Dídac Lee, emprenedor digital amb 25 anys d'experiència, sobre per què fracasen les empreses: "Tant de bo hagués sabut tot el que us he explicat"

"No hi ha garantia d’èxit amb les coses que diré, però no fer-ne cas, és una garantia de fracàs segura", deia Dídac Lee, emprenedor digital i inversor amb 25 anys d’experiència, per iniciar la conferència que va tenir lloc el passat divendres deu de juliol al Centre de Formació Integrat, seu del CEBA (Centre Empresarial i Bressol de l’Alt Empordà). Hi va parlar d’errors, factors i enfocaments que poden portar una empresa al fracàs des de l’experiència pròpia.

A la trobada hi van assistir unes 80 persones i, en tot moment, des que Ramon Pastoret, regidor d’Hisenda de Figueres va presentar Dídac Lee i li va passar la paraula, fins que va acabar el torn de preguntes, a la sala va regnar un to proper, humil i entusiasta.

La primera de les "coses" a les quals es referia Lee en dir que fer-ne cas és essencial per a evitar fracassos empresarials, va ser la diferenciació entre una start-up i una empresa. En la primera, l’emprenedor té una idea que requereix un procés de prova i error fins a trobar un model de negoci que s’ajusti a les seves necessitats. En una empresa, l’empresari ja compta amb un model de negoci preestablert i el seu objectiu és executar-lo, arriscant-se, només, a no fer-ho correctament.

Amb aquesta diferenciació, Lee es disposà a enumerar les cinc raons principals per les quals "moren" les start-ups i les cinc per les quals ho fan les empreses.

En primer lloc, l’emprenedor ha de saber la seva idea, tot i creure el contrari, pot no correspondre’s amb el que el mercat necessita. Tot seguit, Lee va presentar els "productes aspirina", aquells que solucionen un mal puntual, i els "productes vitamina", que milloren una situació existent, i va posar com a exemple Spamina, una empresa "aspirina" que va sorgir d’un projecte "vitamina" uns 20 anys enrere. Inicialment, el seu objectiu era millorar el treball en equip amb un programa per a ordinadors, però, en veure que la gent només s’interessava per la seva funció anti-spam, va redirigir el projecte cap a allò que el mercat realment necessitava: un producte "aspirina". Spamina va trigar temps a arrencar: fins que la va vendre a l’operadora Telefónica no va saber, realment, quin era el client del seu producte i el que el portaria a l’èxit comercial.

Amb aquest cas, exemplificà la resta de factors que fan fracassar una start-up: perdre el temps dedicant-se a qüestions no essencials, no ser realista amb els ingressos i quedar-se sense caixa, escalar abans d’hora, és a dir, voler créixer o engrandir el projecte quan encara no està establert del tot, i, sobretot, no ser capaç d’aprendre dels errors. Segons Lee, "cada trucada amb un client hauria de canviar alguna cosa", perquè aquesta és la naturalesa de les start-ups: la prova i l’error, el canvi constant fins a trobar allò que funciona realment.

En parlar de les empreses, Lee defensà amb fermesa que la cultura d’aquestes, els valors sobre els quals es construeixen, és essencial i que, perdre-la, pot fer que les coses no surtin bé. A partir d’aquest punt, uns valors febles o poc definits poden portar a la resta de motius de fallida: la burocràcia i la distància entre treballadors, que alenteix els processos, la pèrdua del control financer, sobretot quan no tots els treballadors coneixen les dades financeres de l’empresa i no coneixen la "vida" que li queda, la mala execució i no tenir en compte els clients i el mercat. En referència a aquests darrers errors, Lee afirmava amb vehemència que un empresari ha d’estar atent a la seva competència per estudiar el propi producte i millorar-lo, i que, "els temps canvien; el que et va fer triomfar en els últims deu anys, no és el que et farà triomfar els pròxims deu", uns tempos que, segons afirmava, s’escurcen any rere any.

Acabant la jornada, Lee va contestar: "Tant de bo hagués sabut tot el que us he explicat" a un dels assistents, que preguntava per Stamina, gairebé creada a partir d’errors passats. Amb això demostrava que a més de les qualitats que acabava d’esmentar, el bon empresari també ha de ser capaç de no rendir-se i, si tot va bé, de compartir l’après sense perdre la il·lusió i l’entusiasme que desprenia mentre parlava.

Subscriu-te per seguir llegint