Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Estiu del 2006

Dues dècades de l'incendi a la muntanya de Puig Segalar: "Va ser impactant i tràgic"

L’Agrupació de Defensa Forestal organitza una exposició fotogràfica pels pobles afectats pel foc del 2006

Un helicòpter dels Bombers al camp de futbol de Viladamat.

Un helicòpter dels Bombers al camp de futbol de Viladamat. / Jaume Prats Saló

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Marc Testart

Marc Testart

Viladamat

L’incendi de la muntanya de Puig Segalar, que es va produir l’estiu del 2006, va ser un dels més greus a la zona de l’Alt Empordà. El foc va cremar al voltant de 1.000 hectàrees i va obligar a evacuar unes 540 persones dels municipis afectats. Aquest episodi crític va marcar profundament el territori i va actuar com a punt d’inflexió per a la protecció mediambiental de la zona. Amb l’objectiu de commemorar els vint anys d’aquells fets i mantenir viva la memòria, l’Agrupació de Defensa Forestal Puig Segalar està organitzant una exposició fotogràfica itinerant pels pobles del sector. A més, arran d’aquell incident, els municipis implicats van reactivar l’ADF i van impulsar el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals amb l’objectiu de protegir l’entorn de cara al futur.

“Segons la memòria de la gent del poble i a causa d’un vent de tramuntana persistent durant diversos dies, una nit de principis d’agost del 2006 es va cremar tota la zona del Puig Segalar”, explica l’actual alcaldessa de Viladamat, Dolors Pons (CUP). El foc va començar a la carretera de Ventalló i va arribar fins a Palauborrell, Puig Segalar, Garrigoles-les Olives, Tor i Marenyà, incendiant tota la massa forestal d’aquella zona. “L’incendi de Viladamat va ser el més gran de Catalunya d’aquell any”, continua explicant Pons.

L’estiu del 2006 va ser qualificat com un dels més calorosos de la dècada a Catalunya. Les condicions meteorològiques extremes van alimentar diversos focs simultanis a partir del 3 d’agost. A Viladamat, tot just acabaven de celebrar la festa major i allò va ser un fet “impactant i tràgic per als municipis afectats”. Sortosament, però, no hi va haver víctimes personals i, gràcies a la intervenció de bombers, pagesos, agents forestals i persones voluntàries, es va poder mitigar la fúria del foc.

"L’incendi de Viladamat va ser el més gran de Catalunya d’aquell any"

Dolors Pons

— Alcaldessa de Viladamat

Deu anys després d’aquell incident, els actuals membres de la junta de l’ADF Puig Segalar es van proposar reactivar l’entitat i potenciar la recuperació del territori. La redacció del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPIF) responia a l’interès de l’ADF Puig Segalar de disposar d’una eina que marqués les pautes de les actuacions necessàries per prevenir i combatre els incendis forestals, en la mesura del possible, dins del seu àmbit d’actuació. Per aquest motiu, el document programa les actuacions i mesures que cal dur a terme.

Els objectius del PPIF eren recollir dades i avaluar les zones i els factors que intervenien en la ignició i propagació d’un incendi forestal; establir una zonificació de l’àmbit d’actuació de l’ADF Puig Segalar, en funció de la tipologia del combustible disponible i el comportament dels incendis forestals, i definir una infraestructura bàsica de prevenció que permetés millorar la seguretat a l’hora de fer treballs d’extinció.

Dolors Pons recorda que “feia justament trenta-tres anys, el juliol del 1973, hi havia hagut un incendi igual al mateix espai, iniciat al mateix punt i amb les mateixes condicions climatològiques. Es va cremar, aproximadament, la mateixa extensió forestal, unes 310 hectàrees”.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents