La Llar de la Salut de Terrades inicia una nova etapa en l’atenció a persones amb VIH/sida

La Llar Mare de Déu de la Salut de Terrades inicia una nova etapa sota la gestió de la Fundació Acollida i Esperança, que ha assumit la direcció i el funcionament del centre residencial per garantir la continuïtat d’un recurs essencial per a persones en situació d’exclusió social que conviuen amb el VIH/sida. Segons ha informat la mateixa entitat en un comunicat, el relleu arriba després de més de vint-i-cinc anys de tasca desenvolupada per les Germanes de la Caritat de Santa Anna, que durant dècades han donat al centre una identitat marcada per l’acollida, la cura diària i l’acompanyament humà.

La fundació explica que, en aquesta nova etapa, la Llar de Terrades ofereix 16 places residencials i treballa des d’un model d’atenció integral i centrada en la persona. L’objectiu és acompanyar cada resident en el seu procés de recuperació, no només des de l’àmbit sanitari, sinó també en les dimensions emocional, social i educativa. El comunicat destaca la recuperació de vincles, l’adquisició d’hàbits, la participació en la vida comunitària i el desenvolupament de les capacitats personals com a eixos del projecte.

Una història vinculada a la cura i a l’estigma del VIH

La història recent de la Llar de Terrades no es pot explicar sense la feina de les Germanes de la Caritat de Santa Anna. El gener del 2025, EMPORDÀ ja va relatar que el santuari de la Mare de Déu de la Salut havia acollit el comiat de la comunitat religiosa, després de 26 anys al capdavant del centre sociosanitari per a persones afectades per la sida. En aquell moment, la comunitat ja només comptava amb dues germanes, i la falta de vocacions i l’edat avançada de les monges van portar la congregació, amb seu a Saragossa, a decidir el trasllat.

Tot i aquella marxa, el centre sociosanitari de Terrades va continuar funcionant. La direcció passava a mans de la Fundació Acollida i Esperança, amb qui les germanes ja havien treballat de manera coordinada els últims anys. Aquell relleu assegurava la continuïtat d’un servei que, fins aleshores, tenia capacitat per a deu pacients amb alta dependència. Ara, la nova etapa consolida i amplia el recurs fins a les 16 places, segons les dades facilitades per l’entitat.

La presència de les Germanes de Santa Anna a Terrades també connecta amb una història més llarga. La congregació va ser fundada el 1804 a Saragossa pel capellà de Terrades Joan Bonal i la germana Maria Ràfols, de Vilafranca del Penedès, i actualment té presència als cinc continents, segons recollia EMPORDÀ en la informació publicada el 2025.

"Un lloc que convida a curar-se"

El novembre del 2019, la periodista Aida Vilar va publicar a EMPORDÀ el reportatge "El VIH com a nexe d’una família peculiar: deu afectats i set monges", una peça que retratava des de dins el dia a dia del centre. Aquell treball explicava que deu persones afectades pel VIH feien ús de la llar/residència de Terrades i que el servei, adscrit a la xarxa de VIH/sida i exclusió social d’ECAS, era gestionat per set germanes de la Caritat de Santa Anna, amb el suport d’una quinzena de professionals, entre infermeres, personal de neteja i cuineres.

El reportatge mostrava una casa amb rutines molt marcades, habitacions personalitzades, activitats compartides i una vida comunitària intensa. La germana Paloma Aragüe, treballadora social, hi explicava que els horaris estrictes donaven "seguretat i qualitat de vida" a les persones amb deteriorament cognitiu. També s’hi descrivia la importància dels tallers, les sessions de lectura, els jocs, la música i els petits gestos quotidians en la recuperació i estabilitat dels residents.

Entre els testimonis, Aida Vilar recollia la història de la Joe, que havia arribat al centre en una etapa de vulnerabilitat extrema, amb greus problemes de salut. La resident explicava que les germanes li havien donat suport incondicional, l’havien ajudat a moure’s quan no podia, l’havien animat a recuperar forces i fins i tot l’havien acompanyat en la regularització de la seva situació. També destacava el valor de l’entorn natural de Terrades per a la recuperació: un lloc que, amb les seves paraules, "te relaja la cabeza para recuperarte".

Una família feta de vincles petits

Aquell reportatge posava el focus en la dimensió familiar del centre. Les persones residents eren els "nois", les germanes i treballadores eren les "noies", i totes convivien en una comunitat on, segons explicaven, el bo i el dolent es vivia amb molta intensitat. Quan algú moria o ingressava a l’hospital, ho patien entre tots, i en un espai comú mantenien un calendari amb els aniversaris de les persones que hi vivien i també de les que ja havien traspassat.

En l’entrevista que acompanyava el reportatge, la germana Pilar Bara, metgessa i religiosa de Santa Anna, resumia l’evolució del centre amb una frase que avui pren una nova dimensió: "Hem evolucionat paral·lelament a com ho ha fet la malaltia". Bara recordava que, quan el centre va néixer, la sida era ràpidament mortal i hi havia una necessitat social urgent, perquè hi havia persones que morien al carrer. Amb els anys, la malaltia es va cronificar i les estades es van anar fent més llargues, però l’estigma, advertia, continuava present.

La religiosa també subratllava que la clau de la feina era adaptar-se a cada persona i a cada història. "Cada persona és un món", deia. Alguns residents tenien família, però d’altres no havien rebut cap visita en deu anys. Tot i això, els definia com a persones "molt fàcils de cuidar i estimar" i explicava el motiu profund de la seva dedicació: "Jo els ajudo perquè són els meus germans".

Continuïtat d’un recurs social i sanitari de l’Alt Empordà

La Fundació Acollida i Esperança defensa que la incorporació de la Llar de Terrades reforça la seva presència a les comarques gironines, on també gestiona el Convent dels Franciscans de la Bisbal d’Empordà. L’entitat remarca que el projecte forma part de la història social i sanitària de l’Alt Empordà i que la seva voluntat és preservar-ne l’essència: un espai segur, acollidor i respectuós amb la dignitat de les persones més vulnerables.

Segons la informació publicada per la mateixa Fundació Acollida i Esperança, la Llar de Terrades és avui un recurs residencial especialitzat per a persones amb VIH/sida en situació d’alta vulnerabilitat social i sanitària, amb atenció socioeducativa, sanitària i comunitària. L’entitat també situa el servei dins d’un model d’atenció centrada en la persona, orientat a afavorir l’autonomia, l’estabilització de la salut i la millora de la qualitat de vida.

Subscriu-te per seguir llegint