La crisi de Ceuta arriba a la frontera de l’Alt Empordà: Macron ordena reforçar els controls amb l'Estat espanyol

La crisi migratòria de Ceuta ja té conseqüències directes a l’altra punta de l’Estat, a la frontera amb França. El president francès, Emmanuel Macron, ha ordenat reforçar immediatament els controls amb Espanya, una decisió que situa sota el focus els principals passos fronterers de l’Alt Empordà: la Jonquera, el Pertús, Portbou i Cervera de la Marenda.

El Ministeri de l’Interior espanyol calcula que unes 49.000 persones han entrat a Ceuta des del Marroc, mentre que el president de la ciutat autònoma eleva la xifra fins a les 60.000. Una part important serien joves marroquins, tot i que també hi ha dones, menors i persones d’altres nacionalitats. Més de 25.000 ja haurien retornat al Marroc.

Macron activa una força especial a la frontera espanyola

Macron ha demanat al ministre francès de l’Interior, Laurent Nuñez, que prengui “totes les mesures oportunes” per reforçar els controls a la frontera amb Espanya. Nuñez ha assegurat que va donar instruccions dijous a la nit i que ha activat la denominada Force Frontière d’intervention rapide, destinada a efectuar controls més intensius i “en profunditat”.

París també ha ofert a les autoritats espanyoles el suport que necessitin, inclosa l’assistència de Frontex, i manté contactes amb els governs espanyol i marroquí. L’entorn de Macron recorda que França ha duplicat des del 2020 els efectius destinats a vigilar la frontera francoespanyola.

La decisió no significa, de moment, el tancament de la frontera. França ja manté restablerts temporalment els controls a totes les seves fronteres interiors —inclosa l’espanyola— des de l’1 de maig i fins al 31 d’octubre del 2026. L’ordre de Macron representa, per tant, una intensificació d’un dispositiu que ja estava vigent.

Més controls a la Jonquera i Portbou

El Govern francès no ha detallat públicament quins passos fronterers rebran més efectius. No obstant això, l’abast general de l’ordre fa previsible un increment de les inspeccions de vehicles i documentació a l’eix de l’AP-7 i l’A9 entre la Jonquera i el Pertús, a l’N-II i la D900, i a les connexions viàries i ferroviàries entre Portbou i Cervera de la Marenda.

La repercussió més immediata a l’Alt Empordà podria ser un augment dels controls selectius, retencions puntuals, inspeccions d’autocars i furgonetes i comprovacions d’identitat als trens transfronterers. També podrien veure’s afectats els treballadors que travessen diàriament la frontera, els turistes i el transport de mercaderies pel corredor mediterrani. Es tracta, però, d’una previsió basada en l’ordre general francesa, ja que encara no s’ha anunciat cap tancament ni un dispositiu concret per als Pirineus Orientals.

L’enduriment coincideix, a més, amb l’operació especial de trànsit de l’1 d’agost, que la DGT manté activa entre el 31 de juliol i el 2 d’agost. La coincidència amb un dels caps de setmana de més mobilitat de l’estiu podria multiplicar l’efecte de qualsevol control a la frontera de la Jonquera.

Itàlia planteja suspendre Schengen amb Espanya

Cal precisar que no han estat els presidents d’Itàlia i Finlàndia els qui han fet aquestes declaracions. A Itàlia ha estat la primera ministra Giorgia Meloni, mentre que a Finlàndia s’ha pronunciat la ministra de l’Interior, Mari Rantanen.

Meloni ha anunciat que el seu govern estudia “mesures extraordinàries” per protegir les fronteres italianes, entre les quals ha inclòs la possibilitat de suspendre l’aplicació de Schengen amb Espanya. El ministre italià d’Exteriors, Antonio Tajani, també s’hi ha mostrat favorable i ha relacionat la crisi amb la política migratòria del Govern de Pedro Sánchez.

Les declaracions han provocat un xoc diplomàtic. El ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, ha convocat l’ambaixador italià a Madrid i ha acusat el Govern de Meloni de fer servir la crisi amb finalitats partidistes.

La ministra finlandesa demana excloure Espanya

La ministra de l’Interior de Finlàndia, Mari Rantanen, membre del partit ultradretà Finlandesos, ha anat més enllà i ha defensat que Espanya no pugui continuar dins de Schengen si no protegeix adequadament la frontera exterior europea.

Rantanen ha qualificat els fets de Ceuta d’“invasió migratòria” i ha posat com a exemple el tancament de la frontera entre Finlàndia i Rússia, aplicat davant l’ús instrumental dels fluxos migratoris. La seva posició, però, correspon a una ministra concreta i no a una declaració del president de Finlàndia.

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha reclamat que Espanya recuperi el control de Ceuta i ha valorat positivament que els nouvinguts no siguin traslladats automàticament a la península. Paral·lelament, dirigents de partits d’ultradreta de Suècia, Dinamarca, Alemanya i França han demanat suspendre Schengen o ampliar els controls fronterers.

Espanya no pot ser expulsada unilateralment de Schengen

Malgrat la duresa de les declaracions, Itàlia no pot expulsar unilateralment Espanya de l’espai Schengen. El Codi de fronteres permet als estats restablir temporalment controls interns davant una amenaça greu per a la seguretat o l’ordre públic, sempre que la mesura sigui necessària, proporcionada i limitada en el temps.

En casos de deficiències persistents en una frontera exterior, la Comissió Europea pot formular una proposta perquè el Consell recomani controls temporals en determinades fronteres interiors. És una mesura d’últim recurs i no equival a expulsar un país del tractat.

La Jonquera, primera frontera europea exposada

La crisi de Ceuta no implica que desenes de milers de persones es dirigeixin immediatament cap a França. Els controls de sortida de la ciutat autònoma, les identificacions i els retorns acordats amb el Marroc dificulten aquest escenari. No obstant això, la reacció de Macron converteix la frontera de l’Alt Empordà en el primer punt europeu on ja es poden notar les repercussions polítiques i policials del caos viscut al nord d’Àfrica.

A curt termini, l’efecte més probable no és una frontera tancada, sinó una frontera menys fluida: més agents, més comprovacions i possibles cues a la Jonquera i Portbou. L’evolució dependrà de si França manté el reforç com una actuació preventiva o decideix convertir-lo en un dispositiu prolongat davant la pressió política creixent a Europa.

Subscriu-te per seguir llegint