Les sepieres de l’Escala treballen per recuperar la vida marina: "Volem pescar trenta anys més"

A només dos metres de profunditat, la zona de bany de l’Escala ha amagat durant els mesos de juliol i agost d'aquest any una finestra oberta a la biodiversitat. Són les sepieres visitables, una proposta de turisme i educació ambiental integrada en el marc del Projecte Sèpia, que treballa per millorar les condicions de reproducció d’aquests cefalòpodes i contribuir a recuperar-ne les poblacions. «Són una rèplica del que posem al mar i que anomenem sepieres de producció, per diferenciar-les», explica el biòleg marí Boris Weitzmann, impulsor del projecte juntament amb el pescador artesanal Isaac Moya.

Corda ancorada al fons

La instal·lació consisteix en una corda ancorada al fons amb deu branques de llentiscle i dues boies de superfície que permeten localitzar-la. Es troba a només dos metres de profunditat perquè s’hi pugui arribar nedant, sense necessitat d’ampolles ni cap altre equipament. Les visites, en grups d’una vintena de persones, permeten observar pops, peixos, meduses i altres organismes. «Allà es pot veure el que hi hagi. O bé una sèpia, o l’altre dia vam veure unes daurades; si tenim sort, veiem un cavallet de mar. Això no és un zoològic, això és la natura salvatge».

La iniciativa també té un vessant educatiu durant la primavera. Al maig i juny, el projecte organitza activitats per a les escoles dels municipis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter dins del programa El Parc a l’Escola. En aquesta època encara es poden observar ous de sèpia. Els alumnes els poden veure i tocar i, si tenen sort, assistir al naixement de les sèpies i alliberar-les després al mar. «Es queden meravellats i sobretot veuen, aprenen, que les platges no són només aigua i sorra, sinó que és un lloc viu. És casa d’algú», assenyala el biòleg.

Deu anys de trajectòria

El Projecte Sèpia acumula ja deu anys de trajectòria i treballa estretament amb els pescadors artesanals de l’Escala i l’Estartit. Aquesta implicació és, segons Weitzmann, un dels principals resultats del projecte. «S’ho han agafat personalment, fan una mica com si fossin els jardiners del mar», destaca.

Una de les principals actuacions consisteix a recuperar els ous de sèpia i calamar que queden enganxats als estris de pesca, com ara xarxes, pedrals o caps de les boies. Els pescadors els recuperen i el projecte els manté en gàbies perquè puguin completar el desenvolupament.

D’aquesta manera, poden arribar a fer néixer entre 10.000 i 20.000 ous que, si no s’haguessin recuperat, s’haurien perdut. Weitzmann, però, relativitza la importància de la xifra i destaca sobretot el canvi d’actitud dels pescadors i la seva implicació en la conservació del recurs del qual viuen. «L’Isaac és un pescador artesanal jove i això és important, perquè ell vol pescar durant els pròxims trenta anys i veu que això de la pesca s’acaba perquè estem buidant el mar. Aleshores va decidir que havia de fer alguna cosa si vol continuar pescant», remarca.

L’altra gran actuació són els esculls temporals. A l’Estartit s’hi instal·la una corda de 500 metres amb una cinquantena de branques perquè les sèpies i els calamars hi puguin fer la posta i no hagin de posar els ous a les xarxes dels pescadors. Al mateix temps, aquestes estructures ofereixen refugi a altres espècies, com pops, peixos, cavallets de mar i crustacis, en zones de fons sorrenc.

A l’Escala, aquesta actuació es va deixar de fer arran de la pandèmia, després que els pescadors decidissin no continuar-hi. Weitzmann explica que el projecte està disposat a reprendre-la quan els pescadors vulguin tornar-la a impulsar. La feina feta ha tingut també conseqüències més enllà de l’àmbit local.

Veda de la sèpia

Segons Weitzmann, una de les conseqüències del projecte és que la Generalitat va establir una veda de la sèpia a la tardor per protegir els exemplars juvenils i evitar que siguin capturats abans d’haver tingut l’oportunitat de reproduir-se. Coincidint amb els deu anys del Projecte Sèpia, l’equip també treballa per recuperar una altra espècie que ha anat a la baixa: el pop.

Un pop de Gram

El projecte Un Pop de Gram, iniciat el 2022 i recuperat ara amb noves instal·lacions facilitades pel Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, preveu un seguiment durant tres anys. En aquest cas, l’objectiu és facilitar la reproducció del pop i estudiar-ne també l’alimentació.

El nom del projecte fa referència al gram de mar, una planta marina present als fons de les badies de Pals i de Roses. En aquestes zones s’hi instal·len olles de ceràmica perquè els pops les utilitzin com a refugi, tant per reproduir-se com per alimentar-se amb més tranquil·litat.

El seguiment permet estudiar què mengen els pops i comparar la disponibilitat d’aliment a les dues badies. «El que mengen els pops en una badia no és exactament igual al que mengen a l’altra», explica Weitzmann. En una hi troben més crancs i en l’altra més cargols.

També s’observa la reproducció. Segons el biòleg, en una fase anterior no s’hi havia detectat reproducció, mentre que ara hi ha indicis que podria haver-n’hi, tot i que encara no està confirmat.

L’objectiu és obtenir prou informació després de tres anys de seguiment per saber si aquestes actuacions poden contribuir a recuperar la pesquera del pop a les badies de Pals i de Roses, on, segons Weitzmann, aquesta activitat pràcticament ha desaparegut. «Això seria un pas endavant important perquè d’aquesta forma estaríem recuperant una pesquera que a les badies de Pals i de Roses pràcticament ha desaparegut», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint