L'oposició al PLATER, la llavor que ha fomentat la cooperació entre Lladó, Navata i Cabanelles

Cabanelles, Lladó i Navata han presentat aquest dimarts, 7 de juliol, el procés de govern obert, regeneració territorial i evolució democràtica que impulsen des de fa tres anys. La sessió ha servit per explicar en quin punt es troba la iniciativa, quins objectius es planteja i quin camí s’està construint des del territori. També s’ha anunciat que el projecte viurà un moment destacat amb l’Aplec Iltiŕ 2026, que se celebrarà els dies 16, 17 i 18 d’octubre amb l’objectiu de visibilitzar la feina feta pels ajuntaments i la ciutadania.

A la presentació hi han assistit Jordi Puig, alcalde de Lladó; Sebastià Pèlachs, alcalde de Cabanelles; Bibiana Vallmajó, alcaldessa de Navata, i tres veïns implicats en el projecte, un de cada municipi: Maria Ripoll, de Cabanelles; Lara Ubago, de Lladó, i Ramon Noguer, de Navata.

La principal preocupació que comparteixen els tres municipis és la implantació del PLATER al territori. Aquesta va ser la llavor que, amb els anys, ha fet néixer una iniciativa de governança participativa. "La relació entre les tres administracions s’ha reforçat molt i, a poc a poc, estem creant uns vincles que seran molt positius per al futur", explica Puig. En aquest sentit, Pèlachs ha especificat que el projecte els ha ajudat a coordinar les alcaldies i a actuar amb corresponsabilitat. Per la seva banda, Vallmajó assegura que, havent assolit aquest primer objectiu, "ara volem fer un pas més i que cada poble treballi en la participació de la seva ciutadania".

Pel que fa a la governança participativa, els veïns s’organitzen en cercles i cadascun tracta un àmbit diferent, com l’habitatge, l’energia o la cultura. "Per a nosaltres és una oportunitat increïble, perquè estem creant els consells de poble. Això vol dir que la mateixa gent del territori, que no ens coneixíem o ens coneixíem molt poc, comencem a parlar del que volem crear i de com volem que sigui el poble en el futur", explica Maria Ripoll. Aquestes taules de treball es reuneixen, fixen prioritats i proposen iniciatives per dur a terme. "És una evolució democràtica que permet a la ciutadania decidir què ha de passar al seu municipi", assegura Lara Ubago. Ramon Noguer afegeix que "ens hem corresponsabilitzat de les decisions de cada poble i de la seva governança, a més de crear xarxa entre els veïns. Una manera de celebrar-ho és l’Aplec Iltiŕ".

Consells de poble

Un altre objectiu és que cadascun dels tres municipis tingui un Consell de Poble, un espai on es comparteixin les propostes i decisions del govern municipal i on la ciutadania pugui fer aportacions. Cabanelles està en procés de formalitzar aquest òrgan. "Dins el teixit de l’administració ja es contempla, però sempre com un òrgan consultiu. El que volem nosaltres és que sigui un òrgan decisori", assenyala l’alcalde. Un cop creat, les decisions que s’hi prenguessin passarien pel ple municipal, que en seria l’executor. Sebastià Pèlachs destaca que, d’aquesta manera, s’obriria la governança municipal.

En el cas de Lladó, s’ha creat un grup d’unes 16 persones que representen el poble. Aquestes persones no formen part del consistori, però actuen com a catalitzadores entre l’Ajuntament i la ciutadania: informen de la feina que fa l’administració local i traslladen les preocupacions dels vilatans al consistori. "Així, el govern del municipi i la ciutadania estem més informats. La voluntat és que això quedi fixat en el temps i que aquest òrgan es renovi cada dos anys", explica Puig. L’alcalde afegeix que "és un bon sistema per a la creació de vida política i perquè la gent se senti corresponsable de les decisions que es prenen al poble i assumeixi responsabilitats. Aquí hi ha el fons de la qüestió: hem de decidir entre tots, però assumint la responsabilitat".

A Navata, el proper 23 de juliol es durà a terme una jornada participativa, amb diverses activitats, per decidir com es vol que sigui la remodelació de l’Era de l’Obra. "És la plaça del poble, on es fan la majoria d’actes culturals, i per això ens interessa molt que la gent hi participi i decidir conjuntament de quina manera ha de ser aquest nou espai", expliquen els impulsors.

En definitiva, el projecte Iltiŕ consisteix en el fet que cada poble treballi els seus propis reptes i, alhora, es coordini amb els altres municipis quan compartir informació o actuar conjuntament pugui reforçar el procés.

Subscriu-te per seguir llegint