El món empresarial de l'Alt Empordà reclama aprofitar les dues línies ferroviàries i activar Vilamalla i Portbou

La primera taula rodona de la jornada "L’Empordà i el Corredor Mediterrani" organitzada per EMPORDÀ i Prensa Ibérica al Cercle Sport Figuerenc, moderada pel director d'EMPORDÀ, Marc Verdaguer, ha reunit Pere Padrosa, director general de Grup Padrosa; Petros Papaghiannakis, director general de LFP Figueres Pertús, i Pablo Antolín, director general de Railsider Mediterráneo. El debat ha posat el focus en la necessitat d’aprofitar millor les infraestructures ferroviàries existents i convertir-les en una palanca de desenvolupament econòmic per a l’Alt Empordà.

Un dels principals consensos ha estat que la línia d’alta velocitat i la línia convencional no són competidores, sinó complementàries. Papaghiannakis ha defensat que totes dues han de treballar coordinadament i actuar com a alternativa en cas d’incidències. "Les dues línies no són competidores. Hi ha negoci per a tothom", ha afirmat. També ha remarcat que "capacitat n’hi ha, i en sobra" per augmentar notablement el transport ferroviari de mercaderies.

Padrosa ha insistit que el creixement del trànsit per carretera fa imprescindible potenciar el tren. "No és que hi estigui d’acord, és que ho necessito", ha assegurat en referència al transvasament de mercaderies de la carretera al ferrocarril. Segons ha exposat, el tren permetria descongestionar l’AP-7 i articular una cadena logística més eficient i sostenible, sempre que es garanteixin regularitat, fiabilitat i connexions internacionals operatives.

La taula també ha coincidit en la necessitat de desenvolupar definitivament la plataforma intermodal de Vilamalla. Els empresaris han defensat que no pot ser únicament una terminal vinculada als interessos del Port de Barcelona, sinó que ha de donar servei a la indústria i a les empreses logístiques de l’Alt Empordà i del conjunt del nord de Catalunya. Padrosa ha reclamat que el territori participi en la seva gestió i ha defensat una col·laboració publicoprivada que permeti accelerar un projecte llargament ajornat.

Pel que fa a Portbou, els participants han rebutjat la idea que sigui una infraestructura sense futur. Tot i trobar-se infrautilitzada i haver perdut part de l’activitat tradicional, han remarcat que continua disposant de vies, tallers, espais i personal especialitzat. Antolín ha defensat que "Portbou pot transformar-se en un centre d’excel·lència en manteniment ferroviari", especialment de locomotores, vagons i altre material mòbil.

Antolín també ha subratllat que aquesta activitat industrial aportaria valor afegit i ocupació qualificada. "Té els espais, té els tallers i, sobretot, té el capital humà", ha afirmat. Segons ha exposat, la manca de tallers de manteniment a la xarxa ferroviària europea obre una oportunitat real perquè Portbou recuperi activitat.

El futur del municipi també passa, segons la taula, per millorar la seva connexió amb Europa mitjançant el tercer carril i crear activitats logístiques que aportin valor a les mercaderies. En conjunt, els ponents han reclamat més inversió pública en infraestructures, una gestió amb participació empresarial i una visió territorial que permeti convertir Vilamalla i Portbou en peces complementàries del Corredor Mediterrani, al costat del pas ferroviari del Pertús.