Perpinyà és des d'aquest dissabte i fins el proper 11 de setembre capital mundial del fotoperiodisme. El festival Visa Pour l'Image obre portes per mostrar 22 exposicions de fotògrafs de tot el món que fan aflorar conflictes i problemàtiques que sacsegen els cinc continents. En aquesta 28ena edició, el festival fa especial èmfasi en els conflictes migratoris i els diferents atemptats que han tingut lloc durant els darrers dotze mesos a tot el món. Per primera vegada, el festival es farà enmig de fortes mesures de seguretat a causa de l'amenaça terrorista. Com està passant amb d'altres esdeveniments a França, les autoritats establiran durant aquests quinze dies forts dispositius de seguretat. La policia controlarà l'accés a totes les sales d'exposicions, hi haurà arcs detectors de metalls i es revisaran bosses de mà. També s'han suspès per motius de seguretat les projeccions que habitualment es feien a la plaça de la República.

Després dels atemptats de París i Niça, les autoritats franceses han elevat més encara els controls per intentar garantir la seguretat al país. Això ha fet que algunes festes populars o esdeveniments hagin patit alteracions per evitar, per exemple, grans aglomeracions de gent sense que les forces de seguretat puguin tenir un control de la zona. Aquest debat també va arribar a plantejar-se a l'hora de celebrar el Visa Pour l'Image que, a més, tracta temàtiques que poden incomodar els radicals com són els atemptats, la guerra a Síria o el control d'Estat Islàmic sobre poblacions de l'Iraq.

Però des de l'organització del festival tenien clar que no podien "cedir a les pressions de la por" i defensen que, aquest any més que mai, el festival és un "crit a la llibertat". El seu director, Jean-François Leroy, ha assegurat que no han alterat ni un mil·límetre la programació i que no ha rebut "cap pressió" de cap estament polític per fer-ho. Per això, defensa que el Visa ha de seguir parlant "amb les mateixes paraules" dels conflictes que sacsegen el món. "No tindria cap sentit que un festival com el Visa censurés el treball dels fotoperiodistes, seria una aberració", defensava el dia de la presentació del festival.

Fortes mesures de seguretat

Malgrat el fons del festival es manté inalterable, l'amenaça terrorista ha obligat els organitzadors a fer alguns canvis. Els milers de persones que visitin aquests quinze dies les exposicions i assisteixin a les diferents activitats programades hauran de passar per arcs detectors de metalls, mostrar les seves bosses de mà i esperar pacientment a les cues que preveuen que es puguin formar. L'any passat, el certamen va assolir la xifra rècord de visitants arribant a les 238.000 persones (un 27% d'increment respecte l'any anterior).

Una de les activitats potents del Visa són les vetllades que es fan cada vespre i que repassen els esdeveniments més destacats dels darrers dotze mesos a través de projeccions i debats. Aquestes sessions es fan sempre al recinte de Campo Santo (enguany, del 29 d'agost al 3 de setembre) però, a més, el Visa instal·lava una pantalla a la plaça de la República per tal que més gent ho pogués seguir.

Aquesta activitat s'ha cancel·lat aquest any per motius de seguretat. Segons va explicar l'alcalde, Jean Marc Pujol, experts en la matèria han estat revisant el recinte i han conclòs que no poden garantir-ne la seguretat ja que a sota de la plaça hi ha un aparcament soterrani que dificulta poder tenir tot l'espai controlat.

Exposicions de temàtica àmplia

Els organitzadors del Visa Pour l'Image han hagut de triar entre els treballs de 4.500 professionals d'arreu del món. Des d'aquest dissabte, els visitants podran veure les imatges de 22 periodistes que posen el focus en algun conflicte d'arreu del món. El director, Jean-François Leroy, sempre refusa destacar uns treballs per sobre dels altres però reconeix que aquest any tenen molta força les exposicions sobre els atemptats o el conflicte migratori.

Per exemple, s'han convidat dos fotògrafs grecs - Yannis Behrakis i Aris Messenis- que estan immortalitzant el drama dels refugiats sirians des de fa més de tres anys; i també la francesa Marie Dorigny que centra el seu treball en les dones exiliades.

Altre temàtiques que s'exposen des d'aquest dissabte són reportatges sobre una nova droga altament addictiva estesa a l'Argentina i altres països sud-americans, que es coneix amb el nom de 'Paco'; el treball de Peter Bauza per denunciar la doble cara del Brasil: mentre s'inverteixen milions en grans infraestructures esportives, centenars de famílies malviuen en edificis ocupats pels sense sostre; o el reportatge de Frédéric Noy que mostra els estralls de l'homofòbia a l'Àfrica.

Hi ha espai també per a conflictes a països com el Kurdistan i Sudan del Sud o el que enfronta israelians i palestins des de fa 70 anys. Un altre tema que s'aborda és el tràfic il·legal de marfil al centre del continent africà i l'estat dels centres d'internament per a discapacitats intel·lectuals a Rússia. A més, aquest any es recupera un reportatge fotogràfic de Marc Riboud sobre com Fidel Castro va rebre la notícia de l'assassinat de John F. Kennedy, fa 52 anys.