Víctor Rojas, pastor del cap de Creus amb 700 ovelles: "Els incendis s'apaguen a l'hivern gestionant el territori, no a l'estiu"

Vuit hores a la muntanya sota el sol o de nit, caminant amb el gos i inventant abeuradors fets amb dipòsits vells. Així és el dia a dia de Víctor Rojas. membre del projecte Ramats de Foc al cap de Creus. No és un pastor qualsevol: amb les seves 700 ovelles "desbrossadores", genera franges de seguretat vitals perquè els bombers puguin actuar en cas d'incendi. El seu és un sistema eficaç i a cost zero per a l'administració, però evidencia que es manté gràcies al seu propi desgast personal i econòmic.

Què fa exactament a la muntanya amb 700 ovelles?

A través del projecte Ramats de Foc, netegem de brossa i arbusts les zones estratègiques i complementàries de prevenció d’incendis al Parc Natural de Cap de Creus. La feina és clau: serveix per alentir l’avanç del foc i reduir-ne la intensitat, creant franges que permeten als bombers tenir prou temps per actuar i evitar que l’incendi vagi a més. Amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal, hem demostrat amb una prova pilot que el ramat té efectes positius brutals en zones d’alt risc. És un sistema de cost nul per a l’administració que suposa un estalvi gegantí en recursos humans i econòmics en cas d’incendi. Els incendis s’apaguen a l’hivern gestionant el territori, a cost zero per a l’administració, no a l’estiu.

Què ha demostrat el Pla?

El CTFC ha recollit els resultats al Puig del Dijous, que és una zona estratègica i complementària amb la prevenció d’incendis i s’han vist realment els beneficis que té la ramaderia extensiva en mantenir aquestes franges de seguretat en aquestes zones estratègiques i complementàries. L’ovella no només menja pastura, la genera: converteix la biomassa inflamable en fem i obre franges de seguretat perquè els bombers tinguin temps d’actuar.

És l’únic pastor que fa aquesta feina al cap de Creus?

Actualment, jo pujo amb 700 ovelles i soc l’últim que queda amb un volum així. Sí que hi ha altres ramats al parc, però són petits escamots familiars. Aquesta gestió l’he hagut de fer de manera low-cost i sovint pagant de la meva butxaca. Si els grans vaquers són la "Primera Divisió", jo soc la "regional". M’he inventat uns abeuradors, me’ls he hagut d’inventar jo tallant dipòsits vells. El dipòsit de 5.000 o 6.000 euros el vaig haver d’aprofitar d’un material que ja tenia Ramats de Foc. L’ADF del Port de la Selva ha fet una feina brutal pujant-me’n 20.000 litres d’aigua, però no ha estat suficient i he hagut de pagar jo mateix el transport de més cisternes. És una despesa irrisòria si penses que 20.000 litres és el que gasta una família en un any, mentre que aquí estem mantenint netes les franges estratègiques del cap de Creus amb 700 ovelles durant tres mesos. Aquesta aigua és l’únic factor limitant per poder fer la gestió del mosaic agroforestal; sense aquest recurs, la meva feina de prevenció seria impossible.

Si la feina funciona, per què diu que està sol? L’administració no atorga ajudes?

La voluntat dels tècnics és bona, però la burocràcia fa que tot sigui una cursa a contracorrent. I aquestes mancances, aquestes deficiències fan que el nostre dia a dia, amb el bestiar, sigui molt difícil de portar. Reivindiquem que, davant el canvi climàtic i l’estrès hídric, la ramaderia extensiva és l’eina clau i necessitem suport real. Hi ha una desigualtat clara: un gran vaquer de boví pot rebre subvencions molt elevades, mentre que els d’ovelles no cobrem ni una cinquena part. A ells els fan pous de 15.000 euros i a mi no m’han posat ni els abeuradors promesos. A més, el maneig és diferent: passo vuit hores físicament a la muntanya amb el gos, de matinada i de nit, sota un desgast mental brutal, mentre que altres controlen les vaques des del Ripollès amb una app i tancats virtuals. Som els petits ens hem de reinventar constantment. Tinc 37 anys i, o l’administració cuida aquest model, o no em surt a compte el preu tan alt que pago.

Com complicaria el retorn del llop la seva feina?

El retorn del llop és una pedra més a la sabata: no és l’animal el problema en si, sinó la manca de gestió i de mesures de suport. Protegir les ovelles del llop exigeix despeses importants que cauen sobre nosaltres: gossos mastins de protecció, tancats i malles elèctriques, manteniment i haver de tancar el bestiar cada nit. Tot això té un cost elevat. Si l’administració no assumeix aquests costos ni garanteix ajuts, la ramaderia extensiva quedarà molt tocada. A més, si desapareix la ramaderia, també es perdrà el mosaic agroforestal que beneficia la biodiversitat i, al final, ningú no podrà defensar el llop perquè haurà perdut el seu context. Per això demano que es protegeixi tant l’espècie com el model rural: que l’administració posi recursos reals perquè puguem conviure amb el llop sense assumir tots els costos.

Quina és la situació de la gestió de les pastures al parc. També genera conflictes entre usuaris?

La gestió de pastures al Parc Natural no té una normativa clara, i això provoca conflictes. Hem vist casos recentment com a la Vinyeta de Llançà, on vinyes han patit destrosses per mala praxi amb vaques i la conversa s’ha convertit en un problema entre particulars. Els conreus i les vinyes poden fer de tallafocs naturals i conviure amb les ovelles si hi ha un bon maneig, però quan l’administració respon que és "un problema entre particulars" un petit pastor no pot afrontar anys de litigis. Aquesta manca de regulació i suport dificulta la convivència i posa en risc la viabilitat d’un model de gestió del territori que, quan funciona, ajuda a prevenir incendis i a mantenir el mosaic agroforestal.

Estaria disposat a anar-se’n del cap de Creus si les coses no canvien?

El meu és un discurs constructiu. No faig una crítica visceral cap a ningú; predico amb l’exemple i explico les deficiències administratives. Però si les coses no canvien, no tornaré. És una cursa a contracorrent i veuran el valor real del ramat i tot l’impacte positiu que generava el dia que, de cop, desaparegui. Si el ramat marxa, es perd aquesta eina clau i la responsabilitat de la gestió recaurà sobre ells en condicions molt més difícils.

Subscriu-te per seguir llegint