El Cap de Creus es protegeix del foc amb 700 ovelles "desbrossadores" i un nou dipòsit d'aigua d'alta capacitat

Amb el risc d’incendi en nivells crítics, el massís del cap de Creus es protegeix gràcies a una col·laboració estratègica entre el pastor Víctor Rojas que aporta el seu ramat de 700 ovelles com a "desbrossadores naturals" i l’ADF del Port de la Selva.

Dipòsit d'alta capacitat

Josep Maria Cervera, president de l’entitat, subratlla que aquesta no és només una tasca de vigilància, sinó una lluita constant contra un territori que sempre juga en desavantatge. La logística és el pilar d’aquesta feina.

L’ADF es dedica a mantenir camins, controlar dipòsits d’aigua i desbrossar punts estratègics. Enguany, han fet un pas més enllà instal·lant un dipòsit d’alta capacitat al Puig del Dijous, que dins el programa Ramats de Foc ha proporcionat al pastor Víctor Rojas, membre de l’associació.

A diferència d’altres anys, on es repartien petits recipients de mil litres, aquesta infraestructura centralitza el subministrament. "Facilitem l’aigua al bestiar en els punts on ens interessa concentrar-los perquè netegin el sotabosc", explica Cervera. Aquesta instal·lació té un doble ús: mentre que el ramat és a la zona, garanteix la seva subsistència, i un cop el bestiar marxa cap a les pastures d’estiu del Coma Negra, el dipòsit de 20.000 litres de capacitat queda com un "rebost" d’emergència per omplir els vehicles de l’ADF i dels Bombers en cas d’incendi.

Tot i que les pluges d’hivern i primavera són benvingudes, Cervera alerta del risc que comporten: "Han provocat un creixement exagerat de l’herbessat. Amb l’arribada de la calor i la tramuntana, aquesta vegetació s’asseca en qüestió de dies i es converteix en combustible altament inflamable". El ramat és una eina molt eficaç per gestionar aquesta càrrega, deixant neta la franja que va des del Puig del Dijous fins a Sant Pere de Rodes. Tot i això, el bestiar no pot amb tot: l’estepa negra, una espècie autòctona, requereix una gestió mecànica posterior que l’ADF intenta cobrir amb els pocs recursos de què disposa.

L’ADF treballa sobre la base del Pla de Prevenció d’Incendis del Parc Natural de Cap de Creus, un document que manté vigència quant a la diagnosi i localització de punts estratègics, apunta Cervera. L’entitat té concedit un ajut de la Diputació, però la falta de recursos econòmics i la burocràcia fan que el seu treball sigui un repte permanent.

L’èxit de la prevenció és evident: durant l’incendi del 2021, les franges de protecció a Sant Pere de Rodes van aconseguir que un foc amb potencial per cremar 3.000 hectàrees quedés limitat a 400. "És una feina que dona resultats, però el que s’inverteix en la gestió del territori és una misèria", lamenta el president. Sobre les actuacions pendents, l’ADF explica que fa un parell d’anys es van fer treballs a la carretera que puja de Cadaqués a l’Alta Perafita. Allà es va fer una actuació molt important de desbrossada, molt necessària per garantir la seguretat dels nombrosos vehicles que hi circulen i reduir el risc d’ignició.

Ara, la gran petició és actuar a la carretera de la Selva de Mar a l’Alta Perafita (GI-613). Segons Cervera, aquesta seria actualment l’actuació més urgent: desbrossar a fons aquest perímetre i connectar-lo amb la riera de Rubiés. Això crearia una franja de seguretat vital per evitar que el foc salti de la serra de Rodes cap al massís del cap de Creus, un punt on el trànsit turístic també multiplica el risc d’incendi. El missatge de l’ADF és contundent: la prevenció no pot dependre únicament de la voluntat i la vocació. "Gent com els pastors que fan aquesta gran feina hauria d’estar contractada per l’administració. No haurien de patir per si venen a un preu o a un altre", reclama Cervera. Si la gent no consumeix el seu producte, els pastors no ens guanyem la vida, el bosc s’embruta, es perden les franges de seguretat que rodegen els pobles i llavors es cala foc.

Mentre el debat institucional continua, voluntaris i ramaders encara fan la seva feina, conscients que "és essencial que la gent entengui, que la societat entengui, que sense la ramaderia extensiva aquestes feines no tenen cap mena de sentit i que una cosa porta a l’altra", assegura Rojas, de 37 anys.

Cada any aquest pastor transhumant porta un ramat de 700 ovelles, el més gran de la zona, que cada any pastura entre les vinyes i oliveres de La Vinyeta i els espais oberts del Parc Natural de Cap de Creus abans de pujar a les pastures d’estiu del Coma Negra. Mentre en Víctor Rojas i l’ADF del Port de la Selva denuncien manca de recursos, el nou pla de la Fundació Pioners del Nostre Temps arriba per donar la raó científica a aquesta reivindicació.

El projecte, que pretén blindar 40.000 hectàrees entre l’Albera i l’Alta Garrotxa, no és només una planificació estratègica sobre el paper, sinó la validació institucional del model que en Víctor i l’ADF fa anys que defensen: que la gestió forestal només és efectiva si es fa des de la base i amb el ramat com a eina clau, defensant que el territori es neteja a l’hivern i no a l’estiu. La premissa es converteix ara en el pilar d’aquest pla pioner, confirmant que, sense la ramaderia extensiva, cap gran estratègia de prevenció pot tenir èxit real.

Subscriu-te per seguir llegint