Inspeccionen un pescador de Roses en alta mar i el denuncien per un error de pes: «Semblava que fóssim traficants»

Quan els pescadors catalans van sortir al carrer a principis d’any per protestar contra la nova normativa europea, advertien que l’augment de la burocràcia acabaria comportant sancions per simples errors administratius. Mesos després, el pescador de Roses Bertu Fernández assegura haver-ne patit la primera conseqüència.

Una diferència de 23 quilos entre el pes estimat d’una captura de maire i el pes final registrat a la llot ja ha derivat en una proposta de sanció després d’una inspecció en alta mar.

Regulació sector

El cas ha reobert el debat sobre una regulació que el sector considera allunyada de la realitat de la pesca artesanal al Mediterrani. Els fets van passar mentre l’embarcació pescava a una vintena de milles nàutiques de Roses, davant del cap de Creus. Per ràdio, el vaixell militar Tarifa, amb base a Cartagena i amb un inspector de pesca a bord, es va posar en contacte amb el patró per informar-lo que seria ob jecte d’una inspecció. «Ens van preguntar a quina hora llevaríem la xarxa. Els vaig dir que seria cap a dos quarts de tres i em van respondre que abans arribarien amb una zodiac». Un militar i un inspector van pujar a l’embarcació mentre aquesta continuava pescant. «Semblava una pel·lícula. Com si fóssim traficants».

Durant la inspecció es va revisar tota la documentació, el Diari Electrònic a Bord (DEA), les autoritzacions i les xarxes. Segons el pescador, no es va detectar cap altra irregularitat. Tots dos van acompanyar l’embarcació fins al port de Rosesamb la patrullera Tarifa al costat i van esperar que es fes la venda del peix a la llotja. La proposta de sanció deriva d’una diferència entre el pes estimat abans d’arribar a port i el pes definitiu registrat a la llotja. El pescador havia declarat 95 quilos de maire al DEA, però la venda final va ser de 117 quilos.

«No portem bàscules a bord. A mar és impossible saber amb exactitud els quilos que portes»

Bertu Fernández

— Pescador

Segons la normativa vigent, quan una mateixa espècie supera els 100 quilos, el marge màxim admès entre el pes de clarat i el pes final és del 10%. En aquest cas, la diferència arribava al 18%. «Parlem d’una diferència de 23 quilos en un peix que es va veure vendre íntegrament a la llotja», defensa.

El cas arriba mesos després de les mobilitzacions que el sector va protagonitzar arreu del litoral cata là i espanyol. Els pescadors advertien que el nou funcionament del DEA multiplicava la càrrega administrativa i obligava a fer diverses declaracions durant una mateixa jornada de pesca: la sortida, la previsió d’arribada, les captures, la finalització de l’activitat i la zona exacta on s’ha pescat. «A vegades no hi ha cobertura i les declaracions se t’acumulen. Has de ser pescador i administratiu alhora.»

Segons Fernández, després de les protestes les administracions havien traslladat al sector que hi hauria un període d’adaptació. «Ens van dir que serien flexibles amb els petits errors. Doncs sembla que la flexibilitat ja s’ha acabat».

El Ministeri va suavitzar alguns requisits del nou sistema de control pesquer, especialment per a captures inferiors als 50 quilos per espècie i en algunes comunicacions del DEA. En canvi, els marges d’error per a captures superiors als 100 quilos continuen vigents.

«Quan vaig començar hi havia 42 barques d’arrossegament a Roses, ara en només queden 17»

Bertu Fernández

— Pescador

Els pescadors insisteixen que una de les principals dificultats és que les declaracions s’han de fer abans d’arribar a port. «No portem bàscules a bord. Amb mala mar és impossible saber amb exactitud els quilos que portes. Fas una estimació». El pescador assegura que la pressió inspectora també ha augmentat considerablement. «Quan vaig començar, fa més de vint anys, a Roses hi havia 42 barques d’arrossegament. Ara només en queden 17.» Malgrat que la flota s’ha red ït en més d’un 60%, afirma que els controls són constants. «No hi ha setmana que no vingui un inspector. Si una setmana no venen, la següent poden venir dues vegades. Al final de l’any ens inspeccionen entre 35 i 40 vegades».

Quotes de gambes vermelles

Les inspeccions inclouen la documentació, les captures, els sistemes electrònics i fins i tot les malles de les xarxes. El malestar del sector va més enllà de la burocràcia. Els pescadors també qüestionen el sistema actual d’assignació de quotes de gamba vermella. Segons explica Fernández, cada embarcació disposa d’una quota individual que es calcula a partir de les captures històriques. Això fa que les barques que tradicionalment no es dedicaven a aquesta pesquera pràcticament n’hagin quedat excloses. «Si una barca no havia anat a la gamba fa uns anys, ara té quota zero i ja no hi pot anar».

Considera que aquest sistema limita les oportunitats de les noves generacions. «Si es jubila un patró i n’entra un de nou que es vol dedicar a la gamba, no pot. La quota continua sent zero». Segons remarca, a Roses bona part de la quota de gamba vermella ha quedat concentrada en poques embarcacions.

Fernández sosté que aquest model ha acabat generant diferències econòmiques importants entre professionals que comparteixen el mateix port. «L’únic que ha acon seguit el Govern és crear barques de primera divisió i barques de tercera regional». Explica que una petita captura de gamba vermella pot ge nerar el mateix rendiment econòmic que una jornada sencera dedicada a altres espècies. «Amb 20 o 30 quilos de gamba pots salvar el jornal. Si vas al peix, potser necessites omplir desenes de caixes per guanyar el mateix».

Reducció de 300 euros mensuals

A aquesta desigualtat s’hi afegeix l’increment dels costos d’explotació. Com en molts oficis de mar, les campanyes d’estiu i Nadal continuen sent les que permeten equilibrar els comptes anuals, però el cost del combustible continua sent una de les principals preocu pacions del sector. «El preu del gasoil pràcticament s’ha duplicat arran del conflicte a l’estret d’Ormuz i encara esperen l’ajut anunciat pel Govern de 20 cèntims per litre».

Calcula que aquest sobrecost representa una reducció d’uns 300 euros mensuals en el sou dels mariners. La proposta de sanció rebuda pel pescador de Roses s’ha convertit, per al sector, en un exemple del malestar que continua viu entre els professionals.

Entre inspeccions constants, noves exigències administratives, quotes de pesca l’augment dels costos, els pescadors alerten que cada vegada és més difícil mantenir un ofici en vies d’extinció.

Subscriu-te per seguir llegint