Els naixements avançats de tortugues mediterrànies posen en alerta el CRT de l'Albera

El naixement d'una primera tortuga mediterrània el passat 13 d'agost al Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera (CRT), a Garriguella, va donar el primer avís. Durant els darrers dies, han aparegut altres cries també abans del període que fins fa uns anys era habitual, un fenomen que torna a posar sobre la taula els efectes que l'augment de les temperatures pot tenir sobre aquesta espècie. No és la primera vegada que es detecten naixements avançats, però la reiteració del fenomen i l'avançament progressiu de les postes obren nous interrogants sobre el futur de l'única població autòctona de Testudo hermanni hermanni que queda a la península Ibèrica.

Tradicionalment, els naixements començaven entre finals d'agost i principis de setembre, coincidint amb les primeres pluges després de l'estiu. Aquest calendari no és casual. La pluja estova la terra dels nius i, sobretot, fa aparèixer els primers brots d'herba tendra que alimenten les tortugues acabades de néixer. "Si neixen ara i resulta que fins al setembre no plou prou perquè pugui sortir l'herba, aquestes tortugues què menjaran?", es pregunta Joan Budó, herpetòleg i un dels responsables del CRT.

El centre ja havia constatat situacions semblants. L'agost del 2023, en plena sequera, les primeres cries van aparèixer el dia 18, també abans del que era habitual. Aquell any, els tècnics van trobar exemplars completament formats però morts i assecats dins dels ous, mentre que altres cries van necessitar ajuda per sortir-ne perquè la terra no reunia les condicions adequades. Era un primer avís d'un desajust que ara torna a manifestar-se.

Les postes també s'avancen

El canvi no es limita als naixements. Budó explica que fa uns anys les postes començaven habitualment cap al 12 o 15 de maig, mentre que els darrers anys ja se n'han localitzat els dies 27 i 28 d'abril. "Cada any s'han anat avançant una mica més. Això abans aquí no passava. És inèdit", assenyala.

Aquest desplaçament del calendari reproductiu pot tenir diverses conseqüències. La primera és la pèrdua de sincronització entre el moment en què neixen les cries i la disponibilitat d'aliment. Una tortugueta que surt de l'ou a mitjan agost es troba amb un paisatge encara sotmès a l'estrès de l'estiu, sec i amb molt poca vegetació tendra.

Però el CRT també vol saber què està passant dins dels nius. Els ous queden enterrats habitualment a uns set, vuit o nou centímetres de profunditat i els tècnics es plantegen mesurar les temperatures que s'assoleixen a aquesta fondària durant episodis de calor extrema. Budó tem que l'escalfament continuat del sòl pugui arribar a comprometre el desenvolupament dels embrions i fer que una part dels ous no arribi a eclosionar. "Nosaltres aquí, en un petit espai, ho podem solucionar amb incubadores. Però el preocupant és la natura", resumeix l'herpetòleg.

El risc d'un desequilibri entre mascles i femelles

Hi ha encara una tercera conseqüència potencial que preocupa especialment els especialistes. En les tortugues mediterrànies, el sexe de les cries està condicionat per la temperatura d'incubació. Un augment sostingut de les temperatures pot provocar un esbiaix de la proporció de sexes cap a les femelles.

Budó planteja l'escenari amb prudència, perquè caldran anys de seguiment per saber fins a quin punt s'està produint: "Pot ser que amb estius molt càlids com aquest majoritàriament neixin femelles". Si aquesta situació es repetís durant dècades, adverteix, podria arribar un moment en què faltessin mascles reproductors i la viabilitat de la població quedés compromesa.

El mateix augment de temperatura podria acabar modificant la distribució territorial de l'espècie. La tortuga mediterrània ocupa actualment sobretot les zones baixes de l'Albera, fins aproximadament els 300 o 350 metres d'altitud. Budó considera possible que, a llarg termini, les àrees més elevades i fresques acabin convertint-se en un refugi per a la població. Això obligaria fins i tot a valorar en el futur proves de reintroducció en punts situats a més altitud.

El fenomen, afegeix, "no seria exclusiu de les tortugues. Altres rèptils, com les sargantanes, els llangardaixos o les serps, també poden veure alterats els seus cicles biològics per un escalfament sostingut".

Una població que s'està recuperant

La nova amenaça arriba, paradoxalment, en un moment en què els indicadors de la població salvatge de l'Albera són positius. El CRT controla de manera sistemàtica quinze parcel·les d'entre 20 i 30 hectàrees i realitza prospeccions intensives basades en captura i recaptura. Les dades permeten analitzar la densitat, la proporció entre sexes i, especialment, la presència de juvenils.

Segons Budó, les comparacions amb les dades de fa dues dècades mostren "un augment de la densitat i del nombre de tortugues joves". També s'han localitzat exemplars en sectors perifèrics on fa vint anys no se'n trobaven. "La tortuga es va expandint pel peu de l'Albera, molt a poc a poc, però hi ha expansió i augment de densitat", explica.

És una recuperació lenta. Una tortuga nascuda ara no començarà a reproduir-se fins als 13 o 14 anys, fet que converteix qualsevol estudi sobre canvis poblacionals en una feina de dècades. El CRT ja recordava el 2024 que, de cada cent ous eclosionats a la natura, només aproximadament un exemplar arriba a l'edat adulta.

Per això Budó evita convertir les hipòtesis actuals en prediccions tancades. "El que estic explicant és una intuïció basada en l'experiència que tenim de com pot anar la cosa. És una previsió, però no sabem com anirà", remarca. El que sí que constata el CRT és l'aparició d'una variable que fins ara no tenia aquest pes en els seus programes de conservació. "És un enemic nou", conclou Budó, referint-se al canvi climàtic.

Quatre dècades protegint la tortuga mediterrània de l'Albera

La història de la protecció de la tortuga mediterrània a l'Albera va començar el 1984, quan un grup de naturalistes empordanesos, entre els quals Xavier Capalleras, Joan Budó i Jenar Fèlix, es va mobilitzar per evitar la desaparició de l'única població autòctona de Testudo hermanni hermanni de la península Ibèrica. Aquells primers anys, les tortugues encara eren capturades i comercialitzades sense gaire control. La creació del Paratge Natural de l'Albera, el 1986, va reforçar-ne la protecció, i el 1994 el projecte es va consolidar definitivament amb la instal·lació del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera (CRT) al santuari de la Mare de Déu del Camp, a Garriguella.

Des d'aleshores, el CRT ha combinat cria en captivitat, reintroducció, investigació i seguiment científic de la població salvatge. Fins al 2024 havia alliberat unes 3.000 tortugues mediterrànies, a més de centenars de tortugues d'estany, i cada any hi neixen habitualment entre 300 i 400 cries. Els censos realitzats en quinze parcel·les de l'Albera han permès constatar una recuperació lenta però progressiva, amb més juvenils, més densitat i expansió cap a noves zones.

En més de quatre dècades, el centre s'ha convertit en una peça clau per evitar l'extinció de l'espècie, en un referent científic i divulgatiu i en una eina essencial per afrontar amenaces com la depredació dels nius, la degradació de l'hàbitat i, ara, els efectes del canvi climàtic.

Subscriu-te per seguir llegint