Joan Armangué defineix Figueres, Vilamalla i Portbou com els nodes clau del Corredor Mediterrani a l'Alt Empordà

Joan Armangué ha situat Figueres, Vilamalla i Portbou com els tres punts estratègics de l’Alt Empordà dins el Corredor Mediterrani durant la ponència inaugural de la jornada "L’Empordà i el Corredor Mediterrani", celebrada aquest dissabte al Cercle Sport Figuerenc. 

Armangué ha defensat que el Corredor Mediterrani ha de servir per transformar l’economia de l’Alt Empordà, millorar-ne la competitivitat i generar llocs de treball de més valor afegit. En la seva intervenció, ha assenyalat Figueres, Vilamalla i Portbou com els tres grans nodes ferroviaris de la comarca, cadascun amb una funció específica en el transport de passatgers i mercaderies. 

A Figueres, el projecte central és la futura estació intermodal de Figueres-Vilafant, que haurà d’unir en un mateix punt la línia d’alta velocitat i la xarxa convencional. La variant ferroviària permetrà desviar els trens del centre urbà i posar fi a la segregació urbana provocada per les vies, que durant dècades han dividit barris i condicionat el creixement de la ciutat. La nova estació també haurà d’integrar els serveis de proximitat, mitjana i llarga distància i reforçar les connexions amb Barcelona, el País Valencià i Europa. 

Armangué ha remarcat que aquesta actuació no s’ha de limitar a la infraestructura ferroviària. L’entorn de l’estació ha d’acollir activitat econòmica avançada, indústria i nous serveis, amb una planificació urbanística pública que reservi una part majoritària dels terrenys a espais lliures. Les noves rondes i accessos viaris també han d’evitar que els vehicles procedents de Roses, Llançà o altres municipis hagin de travessar Figueres per arribar a l’estació o als principals equipaments comarcals. 

La segona gran peça és la terminal intermodal de mercaderies de Vilamalla, una infraestructura de la qual, segons Armangué, es parla des de fa més de cinquanta anys. El projecte preveu adaptar i ampliar l’estació perquè pugui rebre trens de mercaderies de fins a 750 metres i operar tant amb ample ibèric com amb ample estàndard europeu. Aquesta primera actuació s’haurà de completar amb una terminal de més capacitat, l’emplaçament definitiu de la qual encara s’ha de concretar. 

Armangué ha estat crític amb el paper de l’empresa mixta Terminal Intermodal de l’Empordà SL, constituïda el 2010 per Cimalsa i el Port de Barcelona. Al seu entendre, la societat ha actuat prioritzant massa els interessos del port i la concepció de Vilamalla com un simple port sec, en lloc de respondre a les necessitats industrials i logístiques de l’Alt Empordà. Ha defensat que la terminal sigui un revulsiu per a la reindustrialització de la comarca i doni servei al teixit productiu del nord de Catalunya. 

Finalment, Portbou ha de continuar exercint de porta ferroviària transfronterera. La connexió entre Figueres i Portbou, amb ample mixt, és essencial per integrar els serveis convencionals amb la xarxa europea i recuperar el paper històric del municipi com a punt d’intercanvi i connexió internacional. 

En conjunt, Armangué ha reclamat que les tres actuacions avancin de manera coordinada: Figueres com a gran node de passatgers i de transformació urbana, Vilamalla com a centre logístic i industrial, i Portbou com a connexió ferroviària amb Europa. L’objectiu, ha remarcat, és que el Corredor Mediterrani no sigui només una via de pas, sinó una infraestructura capaç de generar activitat econòmica, cohesió territorial i noves oportunitats per a l’Alt Empordà.