El declivi del complex esportiu Brascó Cap de Creus, abandonat i vandalitzat un any després del tancament

Durant dècades, el Brascó Cap de Creus va ser un dels principals complexos esportius de l’entorn del Port de la Selva i la Selva de Mar. Piscina, gimnàs, pistes de tenis i pàdel, futbol i restaurant convertien aquest espai situat a peu de carretera en un punt de trobada per a veïns, famílies, esportistes i visitants del Cap de Creus. Avui la imatge és ben diferent.

Una llarga trajectòria

El complex està sense activitat regular des de l’any passat i el pas del temps comença a fer-se visible. Hi ha vidres trencats, espais sense manteniment, instal·lacions exposades a la intempèrie i zones on la vegetació guanya terreny. El contrast és especialment evident per a qui va conèixer el Brascó en plena efervescència.

La història del complex ve de lluny. BRASCÓ SL, la societat vinculada a l’explotació de les instal·lacions, es va constituir l’any 1977 amb un objecte social relacionat amb la construcció i explotació de complexos i instal·lacions esportives. Una de les seves darreres grans etapes va començar el 2020, quan José Andrés Bel i Adela Esteban van assumir el projecte del Brascó. La parella, vinculada també a diversos negocis de restauració del Port de la Selva, va apostar per rellançar el complex. El juny de 2021, el Brascó tornava a obrir amb una oferta que anava molt més enllà del restaurant. Pàdel, tenis, futbol sala, piscina, gimnàs, terrasses i diferents activitats esportives formaven part d’un projecte que aspirava a mantenir activitat durant bona part de l’any.

Un públic jove i familiar

Antics socis recorden aquell període com una etapa de molta activitat, especialment entre famílies i gent jove de la zona. S’hi organitzaven partits, competicions i activitats esportives, i el restaurant completava una oferta que convertia el recinte en molt més que un equipament esportiu. La trajectòria empresarial de la parella formada per Adela Esteban i José Andrés Bel va acabar de manera tràgica. Esteban va morir per suïcidi el juny del 2025 i, posteriorment, Bel va morir després d’un intent de suïcidi.

Tot i això, la petjada d’aquella etapa encara és visible a les xarxes socials que mostren al Brascó com un complex en funcionament, amb les pistes, la piscina i les terrasses plenes d’activitat. La realitat actual, però, és una altra.

Recinte accessible

El tancament no ha impedit que continuïn produint-se entrades al recinte. Durant una visita recent, un dels accessos al complex es trobava obert. Veïns que passen habitualment per davant de les instal·lacions asseguren que no és una situació excepcional i expliquen que alguns antics usuaris encara hi entren ocasionalment.

Les pistes de pàdel són un dels espais que millor s’han conservat i, segons testimonis consultats, encara han estat utilitzades després del tancament. També hi ha signes més evidents de deteriorament. Diversos accessos presenten desperfectes i al complex hi ha vidres trencats. Testimonis coneixedors de l’estat de les instal·lacions expliquen que alguns cadenats haurien estat forçats en diverses ocasions i que s’haurien sostret elements de l’interior del recinte. Sense activitat quotidiana ni vigilància permanent, el Brascó ha quedat més exposat al deteriorament i a les entrades de persones alienes al complex. Les fotografies actuals mostren aquesta transformació. Allà on abans hi havia esportistes, clients del restaurant i famílies, avui hi ha espais buits. La falta de manteniment es comença a notar en diferents punts i la vegetació avança en algunes zones.

Enmig d’aquesta situació, una de les instal·lacions conserva una funció destacada: la piscina. L’Ajuntament de la Selva de Mar va considerar que la piscina del complex abandonat, que ja no serveix als banyistes podia continuar essent d’utilitat per protegir el territori del foc. Amb la col·laboració de l’Agrupació de Defensa Forestal s d’incendi.

Amb una capacitat aproximada d’uns 500.000 litres d’aigua es va omplir perquè pugui actuar com a reserva d’aigua en cas d’incendi, servint com a punt de suport en una emergència forestal en un territori especialment sensible al risc d’incendis. L’ADF no ha hagut de fer operacions relacionades amb aquesta reserva d’aigua, però valora positivament que la instal·lació construïda inicialment per a l’ús esportiu i recreatiu mantingui una utilitat per al territori.

Un futur encara per definir

El Brascó va ser tancat a causa de la desaparició dels dos responsables del projecte, que també va afectar els diferents negocis de restauració que gestionaven al Port de la Selva.

La situació del Brascó, però, és diferent de la d’aquells restaurants. Mentre que bona part dels establiments del Port de la Selva funcionaven en locals de lloguer i han pogut passar posteriorment a mans de nous gestors, el futur del complex esportiu està lligat a la situació de la seva propietat.

Davant d’això el consistori podria intervenir en qüestions relacionades amb la seguretat, l’urbanisme o l’existència de possibles riscos, però no pot assumir-ne la gestió i rehabilitació d’un complex privat. Recuperar unes instal·lacions d’aquestes dimensions exigiria una inversió considerable i un projecte capaç de tornar a donar activitat al conjunt.

Mentrestant, el Brascó es manté en la memòria dels veïns del Port de la Selva de Mar que gaudien d’un dels equipaments esportius més grans de la zona, abans dels fets que van commocionar la població d’aquests municipis.

Subscriu-te per seguir llegint