Joan Plana, alcaldable de SOM-ERC: "La prioritat número u de Roses és l’habitatge, necessitem projectes ambiciosos"

Joan Plana Sagué és graduat en Història i Comunicació Cultural. Militant d'Esquerra, és regidor d'ERC-SOM Roses des de 2015. Va ser alcalde entre 2021 i 2023, és el cap de l’oposició. Va ser conseller comarcal de l’Alt Empordà i en aquest mandat és diputat a la Diputació de Girona i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. És el portaveu del Govern que comparteixen Junts i ERC. Defensa que la seva candidatura a SOM Roses per al 2027 necessita "guanyar i impedir una suma viable alternativa" per a governar, reivindica la regulació dels pisos turístics i situa l’accés a l’habitatge com el gran repte del futur immediat. Fill de carnissers, defensa Roses com un poble amb passat i futur.

Afrontem la recta final del mandat i ja l’han confirmat com a candidat de la seva formació política. Quin balanç fa d’aquests anys des de l’oposició?

Després de guanyar les últimes eleccions, el resultat final no va ser el que esperàvem. Es va fer un pacte que, al nostre entendre, tenia com a principal finalitat anar en contra nostra i això ens va deixar en una situació que no volíem. A partir d’aquí, vam decidir que no podien ser quatre anys perduts. Hem fiscalitzat el govern, com correspon a l’oposició, però també hem volgut construir: hem parlat amb molta gent, entitats i empreses de Roses per compartir el nostre projecte de poble i el nostre diagnòstic. Crec que això ens ha permès enfortir molt el projecte. Les últimes assemblees han superat les 60 persones i el local gairebé quedava petit. Hauríem preferit governar i transformar directament el municipi, però, un cop això no ha estat possible, crec que hem optimitzat el temps.

Quin balanç fa de l’equip de govern tripartit?

Nosaltres vam dir des del principi que un govern que neix per anar a la contra difícilment pot aportar res positiu. I crec que la nostra trajectòria ens avala. El 2015 se’ns va posar sobre la taula un govern quadripartit contra Montse Mindan que ens podia donar l’alcaldia, però vam dir públicament que aquell no era el camí per fer progressar el municipi. El 2019 també vam rebutjar una fórmula similar i vam optar per compartir l’alcaldia, dos anys i dos anys, perquè enteníem que era més constructiu. El 2023 es va constatar que aquesta manera d’entendre la política que teníem nosaltres, els altres no la tenen. També és una lliçó de vida.

Això deixa les portes tancades de cara al futur?

El que va quedar clar el 2023 és que els partits que ara governen, si tornen a sumar, sumaran contra nosaltres segur. A més, encara que un dels actuals socis ha dit que no es torna a presentar, tenen el PP, que a cada ple pràcticament s’ofereix a sumar-se a la festa. Per tant, les regles del joc són clares: o aconseguim un resultat que ens permeti no només guanyar, sinó impedir una suma alternativa viable, o tornarem a tenir un govern com aquest. Hi ha dos models: un que va a la contra i porta a la paràlisi, i un altre, el nostre, que vol abordar amb valentia reptes com l’habitatge.

Quina incidència poden tenir l’aparició d’Aliança Catalana i la desaparició temporal de Gent del Poble?

És impossible saber-ho abans de les eleccions. Nosaltres hem decidit no fer ni deixar de fer res en funció del que facin els altres. Quan era alcalde vaig patir una manera de fer oposició basada gairebé en una obsessió amb el que jo feia o deixava de fer, i tenia clar que nosaltres no volíem actuar així. Fiscalitzem les polítiques públiques del govern perquè és la nostra obligació, però estratègicament seguim el nostre full de ruta. L’objectiu és fer el millor resultat possible, guanyar i impedir una suma viable en contra nostra.

Per què mantenen la marca SOM Roses i no utilitzen directament les sigles d’Esquerra Republicana?

Nosaltres no hem amagat mai que som d’Esquerra Republicana. Jo formo part de l’executiva nacional d’ERC i, per tant, és evident. Però des del 2015 hem volgut construir un projecte sobretot municipal, arrelat a Roses i identificat amb la realitat local. La marca SOM expressa aquesta voluntat. Tenim gent que potser en altres eleccions vota altres partits, però que en clau municipal ens dona suport. Això es veu en els resultats: a les municipals del 2023 Esquerra va obtenir dues vegades i mitja més vots que a les generals del juliol del mateix any. El projecte municipal és molt més gran que el nacional.

Aquest projecte municipal també és una recerca del vot útil?

Sí. Nosaltres plantegem propostes sobre habitatge, diversitat, espai públic, seguretat, defensa de la llengua catalana o model turístic. Els altres, bàsicament, plantegen impedir que nosaltres puguem fer res. Per tant, el vot útil és sumar totes les energies possibles a favor d’un projecte positiu.

Vostè reivindica sovint la política municipal, la que és més a prop del ciutadà. Se sent decebut per la política general que es fa al país, a l’Estat o a Europa?

És una pregunta molt general, però faria una certa esmena: a nivell general també hi ha en joc coses molt importants que afecten directament la vida quotidiana de les persones. No només a Catalunya, sinó pràcticament a tot el món, hi ha una internacional reaccionària que qüestiona elements que donàvem per descomptats.

S’ha arribat fins aquí per una mala gestió anterior de tots plegats?

Hem arribat aquí perquè aquesta internacional reaccionària ha tingut una habilitat estratègica molt gran en xarxes socials i en la simplificació del missatge. També ha sabut explotar un cert efecte pèndol en relació amb la identitat. Durant anys, la identitat cosmopolita s’associava a modernitat i progrés, i ara hi ha qui troba a faltar arrels i pertinença. El repte és construir una identitat progressista i catalanista basada en allò que compartim, no en allò que ens separa. A Roses això és especialment important, perquè és un municipi molt plural: el 52% de la població ha nascut fora de Catalunya. A nosaltres ens agrada aquesta Roses mestissa i creiem que la llengua catalana és un element indispensable per construir igualtat.

Sobre el turisme com a model econòmic

Aquests anys ha treballat com a vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Quina perspectiva li ha donat aquest càrrec sobre la realitat turística de la demarcació?

M’ha reafirmat en la idea que la Costa Brava té reptes compartits. Roses i Lloret, per exemple, no han de competir per ser la capital de la Costa Brava, sinó cooperar perquè la destinació estigui ben situada davant de competidors com Croàcia, el nord d’Itàlia o altres destinacions europees. També hem de cooperar per governar el model turístic i garantir la qualitat de vida de la gent. Nosaltres estem a favor del turisme perquè és un motor econòmic i ara mateix no hi ha una alternativa que pugui substituir el pes que té a les comarques gironines. Però cal decidir quin model volem. No compartim un turisme que ho transformi tot sense límits. Defensem un turisme governat, regulat i, quan calgui, limitat perquè generi prosperitat i no converteixi els municipis en parcs temàtics on sigui impossible viure-hi dignament.

"Defensem un turisme governat, regulat i, quan calgui, limitat perquè generi prosperitat i no converteixi els municipis en parcs temàtics on sigui impossible viure-hi dignament"

Quins exemples posaria d’aquesta necessitat de regular el model turístic?

Un exemple clar és la regulació de l’accés al parc natural del Cap de Creus, que vam impulsar quan vam arribar a l’alcaldia el 2021. La situació era insostenible, amb cotxes, massificació, problemes de seguretat i impacte ambiental. Vam regular-ho, hi va haver resistències, però crec que va funcionar i l’actual govern no ho ha desfet perquè la línia era correcta. L’altre gran debat són els pisos turístics. No hi estem en contra, perquè és una activitat econòmica legítima, però s’ha de regular. A Roses hi ha uns 4.000 pisos turístics, mentre que Barcelona en té uns 10.000, amb una població molt superior. Evidentment, els models són diferents, però les xifres ajuden a entendre la dimensió del fenomen. Hi ha d’haver límits perquè la prioritat és que la gent pugui viure a Roses.

L’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus ha presentat un full de ruta des del sector privat. Com valora aquesta iniciativa?

Molt positivament. Primer, perquè crec en la col·laboració publicoprivada. Després, perquè l’he pogut viure directament aquests anys al Patronat de Turisme, que és un ens publicoprivat en què participen les administracions i el sector privat, i funciona. Té poder transformador. També vull trencar una llança a favor de l’empresariat turístic. Moltes vegades es comet l’error de simplificar i es dona per fet que l’empresariat aposta sempre per un model turístic sense regulació. Jo, que els he conegut com a alcalde i com a vicepresident del Patronat de Turisme, puc donar fe que en molts casos no és així. Per exemple, des del Patronat m’ha tocat viure la gestió de la sequera i he estat en trobades empresarials en què les mateixes associacions posaven deures als seus associats i els deien que calia reduir el consum hídric per visitant. També he participat en molts actes del sector de l’hostaleria en què les associacions donaven eines perquè els hotels adaptessin les habitacions a la salut laboral de les persones que netegen, normalment dones, amb qüestions tan bàsiques com l’alçada dels llits, la col·locació de les tovalloles o els productes i estris de neteja. Pel que fa als salaris, els millors hotels i les millors empreses turístiques són justament les que aposten per tenir plantilles tan estables com sigui possible durant tot l’any i pagar bé, perquè així garanteixen continuïtat i qualitat en el servei. Si pagues malament i temporalitzes tota la plantilla, tindràs una rotació molt gran i et costarà arribar a l’excel·lència. Tot això, que sovint es presenta com una contraposició al sector, jo ho he viscut des de dins i puc dir que hi ha moltíssima gent dins del mateix sector que treballa perquè sigui possible. Per tant, si torno a ser alcalde, tinc clar que la immensa majoria dels empresaris i empresàries de Roses amb qui he treballat seran aliats per avançar en l’àmbit ambiental, laboral, de salut en el treball, de salaris i de benestar.

Si tornés a ser alcalde, quina seria la seva màxima prioritat?

L’habitatge. Ara mateix és la prioritat número u de Roses. Cal regular, impulsar ajudes per a l’emancipació dels joves i facilitar que pisos que ara no tenen funció habitacional, o que estan tancats i necessiten rehabilitació, puguin tornar al mercat de l’habitatge. També calen projectes ambiciosos de construcció directa per part de l’Ajuntament. Nosaltres defensem el projecte de 100 pisos de lloguer assequible al costat de la Ciutadella, amb habitatges construïts pel consistori i llogats a preu regulat. No parlem només de pisos socials per a situacions d’emergència, sinó d’habitatges per a persones amb nòmina i una vida normalitzada que, tot i així, no poden accedir al mercat de lloguer. Generar una bossa de lloguer per sota del preu de mercat ha de ser una prioritat absoluta.

Subscriu-te per seguir llegint