Les empreses de l’Alt Empordà busquen treballadors mentre centenars de persones esperen regularitzar-se

Les empreses de l’Alt Empordà continuen buscant treballadors per cobrir vacants en sectors com la restauració, l’hostaleria, la neteja, la logística o l’atenció a les persones. Paral·lelament, centenars de persones que ja viuen a la comarca encara no poden accedir a aquestes feines perquè es troben pendents de regularitzar la seva situació administrativa. Davant d’aquesta realitat, Càritas Alt Empordà ha reforçat aquest 2026 el seu servei jurídic per tramitar prop de 400 expedients de regularització, una tasca que considera clau tant per afavorir la inserció laboral com per donar resposta a la manca de mà d’obra que detecten moltes empreses.

Memòria del 2025

Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de la memòria de Càritas Alt Empordà, que també constata un canvi en les formes d'exclusió social a la comarca. Tot i que l'activitat global de l'entitat es manté estable, augmenten les situacions de sensellarisme, les dificultats d'accés a l'habitatge i els obstacles que troben moltes persones per incorporar-se al mercat laboral a causa de la seva situació administrativa.

Aquest darrer aspecte ha esdevingut una de les prioritats de l’entitat durant el primer semestre del 2026, amb un reforç del servei jurídic per donar resposta als processos de regularització administrativa, considerats un element essencial perquè moltes persones puguin accedir a una feina. Una de les dades que més preocupa Càritas és l’evolució del programa Sense Llar, que durant el 2025 va atendre 115 persones, un 22% més que l’any anterior. Segons el president de Càritas Alt Empordà, Xavier Roura, «aquesta realitat ja no afecta exclusivament persones migrants o en situació administrativa irregular, sinó que cada vegada detecten més persones nascudes al país que, després de perdre la feina, d’una separació o davant la impossibilitat d’assumir el cost d’un lloguer, acaben sense una llar estable». L’entitat considera que aquest augment evidencia que el sensellarisme ha deixat de respondre a un únic perfil i que les dificultats residencials s’estenen a col·lectius cada vegada més diversos.

Un altre dels programes que experimenta un creixement significatiu és el dels itineraris integrals d’inserció laboral. Durant el 2025 s’hi van incorporar 131 persones, davant de les 95 registrades l’any anterior, un increment de prop del 38%. Per a Xavier Roura, aquestes dades reflecteixen bona part del moment social que viu la comarca. En aquest sentit, explica que moltes persones aprofiten el període d’espera dels tràmits de regularització per formar-se professionalment i aprendre català, amb l’objectiu de poder incorporar-se al mercat laboral tan aviat com obtinguin la documentació necessària.

Segons destaca, un cop es completa aquest procés administratiu, són moltes les empreses que contacten amb Càritas per trobar treballadors que cobreixin vacants en sectors com la restauració, l’hostaleria, la neteja, la logística o l’atenció a les persones. Aquest context explica també l’esforç que l’entitat ha dut a terme durant el primer semestre del 2026. Càritas Alt Empordà ha reforçat el servei jurídic per gestionar els tràmits de regularització administrativa d’unes 400 persones a la comarca, una xifra que forma part dels entre 1.200 i 1.300 expedients atesos a tota la diòcesi de Girona.

Segons les dades facilitades per Càritas, les persones que han iniciat els processos de regularització administrativa a la diòcesi de Girona provenen principalment de Colòmbia i Hondures, seguides de persones procedents del Pakistan, països àrabs, Senegal i Gàmbia. Aquesta tasca administrativa està directament vinculada a les necessitats del mercat laboral local. Roura explica que «Càritas detecta una demanda constant per part d’empreses de la comarca que busquen incorporar treballadors per cobrir llocs de feina que, fins ara, no es podien formalitzar perquè les persones interessades no disposaven de la documentació necessària». L’entitat actua així com a pont entre les empreses i les persones que, un cop regularitzades, poden accedir a una ocupació.

També defensa que aquest procés és també una resposta a la manca de mà d’obra en determinats sectors. «Hi ha moltes feines que ara mateix fan els immigrants que no es farien des de la població local», assenyala. Roura també situa aquest fenomen en una perspectiva històrica i recorda que Catalunya ha estat tradicionalment una societat d’acollida. Davant els actuals discursos sobre immigració, defensa la necessitat de conèixer les històries personals de les persones que arriben i considera que la regularització és la via perquè puguin exercir els mateixos drets i assumir els mateixos deures que la resta de la ciutadania.

Subscriu-te per seguir llegint