Mascaró, nascut a París i que viu entre Nova York i Madrid, hi ha mostrat deu guerrers gegants fets en ferro i una barca enmig, també gegant i del mateix material, que s'estenen al llarg d'un centenar de metres en una de les bandes del jardí. L'artista ara estudia poder-ho portar a d'altres llocs del món.

L'estratègica situació del Palais Royal, al nord del teatre de la Comédie Française i el museu del Louvre, al bell mig del París monumental, facilita que els turistes visitin el seu jardí i, durant aquests dos mesos, hagin pogut contemplar i fotografiar-se amb aquest conjunt escultòric de Mascaró, que amb l'arribada de la tardor encara ha adoptat un caràcter més de desús amb el ferro rovellat, fent joc amb el color de les fulles caigudes dels arbres.

'Volia fer una representació ritual i solemne de l'aspecte trascendental de la vida. Amb la barca com a mètafora i els guardians com a defensa, custòdia. És una referència a les nostres arrels, però amb vocació de mirar cap al futur. És un pont', resumeix Mascaró de pas per París abans de seguir els seus viatges constants entre Europa i Amèrica.

'Guardianes-Départure' es va començar a gestar en la seva anterior exposició de primavera al monestir de Santo Domingo de Silos de Burgos, organitzada pel museu Reina Sofía, en què l'escultor ja hi mostrava una barca de ferro, però de dimensions més petites. La comissària francesa Solange Auzias de Turenne, responsable de la instal?lació a París, li va proposar fer la intervenció al Palais Royal i, Mascaró, en va fer una de més gran i hi va afegir els deu guerrers en què estava treballant al seu taller als afores de Madrid. Els guerrers, elevats sobre una estructura metàl?lica, tenen una estatura de 1,85 metres i, la barca, una extensió de 17 metres. Cinc guerres estan al nord i, els altres cinc, al sud de la barca. Les peces es van haver de transportar en tràiler.

L'artista català, de mare francesa i que va arribar a Barcelona amb dos anys per viure-hi fins els 30, es va iniciar en les escultures monumentals després del seu seu primer període a Nova York, entre 1996 i 1998. Posteriorment, es va afincar a Madrid, on disposa de dos estudis i més espai per confeccionar les seves obres gegants, amb l'ajuda d´operaris. A Nova York, hi conserva un petit taller al barri de Chelsea, nou lloc de concentració d'artistes a Manhattan.

'El que m'agrada és la combinació de l'energia de Nova York amb la vida al carrer de Madrid i això afavoreix la meva producció. El fet d´introduir canvis, m'estimula molt', explica Mascaró com a motivació de la seva vida nòmda. Després, recorda el seus orígens, català i francès. 'Els meus lligams amb Catalunya són sentimentals. Em sento identificat amb dues ciutats: Barcelona i Girona, a més de Cadaqués', el tres llocs on hi va fer les seves primeres exposicions.

L'any 2001, ja va participar com a artista més jove i amb la peça més gran (un cavall de Tròia) a una exposició sobre l'escultura espanyola als mateixos jardins del Palais Royal, i on també hi havia obres de Miró, Tàpies, Alfaro i Plensa. El seu objectiu és que 'Guardianes' es puguin veure a d'altres punts del planeta. Fet pel qual ja disposa d'alguna oferta, fins i tot per adquirir-los. De moment, prepara les seves pròximes mostres a Caracas, el mes de març, i Santa Fe, Nou Mèxic, el novembre que ve.