Josep Maria Bernils: "Hem de dir als empordanesos, alt i clar, que no podem dimitir del català"

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha posat en marxa la campanya "A l’Alt Empordà parlem en català", una iniciativa de llarg recorregut que vol fomentar l’ús social de la llengua des d’una mirada positiva i integradora. La proposta parteix del Pacte de l’Alt Empordà pel català i es desplegarà en àmbits com l’educació, el comerç, la cultura, el lleure i l’activitat econòmica. Josep Maria Bernils Vozmediano és el responsable polític d’aquest àmbit en el Consell Comarcal i a l’Ajuntament de Figueres, on ocupa els càrrecs de vicepresident i tinent d'alcalde, respectivament.

Què ha motivat el Consell Comarcal a impulsar la campanya "A l’Alt Empordà parlem en català"?

L’any passat vam aprovar el Pacte de l’Alt Empordà pel català, una declaració de principis en defensa del compliment de la legislació lingüística, la sensibilització de la població i la col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, Òmnium Cultural i altres entitats. La realitat sociolingüística de la comarca és molt diversa i ara mateix és difícil plantejar un pla global. Per això hem començat amb una campanya de conscienciació que serveixi com un toc d’alerta: el català està en regressió i ens hem de posar les piles.

Per què han escollit aquest lema que sorprendria els nostres avantpassats?

Volem que funcioni com una marca amb diferents derivades: "estimem en català", "emprenem en català", "aprenem en català" o "compartim en català". És una campanya publicitària, però sobretot de sensibilització, que anirà apareixent en cartells, materials i accions diverses. Aquest estiu hem començat amb uns ventalls a les oficines de turisme i la voluntat és que la iniciativa tingui continuïtat en els pròxims mandats.

Considera que els mateixos catalanoparlants tenen una part de responsabilitat en la pèrdua d’ús social de la llengua?

Hem de dir als empordanesos, alt i clar, que no podem dimitir del català. L’hem de mantenir com a primera llengua i parlar-lo d’entrada. Una altra cosa és que després comprovem que la persona no ens entén i canviem de llengua, però no hi podem renunciar automàticament. Em preocupa que acabi sent una llengua que s’aprèn a classe, però que després no s’utilitza als patis, als comerços o als espais de lleure.

Vincula aquest retrocés a la reacció social posterior al procés independentista?

No ho crec. És un problema que arrosseguem des de fa anys i que s’ha anat ampliant gairebé sense que ens n’adonéssim. El retrocés ha crescut especialment durant l’última dècada per l’arribada de població que no coneix la llengua, la facilitat per viure sense utilitzar-la i la influència de les xarxes socials, YouTube i els creadors de continguts digitals majoritàriament en castellà.

S’ha facilitat massa que una persona pugui viure a Catalunya sense aprendre català?

Sí. En termes generals, ha estat molt fàcil viure aquí sense necessitar-lo. No hem sabut explicar prou que tenim una cultura i una llengua pròpies que volem mantenir. Quan algú se’n va a França, entén que necessitarà el francès per treballar i socialitzar. Aquí hauria de passar el mateix. El català també és una eina d’integració i participació social.

Han faltat recursos perquè les persones nouvingudes puguin aprendre la llengua?

Fa dos o tres anys hi havia una llista d’espera important als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística. Vam reclamar més recursos, es va incorporar un professor i ara les llistes d’espera són força baixes. El principal problema es troba en l’alfabetització d’adults, on encara hi ha unes noranta persones esperant. Hem demanat al Departament d’Educació que reforci l’Escola d’Adults de Figueres.

Què es pot fer mentre no arriben més recursos?

A partir del setembre volem posar a disposició de les persones adultes una guia amb tots els recursos existents. Pot passar que el Consorci o l’Escola d’Adults estiguin plens, però que Òmnium, una entitat social o l’Escola Oficial d’Idiomes encara tinguin places. També hi ha problemes d’horaris. Hem de coordinar l’oferta i garantir que tothom conegui les opcions disponibles.

Els ajuntaments han estat massa permissius amb la retolació i la informació comercial?

Hi ha una normativa general de la Generalitat i després cada ajuntament té les seves ordenances. A Figueres ens hi hem posat: en l’obertura d’un local nou s’estableix que el rètol ha de ser com a mínim en català. També hem incorporat per primera vegada una clàusula a les subvencions municipals perquè les comunicacions de les entitats beneficiàries es facin, com a mínim, en català. Ara és imprescindible establir-ho expressament.

La campanya també pretén implicar els municipis de la comarca?

Sí. Des del Consell Comarcal enviarem cartells i materials perquè es puguin penjar als ajuntaments, centres cívics, casals de la gent gran i altres equipaments. Pot semblar obvi haver de recordar que a l’Alt Empordà parlem en català, però la realitat demostra que ja no ho és tant. Ho hem de dir, fer visible i defensar.

El caràcter turístic de l’Alt Empordà juga en contra de l’ús del català?

Sí. Quan parlem de no dimitir del català, no ens referim només al canvi al castellà. També passa amb el francès, l’anglès o l’alemany als municipis turístics. En establiments de Roses, Empuriabrava o l’Escala podem trobar que el català ja ni apareix. Ser una terra d’acollida és positiu, però no ha de comportar que la llengua pròpia desaparegui de l’espai públic i comercial.

Quin paper pot tenir el Consell Comarcal en l’àmbit educatiu?

No tenim competències directes sobre el funcionament dels centres educatius, però sí sobre serveis com els menjadors i el transport escolar. A principi de curs, els monitors reben formació i se’ls recorda que han de fomentar l’ús del català tant al menjador com als autocars. L’escola és fonamental, però l’aprenentatge no es consolida si la llengua desapareix quan els alumnes surten de l’aula. El català ha de ser present en l’esport, el lleure, les biblioteques, els comerços i les relacions entre els joves.

Les dades sobre l’ús lingüístic dels adolescents són preocupants?

Molt. Les dades d’uns instituts de Figueres que també reben alumnes de diferents municipis de la comarca indiquen que, dins del centre, l’ús del català i del castellà està força equilibrat: un 37% utilitza les dues llengües indistintament, un 32% fa servir principalment el català i un 31%, el castellà. Fora de l’institut, però, el castellà es converteix en la llengua majoritària per al 51% dels adolescents, mentre que només un 22% utilitza habitualment el català. Un 13% fa servir indistintament les dues llengües i un 14% parla altres llengües. Que més de la meitat dels adolescents tinguin el castellà com a llengua principal fora de l’institut és una dada molt preocupant i demostra que hem d’actuar.

Subscriu-te per seguir llegint