Agustí Badosa: «Els projectes necessiten relleus; a final d’aquest 2026 vull tenir clar si continuo»

Agustí Badosa i Figueras (Sant Pere Pescador, 1956) és enginyer superior de telecomunicacions. Va començar com a regidor de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador, l’any 2007, i va ser escollit alcalde l’any 2015 fins al dia d’avui. El passat 2024 va ser escollit president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Superats tres anys del present mandat, quines conclusions n’ha tret?

Com a administració, i el ciutadà també ho aprecia això, cada vegada els processos són més lents i, per més que tinguis una idea, fins que no es cristal·litza, triguem molt de temps. Per tant, tots aquells temes que tens planificats queden amuntegats.

Com porten l’ampliació de l’escola Llagut?

Ja ens hem reunit amb el Departament d’Educació de la Generalitat. A nosaltres, ens toca fer una modificació urbanística, ja que, al terreny del voltant de l’escola, també hi volem ubicar el futur dispensari mèdic. Hem de canviar els usos, perquè, allà, hi pugui haver els dos serveis. Això ho hauríem de tenir resolt a principis de l’any vinent. Ja ha vingut el director dels Serveis Territorials d’Educació a veure l’escola i ja es comença a pensar com hauria d’anar aquesta nova escola el dia de demà.

I el dispensari mèdic?

El dispensari és inclòs dins del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) pel 2028 i ja hi estan treballant. Tenim 250.000 euros assignats per part del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) i ens caldria buscar altres vies de finançament. El problema que tenim ara és que és un dispensari molt petit i no tenim gaire disponibilitat.

Com centren aquest any el que els queda d’aquest mandat municipal?

Hi ha un tema que fa anys que hi treballem, que és el del cicle de l’aigua. Malauradament, la sequera ens ha posat en alerta. Amb el Servei municipal de l’aigua, hem estat fent la substitució de les canonades a través d’una subvenció de l’ACA (l’Agència Catalana de l’Aigua), a la urbanització Nord-Oest. És la part més vella i, allà, hi podíem haver patit pèrdues per la ineficiència de la xarxa. A Sant Pere, hi tenim un únic pou d’aigua, essent un risc important. Tenim un segon pou i l’ACA ens ha donat una subvenció per aprofitar-lo. Hi posaríem una planta d’osmosi, també. Dins del Pla Director de l’Aigua, estem atacant per dotar el Bon Relax d’una xarxa d’aigua, ja que és una urbanització que no en té. Després de l’estiu, reasfaltarem el carrer Delícies, la carretera que ens creua el poble des de la part oest fins cap al nord. A final d’any, canviarem la gesta del camp de futbol, que té uns quinze anys. El pavelló també necessita manteniment i millores a la coberta.

Dies enrere, aquí es quedaven sols entre els municipis comarcals presentant un projecte al Pla de Barris de Catalunya...

Sí, som a baix de tot de l’índex socioeconòmic territorial, juntament amb Salt. Hem presentat el barri dels Quatre Vents, que en el seu moment havien sigut habitatges de protecció oficial als anys 60/70 i s’han degradat molt. És un barri que havíem de cuidar com la resta de barris de Sant Pere. Volem tornar-li aquella dignitat que hauria de tenir i lligar-lo amb el centre de Sant Pere.

I, ara, el Parc Agrari de l’Alt Empordà comença a caminar. Veu factible un encaix amb el sector productor de les pomes?

Això segur, crec jo. Si abans teníem molt aïllats els sectors agrícola i turístic, crec que fa temps que tots hem entès que una col·laboració és beneficiosa per a tots. Jo espero que el Parc Agrari de l’Alt Empordà no neixi com una rèplica del Parc Agrari del Baix Llobregat. A Sant Pere, som referents de la fruita dolça i el parc agrari serà benvingut. Estem parlant amb ells.

Som en ple estiu i al mig de Sant Pere es manté el col·lapse automobilístic per anar a la platja i als càmpings.

Aquí hi tenim un projecte força antic per crear una variant, que intentava evitar que els vehicles no haguessin de creuar tot Sant Pere. Ara, amb el Departament de Territori de la Generalitat, ho estem treballant. Si hi hagués la variant de Vilamacolum, aquí hi tindríem una connexió amb tot el sentit del món. Això representaria, també, un pont nou a sobre del riu Fluvià.

Ha avançat la idea de fer un recorregut paral·lel al voltant del Fluvià des d’Olot fins aquí?

Sí, estem acabant de redactar els projectes de les comarques de la Garrotxa, el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, que som els implicats. Nosaltres ho tenim molt més avançat i la idea seria que els tres consells comarcals anéssim a Madrid abans de final d’any perquè ens confirmessis la subvenció. Seria un tema turístic potent, aquest.

Sí, però la Gola del Fluvià continua essent un problema greu...

Sí, la Gola del Fluvià ens segueix posant pressió, malgrat que encara es troba encallat als jutjats. Esperem que les coses no s’allarguin gaire més.

Després d’onze anys al capdavant de l’Ajuntament santperenc, li queden forces per continuar l’any vinent?

Queden forces, sí, però els projectes necessiten relleus. A la tardor, reflexionaré pel que he de fer l’any vinent. A final d’aquest 2026, ho vull tenir clar

Subscriu-te per seguir llegint