El nou Estany de la Vila de Castelló d’Empúries: un projecte ambiental per redescobrir el patrimoni natural

Encara no hi ha aigua, però no tardarà massa a ser-hi. Arribarà des de l’Estació Depuradora d’Empuriabrava. "Tot és a punt per tal que sigui així ben aviat", apunta Ramon Fortià, tècnic de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament. I és que Castelló d’Empúries ha posat les bases d’un dels projectes ambientals més simbòlics dels darrers anys al municipi: l’Estany de la Vila. L’Ajuntament ha instal·lat una conducció d’uns 1,1 quilòmetres que permet portar aigua regenerada de l’esmentada EDAR d’Empuriabrava fins al nou espai humit, una actuació adjudicada a Aglomerats Girona. El projecte global forma part del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació que va ser batejat com a "Castelló d’Empúries, dues ànimes: cultura, natura i esport", finançat amb fons Next Generation EU. La creació de l’estany ha anat a càrrec de Texco Excavacions amb un pressupost d’execució global de 421.315 euros.

L’objectiu va més enllà de fer aparèixer una làmina d’aigua. Els documents tècnics defineixen l’Estany de la Vila com una recuperació d’un hàbitat humit a tocar del nucli històric, pensat per reactivar l’interès naturalístic del municipi i reforçar l’observació d’aus. L’àmbit previst s’acosta a les nou hectàrees inundables, amb profunditats modestes —entre 10 i 30 centímetres de mitjana—, zones de fang, illes i espais amb diferents condicions d’aigua per afavorir la diversitat d’hàbitats i d’ocells.

El projecte també té una dimensió d’equipament públic. La proposta urbanística incorpora un itinerari de visita d’uns 550 metres des del pont de Sant Francesc, tres observatoris d’aus situats al perímetre de l’estany i plantacions amb vegetació autòctona per integrar l’espai, donar refugi a la fauna i ordenar la lectura paisatgística del conjunt. És a dir, l’Estany de la Vila vol funcionar alhora com a infraestructura ecològica, espai educatiu i nou punt de descoberta del patrimoni natural de Castelló d’Empúries.

La pregunta clau és d’on vindrà l’aigua. "La nova canonada està connectada a la xarxa d’aigua regenerada de l’EDAR d’Empuriabrava, concretament a partir d’una conducció existent que ja porta aquest recurs fins al Pitch & Putt de Castelló Nou", explica Ramon Fortià. Ara bé, els informes urbanístics i hidràulics introdueixen una condició important: l’estany es concep sotmès al règim natural de pluges, i l’aigua regenerada només s’hi podrà derivar si hi ha excedents un cop cobertes les necessitats ambientals prioritàries dels Aiguamolls de l’Empordà, el cabal del tram final de la Muga i les concessions existents. A més, l’ús d’aquesta aigua depèn de l’autorització i concessió de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Aquesta precisió és rellevant en un context de sequera i pressió sobre els aqüífers: la documentació no planteja omplir l’Estany de la Vila amb aigua potable ni amb captacions subterrànies, sinó aprofitar, quan sigui possible i legalment autoritzat, aigua regenerada d’una depuradora que ja forma part del cicle hídric local. L’actuació, per tant, intenta convertir un recurs no convencional en una eina de restauració ecològica i d’adaptació territorial, sense deslligar-se de les prioritats del parc natural i del sistema fluvial de la Muga. "Hem estat molt curosos en aquest aspecte des del primer moment", ressalta l’alcaldessa Anna Massot.

Antecedents històrics

El rerefons històric dona gruix a la iniciativa. Castelló d’Empúries no inventa un paisatge humit: el recupera parcialment. Els Aiguamolls de l’Empordà són una de les principals zones humides de Catalunya i ocupen la plana empordanesa entre les desembocadures de la Muga i el Fluvià, un espai marcat durant segles per cursos fluvials, antics braços d’aigua, estanys, recs i sistemes de drenatge.

L’antic estany de Castelló havia estat una peça central d’aquest mosaic. En època medieval el gran estany s’hauria estès fins al peu de la serra de Rodes, envoltant illes i estanyols perifèrics; encara a inicis del segle XIX, la seva làmina principal arribava fins a Sant Joan Sescloses. Avui, aquell sistema només perviu en fragments, zones humides, closes, llaunes i espais recuperats o recreats.

Aquest paisatge ha estat transformat durant segles per dessecacions, canalitzacions i usos agrícoles, però també ha deixat formes pròpies d’una cultura de l’aigua: les closes, prats de pastura envoltats de recs i fileres d’arbres que ocupen antics llits d’estanys, i les llaunes, llacunes litorals d’aigua salabrosa formades darrere la platja entre la Muga i el Fluvià. Són espais canviants, sovint modestos en aparença, però essencials per a la fauna, especialment per als ocells aquàtics.

Un dels precedents més clars és Vilaüt, considerat l’últim record viu de l’antic estany de Castelló. Aquest sector, dins l’àmbit dels Aiguamolls, conserva la part més fonda de l’antiga conca i manté inundacions relativament permanents, que el converteixen en refugi de nombroses espècies. També hi té un valor simbòlic per als equipaments de natura: el 1983 s’hi va construir el primer aguait d’observació d’aus de Catalunya.

La recuperació de l’Estany de la Vila arriba, així, després d’una llarga història de pèrdua i defensa dels aiguamolls. La Generalitat recorda que els estanys, llacunes, basses i maresmes actuals són el testimoni reduït d’un sistema molt més extens que antigament ocupava bona part de la plana de la badia de Roses. La pressió urbanística del segle XX —amb projectes com Port Llevant, que preveia una marina de 525 hectàrees entre la Muga i el Fluvià— va acabar desencadenant una mobilització conservacionista que culminà amb la llei de protecció dels Aiguamolls de l’Empordà, aprovada pel Parlament el 15 d’octubre de 1983.

Quatre dècades després, Castelló d’Empúries planteja una actuació de signe invers: allà on històricament s’havien assecat estanys per guanyar terra, ara es proposa recuperar aigua, fang, vegetació i observació naturalista com a patrimoni compartit.

Per a Ponç Feliu, director del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà, "crear zones humides sempre és interessant, perquè significa comptar amb nous hàbitats aquàtics, que són ecosistemes amenaçats, en regressió i amb una elevada biodiversitat. Pel que fa a l’aigua, serà el Parc, conjuntament amb l’Ajuntament, qui la gestionarà, de manera que l’ens gestor del Parc Natural podrà prioritzar on aporta l’aigua quan aquesta escassegi, en funció de les prioritats: espècies presents, potencials colònies d’ocells nidificants, època de l’any, etcètera". Feliu subratlla així el valor de crear noves zones humides dins l’àmbit dels Aiguamolls de l’Empordà.

Ponç Feliu destaca també "el paper important que farà l’estany des d’un doble punt de vista addicional a l’ambiental: com a espai d’atractiu d’ús públic i turisme (i, per tant, crear nous punts d’interès dins del Parc Natural) i alhora com a element d’educació i sensibilització (escoles, esplais, famílies, etc.)". En aquest sentit, l’Estany de la Vila aspira a ser també un nou espai de turisme sostenible i educació ambiental.

"És una aposta basada en la natura, el patrimoni i l’oferta de qualitat"

L’Estany de la Vila, el nou espai natural que l’Ajuntament de Castelló d’Empúries promou en terrenys pròxims al nucli urbà, és a punt d’estar acabat. L’alcaldessa de Castelló d’Empúries, Anna Massot, remarca que "l’Estany de la Vila simbolitza el retorn d’una part del nostre paisatge històric i reforça el lligam entre Castelló d’Empúries i els Aiguamolls de l’Empordà". Segons Massot, no es tracta només d’una actuació ambiental, sinó d’un projecte amb una dimensió patrimonial, social i econòmica: "És una aposta de futur que crea un nou pol d’atracció de visitants, genera oportunitats per a l’economia local i consolida un model de desenvolupament basat en la natura, el patrimoni i l’oferta de qualitat".

La nova làmina d’aigua es planteja com un espai de gran valor ecològic, però també com un element de reconnexió entre Castelló d’Empúries i el seu entorn natural més emblemàtic. "No estem creant només un estany, estem recuperant una part de la identitat de Castelló d’Empúries i generant noves oportunitats per al municipi", afirma l’alcaldessa. El projecte reforça el vincle entre el nucli històric i els Aiguamolls de l’Empordà.

Massot subratlla que "l’Estany de la Vila simbolitza el retorn d’una part del nostre paisatge històric i crea una nova porta d’entrada als Aiguamolls des de Castelló d’Empúries, esdevenint un nou pol d’atracció de visitants i una oportunitat de desenvolupament sostenible per al municipi". El projecte vol reforçar el paper de Castelló d’Empúries com a municipi estretament vinculat als Aiguamolls de l’Empordà, un espai natural que forma part de la seva identitat i del seu relat històric.

L’alcaldessa també posa l’accent en el valor estratègic de l’actuació. L’Estany de la Vila ha de contribuir a impulsar el turisme sostenible, l’educació ambiental i la dinamització econòmica vinculada al patrimoni natural. "Aquesta és una obra pensada amb visió de futur. Té beneficis ambientals evidents, però també esdevindrà un nou pol d’atracció de visitants, generant oportunitats per al turisme sostenible, l’educació ambiental i la dinamització econòmica vinculada al patrimoni natural", assegura.

Subscriu-te per seguir llegint