Inclusió
Obre un gastrobar a Figueres que prepara joves amb autisme per al món laboral: «És un espai pont»
El nou projecte gusTEAm neix com un espai d'aprenentatge professional i relacional per a persones amb neurodivergències
Plats tradicionals, receptes de mercat i productes de Km 0 completen la proposta gastronòmica de l'establiment

El gastrobar gusTEAm comparteix espai a l'Ateneu Empordà Obert de Figueres / Sònia Fuentes

Demanar un cafè pot semblar un gest senzill, gairebé automàtic. Però no ho és per a tothom. En un bar pensat perquè la neurodiversitat formi part de la vida quotidiana, una carta amb pictogrames, instruccions visuals, tasques identificades per colors, temps d’espera anticipats o una música que no puja de volum poden facilitar una experiència que per a moltes persones és rutinària, però que pot resultar més complexa per a algú amb autisme o altres neurodivergències.
Inserció laboral i aprenentatge
A tocar de la plaça de la Palmera de Figueres, amb l’espai gastrobar gusTEAm, neix un nou model d’inclusió a l’hostaleria de l’Alt Empordà.
L'establiment, ubicat a la seu de l’Ateneu Empordà Obert i impulsat per l’Associació Tots Hi Som i ISOM Hub & Advisory, es planteja com un espai d'inserció laboral i aprenentatge per a persones neurodivergents, però també com un lloc on relacionar-se i participar de la vida quotidiana sense que l’entorn es converteixi en una barrera.
El projecte parteix de la necessitat de donar continuïtat a l’atenció que reben aquestes persones durant les etapes educatives i terapèutiques i facilitar el pas cap al món laboral. «Volíem donar continuïtat al tram de vida d’aquestes persones», explica Laura Cebrià, impulsora del projecte juntament amb Jordi Mir.
Per arribar-hi, però, cal preparar també l’entorn. «Han de ser entorns controlats, amb anticipació, amb baixos estímuls, molt preparats, molt segurs», assenyala Cebrià. El local està pensat amb pocs estímuls visuals i poc soroll per evitar situacions de sobrecàrrega, i els futurs treballadors fan un procés previ de formació i anticipació, que inclou eines de realitat virtual immersiva per familiaritzar-se amb el context laboral abans d’incorporar-s’hi.

El nou gastrobar gusTEAm ha obert les portes aquest mes d'agost. / Empordà
La resposta de gusTEAm també implica fer més comprensible el funcionament del servei. Les tasques estan ordenades i identificades visualment, hi ha colors i senyalització, les cartes incorporen pictogrames i els temps d’espera estan indicats. «Aquí ho tenim tot ben explicat: què és cada cosa, com demanar, on pagar, el temps que esperes. Són coses que per a molta gent són evidents, però que no ho són per a tothom».
L’espai incorpora fins i tot una caixa de reguladors sensorials, amb elements com taps o objectes per ajudar a regular-se. «Cada persona té les seves pròpies coses, però un dia et pots deixar alguna cosa. Aquí poden demanar el que necessitin», remarca Laura Cebrià.
Consolidar i expandir el model
La proposta no es limita a adaptar el lloc de treball. També implica qui hi entra. «La inclusió no és responsabilitat exclusiva de qui treballa al local, també de qui entra», resumeixen els responsables del projecte.
Els clients han de saber que aquell és un espai on les coses poden funcionar d’una altra manera: potser un treballador necessita més temps, potser la comunicació és diferent o potser l’ambient és més tranquil del que és habitual en un bar.
En aquest sentit, la inclusió es converteix també en una qüestió d’educació i convivència. No es tracta només que la persona neurodivergent s’adapti a l’entorn, sinó que l’entorn també estigui preparat per acollir diferents maneres de percebre, comunicar-se i treballar. gusTEAm no pretén que totes les persones que es formin al projecte acabin treballant al mateix gastrobar.
La idea és que funcioni com un espai pont. «Com a molt, aquí pots generar tres llocs de feina. Però no tots treballaran aquí. És un espai pont», explica Laura Cebrià. L’objectiu és que els joves puguin formar-se, adquirir experiència i després fer el salt a empreses del sector, amb jornades o adaptacions laborals quan sigui necessari.
La cuina és, en aquest sentit, un espai d’aprenentatge real, amb clients, servei i responsabilitats. Al capdavant hi ha Miquel Puigdomènech, un cuiner amb una llarga trajectòria professional a Barcelona. La seva experiència es posa ara al servei de la formació dels joves.
Cuina casolana i de proximitat
La cuina de gusTEAm aposta per plats de cuina catalana i producte de proximitat, elaborats des de zero, treballant amb producte fresc i fruites i verdures comprades l mercat. La proposta inclou plats tradicionals com peus de porc, canelons, sèpia amb mandonguilles, xipirons amb cigrons o diferents guisats, així com opcions vegetarianes i veganes. També s’hi elaboren les postres i les croquetes, fetes artesanalment a la cuina del local.
La voluntat és consolidar primer el model a Figueres i, un cop definit el funcionament i els protocols, poder-lo reproduir en altres espais i municipis. «La idea és poder-ho reproduir per arribar al màxim de gent possible i a tants entorns com sigui possible», conclou Cebrià.
Subscriu-te per seguir llegint
- Maica García, la campiona olímpica que el Sabadell ha descartat després de ser mare: «És molt dolorós. Amb el meu embaràs, el meu contracte s’havia de prorrogar. La llei s’ha de complir»
- José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya: 'Vaig firmar una escriptura amb el Papa en la seva visita a Barcelona
- Una sauna, un afartament de drogues i una cardiopatia: així explica el forense la mort a Eivissa de Flor Bollini, la ‘xamana dels empresaris’
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- Joan Miquel Oliver publica ‘La vida no són matemàtiques’: «Les persones amb problemes psiquiàtrics tenen un cervell que treballa molt més que el de la resta de gent»
- Canvi d’hora a Espanya: ja se sap quan serà el canvi a l’horari d’hivern
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
- ‘Futbol en català’ fa 50 anys amb Puyal, el seu creador, 'passejant per alguna muntanya estranya