Miquel Roca reclama menys discursos per "salvar" l'Empordà i més capacitat per "ajudar a construir el seu futur"

La presentació de Converses de sobretaula al Motel, de Joan Armangué i Xavier Febrés, va omplir aquest dimecres al vespre l'Espai Port del Port de la Selva en un acte conduït per Isabel Buscató, tècnica de cultura de l'Ajuntament, i amb Miquel Roca Junyent com a convidat destacat. L'advocat i exdirigent polític va convertir la presentació en una reflexió sobre el present i, sobretot, el futur de l'Empordà, amb la turistificació, les migracions, la tecnologia, el compromís ciutadà i el desenvolupament econòmic com alguns dels principals eixos.

Roca va elogiar el llibre d'Armangué i Febrés perquè, segons va remarcar, està "ben escrit, amb contingut, amb proposta i amb coratge per afrontar temes que són complicats". El punt de partida de la seva intervenció va ser una constatació: "L'Empordà està de moda. Tothom parla de l'Empordà. Fins i tot a Madrid". Però precisament aquesta projecció, va advertir, no ha de servir per alimentar una visió excessivament idealitzada del territori ni per considerar-lo una excepció. "L'Empordà té problemes i té futur, i els problemes de l'Empordà i del futur són els problemes de Catalunya", va afirmar.

La idea va planar sobre bona part de la conversa. Per a Roca, qüestions que sovint es presenten com específicament empordaneses formen part de transformacions molt més àmplies. Ho va exemplificar amb la immigració: "La migració no és un problema de l'Empordà, és un problema d'Europa. És un problema de Catalunya. És un problema de l'Estat". Va reclamar abordar aquest fenomen amb seriositat, allunyant-se de respostes simplistes, i va recordar que Europa és històricament el resultat de moviments migratoris constants.

També es va referir a la turistificació, un dels assumptes que aborda el llibre. Roca va assumir que genera tensions evidents, però va advertir que una part important del creixement de l'Empordà també hi està vinculada. Per això va defensar la necessitat d'evitar plantejaments extrems i buscar un equilibri entre l'activitat econòmica, la qualitat de vida i la preservació del territori. "Trobar l'equilibri és complicadíssim", va resumir.

De la denúncia a les propostes

Un dels aspectes que més va valorar de Converses de sobretaula al Motel és que no es limita a enumerar mancances. Roca va reivindicar que qualsevol diagnòstic ha d'anar acompanyat de voluntat de transformació. "No és correcta la crítica que no va acompanyada pel compromís amb el futur del país", va afirmar. Per això va reclamar menys discursos centrats exclusivament en "salvar" l'Empordà i més capacitat per "ajudar a construir el futur de l'Empordà".

Joan Armangué va explicar que el llibre és el resultat de quatre anys de converses mantingudes amb Xavier Febrés, moltes de les quals al Motel Empordà de Figueres. Les dotze converses parteixen, segons va exposar, de la voluntat de mirar més enllà de la imatge mitificada de l'Empordà i posar sobre la taula les seves debilitats socials, econòmiques i territorials. Armangué va remarcar especialment la contradicció entre la riquesa patrimonial, cultural i gastronòmica del territori i una estructura econòmica que considera feble.

L'exalcalde de Figueres també va deixar clar que l'obra "no vol donar receptes" ni planteja solucions tancades. La intenció, va explicar, és convidar a continuar la conversa i el debat per trobar respostes als problemes que afecten l'Empordà. Aquesta voluntat de generar discussió i buscar sortides va ser precisament un dels aspectes que Roca va considerar més valuosos del volum.

Xavier Febrés va reivindicar, al seu torn, la necessitat d'una major participació ciutadana. El periodista i escriptor va recordar que la seva generació havia crescut sota una dictadura i s'havia implicat per aconseguir una democràcia comparable a la dels altres països europeus. Però va advertir que la democràcia, per si sola, no resol tots els problemes i necessita una ciutadania activa que ajudi contínuament a "corregir el rumb de les coses que no estan bé".

Roca va recollir aquesta reflexió amb una defensa contundent del sistema democràtic. "La democràcia no. Nosaltres hem fracassat. La democràcia, que no me la toquin", va replicar davant les crítiques sobre les insuficiències del sistema. I va insistir que les crisis actuals, des de la climàtica fins a la tecnològica, també representen una oportunitat si hi ha capacitat de prendre decisions i comprometre's amb el futur.

Figueres, universitat i canvi tecnològic

La conversa també va mirar cap a un dels grans reptes de les pròximes dècades: el canvi tecnològic. Roca va defensar que el debat no s'ha de limitar a recuperar una industrialització convencional, sinó a buscar quin paper pot tenir l'Empordà dins la nova economia. En aquest context, va reivindicar el talent dels joves formats fora i va plantejar una proposta concreta: "Figueres ha de tenir estudis universitaris. I per què no?", com ja va dir en una acte recent celebrat a la capital empordanesa.

L'exdirigent polític va considerar que ni Figueres ni l'Empordà poden quedar al marge dels canvis vinculats a la tecnologia i la intel·ligència artificial. També va apel·lar a aprofitar millor actius com el castell de Sant Ferran i va recordar la capacitat que ha tingut Figueres per generar projectes de dimensió internacional, amb Salvador Dalí i el seu museu com a exemple. "Devem poder fer alguna altra coseta, no?", va ironitzar.

Febrés va tancar recollint el "guant" llançat per Roca per continuar pensant en solucions de futur. I va reivindicar l'esperit gastronòmic que ha acompanyat l'elaboració del llibre: "parlar de qüestions complexes no ha de ser necessàriament un exercici solemne ni pessimista". Construir el futur, va defensar, també pot comportar "satisfaccions i plaers". Una idea que va resumir bé l'esperit d'una vetllada en què l'Empordà va ser analitzat sense idealitzacions, però també sense renunciar a la confiança en les seves possibilitats.

L'acte va atraure un nombrós públic, entre el qual hi havia l'excoordinador general d'Unió de Pagesos, Joan Caball; l'exalcalde i diputat al Congrés Josep Maria Cervera i el també exalcalde Genís Pinart i el pintor Ricard Anson, entre altres. Els assistents van poder interactuar amb els ponents a la part final de la presentació del llibre d'Editorial Gavarres.

Subscriu-te per seguir llegint