L'Alt Empordà s'enfosqueix amb un eclipsi de Sol que agermana la gent en plena temporada turística

Durant una estona, l'Alt Empordà ha mirat en una mateixa direcció: cap a ponent. L'eclipsi solar d'aquest dimecres 12 d'agost s'ha viscut amb una intensitat extraordinària a la comarca, malgrat que aquest extrem nord-oriental de Catalunya ha quedat fora de la franja de totalitat. La Lluna ha arribat a ocultar aproximadament un 98,5% del disc solar i l'enfosquiment del paisatge ha estat ben perceptible, fins a transformar durant uns minuts la llum habitual d'un vespre d'agost.

Ha faltat ben poc per arribar al 100%, però, astronòmicament, aquest petit marge marca una gran diferència: a l'Alt Empordà sempre ha quedat visible una fracció del Sol i, per tant, no s'ha arribat a la fase de totalitat. A les zones del sud de Catalunya situades dins la banda de l'eclipsi total, en canvi, el Sol ha quedat completament ocult durant entre 28 segons i 1 minut i 32 segons. Catalunya no vivia un eclipsi total de Sol des del 1905 i no en tornarà a tenir un fins al 2180.

A la comarca, l'expectació ha començat moltes hores abans. El castell de Sant Ferran de Figueres i punts enlairats i emblemàtics com la Mare de Déu del Mont, Mas Ventós, el Puig Rom o Montgó, entre molts altres indrets amb l'horitzó obert, han concentrat nombrosos espectadors. Empordanesos, visitants i turistes de moltes nacionalitats han compartit ulleres, mirades i espera en plena temporada turística. El fenomen ha acabat agermanant persones de procedències molt diverses al voltant d'un mateix espectacle natural, convertint durant unes hores els miradors de la comarca en autèntics punts de trobada internacional.

Un núvol inoportú a l'hora decisiva

I, com passa tantes vegades quan tot depèn del cel, la meteorologia hi ha volgut dir la seva. Una franja de núvols baixos situada just a ponent ha fet la guitza durant alguns dels minuts més esperats. El problema no era menor: l'eclipsi s'ha produït molt a prop de la posta de sol i, per tant, amb l'astre ja molt baix sobre l'horitzó. Precisament per aquesta circumstància, disposar d'una visió completament oberta cap a l'oest era una de les claus per poder seguir el fenomen.

El núvol ha obligat així a viure l'eclipsi a batzegades. Quan la capa deixava entreveure el Sol, apareixia aquella falç lluminosa extraordinàriament prima que delatava que la Lluna n'havia devorat gairebé tota la superfície visible. Quan tornava a tapar-lo, l'enfosquiment del paisatge quedava com a testimoni que alguna cosa excepcional estava passant damunt dels caps dels espectadors.

El fenomen també s'ha viscut des del mar. La badia de Roses ha ofert una de les estampes més singulars de la jornada, amb una important presència d'embarcacions buscant un horitzó net i la flota de "golondrines" turístiques al peu del canó per seguir l'eclipsi des de l'aigua. La concentració de vaixells ha fet recordar un altre gran moment col·lectiu viscut des del litoral empordanès: l'arribada per mar de la flama olímpica a Empúries el juny del 1992, procedent de Grècia, que va congregar milers de persones a les platges.

Uns minuts en què el paisatge ha canviat

Més enllà de poder distingir perfectament o no la fina porció de Sol que quedava descoberta, l'experiència ha estat sobretot ambiental. La llum ha anat perdent força fins a adquirir una tonalitat estranya, molt diferent de la d'una posta normal. És un dels efectes més sorprenents dels eclipsis molt profunds: una ocultació pròxima al 100% és capaç de modificar de manera evident la percepció del paisatge.

L'eclipsi d'aquest 12 d'agost ha estat visible en diferents graus des del nord de Nord-amèrica, bona part d'Europa i l'oest d'Àfrica. La franja de totalitat ha travessat l'Àrtic, Groenlàndia i Islàndia abans d'arribar a la península Ibèrica, que l'ha rebut ja al vespre. El màxim mundial ha ofert una totalitat de més de dos minuts, en un dels grans espectacles astronòmics de l'any.

A l'Alt Empordà no s'ha fet completament de nit ni s'ha arribat a veure la corona solar pròpia de la totalitat. Però durant uns minuts ha passat una cosa igualment poc habitual: tota una comarca ha deixat el que estava fent per mirar el cel. Des dels baluards de Sant Ferran fins als cims, les platges i les embarcacions de la badia de Roses, l'eclipsi ha convertit el ponent en un gran escenari compartit, capaç d'aplegar empordanesos i visitants de moltes nacionalitats. I ni tan sols el núvol que ha fet la guitza en el moment més esperat ha pogut espatllar del tot una tarda destinada a quedar en la memòria.