Caterina Albert (1869- 1966) compta amb una bibliografia molt àmplia sobre la seva obra però quedaven encara detalls desconeguts com a l'"artista completa" que va ser, segons explica el seu nebot i hereu, Lluís Albert, que acaba de publicar un llibre amb textos de prosa i poesia inèdits fins ara sota el segell de Brau Edicions. La gran majoria del material recollit és inèdit però alguns ja es van publicar en alguna revista especialitzada que ara seria molt difícil de localitzar. "Semblen unes memòries de caràcter íntim adreçades a la família i sense cap propòsit editorial", assenyala l'autor, que assegura mostrar facetes desconegudes de l'escriptora, com ara el seu sentit de l'humor i generositat.
Els lectors se sorprendran en conèixer aspectes que fins ara no havien sortit a la llum i que estan allunyats de la imatge que ha perdurat de l'autora amb personatges de gran "duresa" com els que apareixen a 'Solitud'. És com si en aquests textos inèdits, l'autora s'hagués "tret la màscara" que li donava el pseudònim masculí i mostrés la seva personalitat com a escriptora, lluny dels "drames rurals" de les obres més conegudes.
Els primers escrits que Caterina Albert va elaborar i que estan recollits en aquesta obra ja mostren la seva "vena narradora", com és el cas del conte 'La por de l'Elies', que va escriure quan tenia vint anys. En altres, en canvi, com ara al poema 'Consells a les noies d'avui (imitació macarrònica d'aquelles composicions satíriques del segle XVII i XVIII)' s'hi veu una desconeguda Albert amb "un gran sentit de l'humor, amb ironia i observadora", segons apunta l'autor.
Una artista polifacètica
Agrupats en onze capítols, les proses i poesies tenen una introducció de Lluís Albert que permet contextualitzar els textos i explica el per què de la selecció, permetent així tenir una visió més global de l'autora. Per altra banda, també s'hi reprodueixen alguns dels dibuixos que la Caterina Albert pintora va fer, com és el seu d'un autorretrat, i algunes fotografies personals. Era una artista "molt completa", explica el seu nebot, que considera que s'aproximava molt a l"ideal renaixentista italià", ja que a banda d'escriure poemes i contes, també esculpia, pintava, feia obres de teatre, traduccions d'autors estrangers, i tot això sense tenir estudis universitaris i com a una vertadera "tasta olletes" autodidacte.
Malhauradament, va quedar classificada com a autora de drames rurals. "Ningú hagués acceptat que fos l'autora d'obres de teatre humorístic" és a dir, que en certa manera, se li va "encomanar" el "fatalisme dels seus personatges i en va ser víctima", explica Albert que per això ha volgut publicar aquest recull amb textos que havien quedat al calaix.
L'administrador del seu llegat
Lluís Albert (1923) és un estudiós de l'obra de la seva tia Caterina Albert, que el va nomenar administrador de les seves propietats i que ha estat dipositari del seu llegat literari. Ha hagut de combinar la seva faceta musical -és compositor i musicòleg- amb la gestió de la seva obra durant tots aquests anys, una feina que ha assumit com a "obligació de país" ja que ha permès situar la figura d'Albert al lloc que és mereix. "Ja ha estat reivindicada", explica, i en aquest sentit es dóna per satisfet a pesar que ha hagut de renunciar a algunes portes professionals que se li van obrir en el món de la música per poder dur a terme aquesta tasca. "Algú ho havia de fer", afegeix, i ell era la persona indicada com a fillol i amb qui va tenir un tracte "molt cordial".
Fins i tot explica que havia de fer un esforç per associar la figura de Víctor Català a la seva tia, perquè la faceta que tenia d'ella no tenia res a veure amb la imatge del personatge literari. Destaca també que era una persona amb una "gran generositat", que com a autora va dedicar textos a figures que al seu entendre eren de gran consideració, com ara polítics, artistes i escriptors, i que no van ser publicats per culpa de la censura de l'època. Una part d'aquests textos també estan recollits en el llibre.
