L’Alt Empordà, el ‘blindat’ de Catalunya davant l’augment de dies de les onades de calor fins al 2050

Els municipis de l’Alt Empordà apareixen com els més "blindats" de Catalunya davant el creixement de les onades de calor d’aquí al 2050, tot i que aquesta condició s’ha d’entendre en termes relatius: també sumaran dies de calor extrema, però en una proporció més reduïda que la resta. El grup amb menys increment previst es concentra de manera molt marcada en aquesta comarca gironina, cosa que dibuixa un mapa de menys exposició al nord-est català davant la pujada generalitzada de temperatures.

És una de les principals conclusions a les quals arriba l’Atles de Vulnerabilitat a la Calor que han elaborat el ‘think tank’ d’urbanisme Trescientosmil i el Barcelona Supercomputing Center en el marc del projecte europeu Impetus4Change-I4C, que genera simulacions robustes sobre el clima del futur a Europa. El litoral del Baix Llobregat i el Garraf encapçalen el rànquing nacional entre els municipis de més de 40.000 habitants, però l’informe alerta que «ciutats del sud de Catalunya presenten increments més moderats».

L’anàlisi de 70 models climàtics del voltant del globus ha permès a l’arquitecte Pablo Martínez, fundador de Tres-centsmil, arribar a aquestes conclusions que ara publica. «Els 70 models estan d’acord que el clima es continua escalfant i ho continuarà fent d’una forma sostinguda. No hi ha ni un sol model que digui que anem cap avall», remarca Martínez.

A l’esglaó més baix se situen Llers, Vilanant, Pont de Molins i Vilafant, tots amb un augment estimat de 34,2 dies d’onada de calor a l’any entre el 2000 i el 2050. Els segueixen Cabanes, Navata, Figueres i Masarac i Vilarnadal, amb 34,3 dies, i Vila-sacra i Sant Mori, amb 34,4 dies. També queden molt a prop Boadella i les Escaules, Biure i Avinyonet de Puigventós, igualment amb 34,2 dies, cosa que confirma l’existència d’un bloc territorial compacte entorn de l’Alt Empordà.

Només Cadaqués es desmarca d’aquesta tendència, situant-se en la cinquena posició amb 76 dies d’onada de calor d’increment per al 2050. Curiosament, també, el Baix Empordà té dades elevades d’escalfament climàtic en les projeccions de temperatura: Sant Feliu de Guíxols se situa en el top 3 del rànquing amb 79 dies d’onada de calor d’increment, i Begur,16.

La singularitat de la comarca s’aprecia al comparar aquestes xifres amb altres punts de Catalunya. Les localitats del litoral del Baix Llobregat i el Garraf encapçalen el rànquing on es preveu que augmentin més els dies de calor. Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, Gavà i Viladecans ocupen algunes de les primeres posicions. A aquestes les segueixen altres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, mentre que ciutats de l’interior i del sud de Catalunya presenten increments més moderats. Calafell ocupa el número 15, amb un increment de 69 dies d’onada de calor.

A Catalunya, a més del Baix Llobregat i el Garraf, municipis costaners del Maresme i Baix Penedès reflecteixen també forts augments de cara als dies d’onades de calor que patiran de més el 2050 respecte 50 anys enrere. A més, en la llista també es colen municipis del Pirineu català on, fins no fa tant temps, les onades de calor eren un fenomen més aviat residual. A les illes Balears destaquen les localitats de Formentera, Sant Lluís i Ses Salines.

Necessitat de refrigeració

En aquest mateix horitzó temporal 2000-2050, l’Atles també estima que la necessitat de refrigeració mitjana de les llars espanyoles –quants graus hauràs de refrigerar cada dia per aconseguir la temperatura de confort que suposen els 23 graus– augmentarà un 65%, cosa que, al seu torn, provocarà un increment tant en les emissions de gasos efecte hivernacle com en la desigualtat energètica.

En aquest cas, l’estudi assenyala que el sud peninsular serà la zona d’Espanya que concentri els increments més grans en necessitat de refrigeració. En canvi, cap ciutat catalana destaca en aquest apartat. De fet, municipis com Castelldefels, Gavà, Vilanova i la Geltrú, Granollers o Mataró figuren entre aquells on el creixement d’aquesta demanda a les vivendes serà relativament contingut.

Aquesta combinació dibuixa un escenari particular per a Catalunya el qual principal desafiament no serà tant l’augment de la demanda energètica per climatitzar els edificis com la creixent freqüència i intensitat dels episodis de calor extrema, especialment al litoral i l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’Atles ideat per Trescientosmil i el Barcelona Supercomputing Center també incideix que no totes les ciutats parteixen de la mateixa situació. «Algunes patiran un augment molt acusat de la calor i, a més, compten amb pitjors habitatges, menys verd urbà, menys accés a serveis i menys recursos econòmics per adaptar-se», destaquen els investigadors.

Subscriu-te per seguir llegint