Amb 82 anys, Gabrielle Dargaud camina 10 km diaris per cuidar els gats de Cadaqués: "És una lluita sense fi"

Al poble alguns li diuen «la bruixa castradora». Gabrielle Dargaud, però, s’ho pren amb humor. Als seus 82 anys, continua recorrent cada dia entre vuit i deu quilòmetres pels carrers i oliverars de Cadaqués per comprovar que a les colònies felines del municipi no els falti res. És la presidenta d’Amics de ses Animals de Cadaqués, una associació que va començar a prendre forma arran de la seva iniciativa personal i que avui compta amb una vintena de persones que hi col·laboren de manera altruista.

El sobrenom encaixa amb la fama de dona de caràcter que s’ha guanyat al poble. «Sóc un cap quadrat, m’ho diu la gent des de fa molts anys. I estic contenta de ser-ho, perquè si no, no funcionaria la protectora», explica. La seva determinació és absoluta quan considera que està en joc el benestar dels animals.

Per a Gabrielle, aquesta manera de ser no és cap càrrega, sinó una eina imprescindible per tirar endavant una feina que considera que no es pot deixar a mitges. Cada dia fa el mateix circuit, a la mateixa hora, i comprova que les colònies tinguin menjar i aigua i que els espais estiguin en bones condicions. «La gent em coneix perquè em veu cada dia fent el mateix circuit i a la mateixa hora».

Una vocació que ve de lluny

Amb doble nacionalitat suïssa i francesa, Gabrielle va arribar a Cadaqués fa vint-i-tres anys, després d’haver viscut i treballat en diversos països. La seva vinculació amb els animals, però, venia de molt abans. Durant els anys que va viure a Andalusia amb el seu marit ja recollien gats pels carrers. «És una cosa que portàvem a dins», recorda.

A Cadaqués va continuar amb aquella mateixa manera d’actuar. Va començar a alimentar i castrar els gats que trobava pels carrers del municipi. El que havia començat com una iniciativa personal acabaria convertint-se en una associació que avui treballa per mantenir controlades les colònies de gats ferals.

Casa seva és prop de l’església, en un lloc molt de pas que li permet explicar la tasca de l’associació tant als turistes com als veïns i veïnes del poble. El seu objectiu és sempre el mateix: recaptar diners per mantenir sans els animals.

De 1.500 gats a poc més de 300

Quan va arribar al poble, recorda, la situació era molt diferent de l’actual. La Gabrielle calcula que hi havia més de 1.500 gats i que molts tenien una esperança de vida de només quatre o cinc anys. Ara les colònies estan molt més controlades i l’associació té registrats poc més de 300 animals.

Mantenir aquesta situació, però, requereix una feina constant. Cada dia recorre entre vuit i deu quilòmetres per anar d’una colònia a l’altra. No només hi porta menjar: també comprova que hi hagi aigua, que els espais estiguin nets i que tot funcioni correctament.

La feina no la fa sola. Una vintena de voluntaris es reparteixen les diferents colònies i hi van cada dia. La xarxa també serveix per mantenir una bona relació amb els veïns i evitar conflictes. La major part dels espais on s’alimenten els animals són terrenys privats i oliverars. En tots aquests anys, diu, gairebé mai no han tingut problemes amb els propietaris.

També s’encarrega de parlar amb els turistes i explicar-los com funcionen les colònies i per què és important respectar-les.

Una «lluita sense fi»

Per a la presidenta de la protectora, protegir els animals és una «lluita sense fi». Una part important d’aquesta batalla té a veure amb aconseguir recursos per mantenir l’associació. Quan les donacions no són suficients, ella mateixa posa diners de la seva butxaca. «L’última vegada vaig haver de pagar 5.400 euros de dues comandes».

L’associació necessita uns 12.000 euros anuals només per alimentar els animals. Al llarg de més de dues dècades, Gabrielle calcula que ha aconseguit recaptar uns 200.000 euros destinats al benestar dels gats comunitaris. La seva implicació econòmica encaixa amb una manera de viure austera. «No sóc una persona rica, però no gasto en res i tot ho faig pels animals», diu.

També reclama transparència en la gestió de l’entitat i manté una actitud crítica amb allò que considera que no funciona. Aquesta posició l’ha portat a mantenir desacords amb l’Ajuntament, en una particular batalla que, segons ella, encara no s’ha acabat. «És una lluita perpètua contra les persones que no volen els animals», resumeix.

Una dona de caràcter

Tot i els conflictes, Gabrielle assegura que també rep molt suport. «Hi ha gent que respecta la feina feta i que està molt contenta. Rebo l’agraïment de moltes persones i del poble», explica.

La seva fermesa li ha valgut, precisament, més d’un sobrenom. El de «la bruixa castradora» és el que explica amb més humor, però darrere d’aquesta etiqueta hi ha una dona que no amaga ni les dificultats ni els conflictes i que tampoc està disposada a abandonar la seva manera de fer.

No busca reconeixement ni èxit personal. La seva recompensa és continuar fent una feina que considera necessària. «És només fer les coses el millor possible i que els animals estiguin en bones condicions», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint