El compositor Albert Guinovart és ben conegut pel públic català - especialment els seguidors televisius -, però el passat 6 d'agost va estrenar-se en un món musical que mai havia practicat: el de la sardana. Va ser al concert de la Costa Brava de Palamós, on va estrenar la seva primera sardana, que porta per títol Marinera. La composició la va fer a petició dels organitzadors del festival, l'Agrupació Sardanista Costa Brava. A més, al mateix concert va estrenar una nova versió per a dues cobles del seu conegut musical Mar i cel. Ell mateix es va encarregar de dirigir el concert, que va comptar amb la música de la Bisbal i els Montgrins.

Com ha estat aquesta primera incursió en el món de la cobla?

Va ser un encàrrec dels organitzadors del concert de Palamós. Sembla que cada any fan un encàrrec a un compositor diferent.

Coneixia aquest món?

He treballat amb cobla, participant amb la Sant Jordi, els Montgrins, la Mediterrània, Marinada; havia escrit un concert per a piano i cobla; però fins ara sempre havia fet música per a cobla, no sardanes.

Com ho ha afrontat?

Amb molt de respecte, perquè no hi ha cap tractat que digui què és una sardana, a més, és un món que m'agrada molt. M'he assessorat amb companys compositors, que em deien coses com "són compassos binaris, amb curts i llargs, però no hi ha més". El mestre Manuel Oltra em deia "ha de tenir l'aire de sardana". Crec que l'he aconseguit, però com que no vinc del món sardanista, potser hauré fet una cosa una mica marciana, però he tingut en compte tots els elements típics, que fos ballable i que tingui una melodia emotiva.

El fet d'estrenar-se en un concert l'ha fet pensar en una sardana de caire simfònic?

Bé, s'ha de tenir en compte que aquí hi ha dues cobles i percussió, això evidentment dóna una dimensió més simfònica. Ara el públic haurà de triar, si és una sardana del seu gust per ballar o per escoltar.

S'ha inspirat en algun espai concret de Palamós?

Jo volia un nom, un substantiu, i en Sánchez Carcasses em va dir: "Què et sembla si li posem Marinera?", i em va semblar bé. Ja s'adiu molt amb la població, jo no conec gaire Palamós però hi he estat i tocat unes quantes vegades. Per això, per ser una vila marinera, hi he introduït el cant popular "a la voreta del mar hi ha una donzella...", així ja tenim la referència en el títol.

Per ser la primera sardana, estrenar amb Montgrins i Bisbal és anar-hi fort...

I tant, són dues cobles amb força, amb nom, amb tradició, amb sonoritat. Amb els Montgrins ja hi havia treballat; amb la Bisbal és la primera vegada, i és un honor.

I com ha estat l'experiència de dirigir les dues cobles alhora?

Quan em van dir: "A més, tu dirigiràs", els vaig dir que jo no sóc director, ja faig molt tocant el piano. Si tenim en compte que jo sempre vaig amb pressses, lliuro la música a última hora... Però ja que l'he feta jo, sóc el que millor la pot dirigir, i sé la música com la vull. Tinc un gran respecte pels professionals de la direcció, per això els he dit als components de les cobles: jo per entrar us dono tot un compàs sencer, un director ha de donar un sol temps i ja està.

Hi haurà alguna altra sardana d'Albert Guinovart després d'aquesta estrena?

És molt possible. No vol dir que a partir d'ara canviï el meu estil de vida i em dediqui a fer sardanes, però ara ja en tinc un cert coneixement.

Com veu el món de la sardana?

Una mica contradictori perquè hi ha dues vessants, una massa tradicionalista i una altra molt renovadora. Com que no hi he estat mai, no puc inclinar-me per cap de les dues vessants. Jo volia fer una sardana, no volia ni innovar ni ser renovador. Els meus amics em diuen que el meu llenguatge ja és prou personal i diferent, per tal que Marinera sigui una sardana que no s'assembli a les altres. En aquest aspecte sóc renovador perquè sóc únic. No crec que la gent es posi les mans al cap.

I què em diu de la versió per a cobles que ha fet de Mar i Cel?

De fet és una mica una enrerada dels palamosins. Quan m'hi vais posar a treballar vaig veure que no podia treure coses de la cobla i posar-hi piano. Com que a Alemanya es va estrenar el Mar i Cel amb orquestra simfònica, hi vaig afegir una obertura que a Barcelona no s'ha fet mai. Aleshores vaig agafar l'obertura que consta dels dos temes principals dels "Pirates" i Per què he plorat i l'he pasta de simfònica a dues cobles. És una altra tonalitat, evidentment. He hagut d'adaptar-me que els instruments poguessin brillar. He hagut de canviar de registres. S'ha d'anar en compte, s'ha de potenciar el metall perquè els instruments de canya es menjarien les trompetes. També he hagut d'escriure amb una mica d'economia, per tal que no sigui esgotador per a ningú.