Tradició
Què és la Flama del Canigó? El símbol que marca l’inici de la revetlla de Sant Joan i que aquest dimarts arriba a l’Empordà
Símbol de la cultura catalana, serveix per encendre les fogueres de la nit més curta de l’any
L'arribada de la Flama del Canigó a Figueres, en una imatge d'arxiu. / ROGER LLEIXÀ
Afegeix-nos a Google
La Flama del Canigó arribarà aquest dimarts, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, a diferents punts de Catalunya, com és tradició. A l’Alt Empordà, es podrà recollir o rebre en poblacions com Figueres, Albanyà, l’Armentera, Bàscara, Cabanes, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Darnius, l’Escala, la Jonquera, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Navata, Portbou, el Port de la Selva, Sant Pere Pescador, Viladamat i Vila-sacra.
L'arribada de la Flama del Canigó a l'Alt Empordà
- Albanyà: arribada de la Flama i caminada popular fins al poble. A Palau, a les 19 hores. Rebuda i lectura del manifest a les 19.45 hores.
- L’Armentera: espera i benvinguda a la Flama del Canigó, a les 20.30 hores. Arribada dels nens i nenes del poble a la pista poliesportiva i encesa de la foguera, a les 21.15 hores.
- Bàscara: arribada de la Flama del Canigó, lectura del manifest i encesa de la foguera, a les 21 hores.
- Cabanes: arribada de la Flama del Canigó i lectura del manifest. Al parc de Can Brusés, a les 21 hores.
- Cadaqués: rebuda de la Flama del Canigó a l’entrada del poble, a les 18.50 hores.
- Castelló d’Empúries: arribada de la flama a la plaça Joan Alsina, seguidament de les havaneres.
- Darnius: rebuda de la flama a la Societat La Concòrdia, a les 19 hores.
- L’Escala: arribada de la Flama del Canigó amb acompanyament de torxes, lectura del manifest i encesa de la foguera de Sant Joan, a les 21.30 hores.
- Figueres: la Flama del Canigó arribarà un any més a Figueres amb una cercavila des de la plaça de la Cate fins a la plaça de l’Ajuntament, acompanyada pel grup de música tradicional i popular Mini-Stress; un cop allà, s’encendrà el peveter i els pobles de la comarca podran recollir la flama per portar-la a les fogueres de Sant Joan.
- La Jonquera: sortida de la Flama del Canigó des del Portús, a les 21.30 hores, i arribada a la plaça de l’Ajuntament, a les 22 hores.
- Llançà: arribada de la Flama del Canigó i benvinguda de les autoritats i el pubillatge a la plaça Major, a les 17.30 hores. Lectura del manifest a les 18.15 hores.
- Llers: encesa de la Flama del Canigó a l’Ajuntament de Llers, a les 18.30 hores. Inici del recorregut amb els Grallers, els Gegants i les Bruixes, a les 19 hores.
- Maçanet de Cabrenys: recollida de la Flama del Canigó a Costoja, a les 18 hores.
- Navata: encesa de la foguera amb la Flama del Canigó i lectura del manifest, a les 22.30 hores.
- Portbou: recepció institucional de la Flama del Canigó al passeig Lluís Companys, a les 17.15 hores.
- El Port de la Selva: arribada de la Flama del Canigó a l’Ajuntament del Port de la Selva, a les 18 hores.
- Sant Pere Pescador: lliurament de la Flama del Canigó a l’Ajuntament, a les 20 hores. Arribada al Parc del Riu, seguidament, acompanyada pels nens i nenes del poble.
- Viladamat: arribada de la Flama del Canigó i encesa de la foguera al triangle del carrer dels Horts, a les 21.20 hores.
- Vila-sacra: arribada de la Flama del Canigó al centre cívic, a les 21 hores.
Però, què és la Flama del Canigó?
Es tracta d’una tradició dels Països Catalans que es remunta al 1955, quan Francesc Pujades, un veí d’Arles de Tec, es va inspirar en el poema Canigó, de Jacint Verdaguer, per encendre una flama al cim de la muntanya i repartir-la després per diferents municipis.
A diferència de la flama olímpica, la Flama del Canigó no s’apaga mai. Des del 1965 es conserva al Castellet de Perpinyà, i cada any, la nit del 22 de juny, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà transporta el foc fins al cim del Canigó. Allà s’encén una primera foguera i la flama es reparteix entre els assistents, que l’endemà s’encarreguen de fer arribar el foc renovat arreu del territori per encendre les fogueres de Sant Joan.
La Flama del Canigó. / JORDI CALLOL
L’Aplec del Canigó
Els participants de l’acte es reuneixen al refugi dels Cortalets, a la Catalunya Nord, en el que es coneix com l’Aplec del Canigó. El dissabte previ, els assistents pugen a peu fins al capdamunt de la muntanya, a 2.784 metres d’altitud, on deixen un feix de llenya amb una cinta que indica el nom del poble d’on provenen, per encendre la foguera al vespre.
Aquesta tradició no és només un símbol del solstici d’estiu i de la nit de Sant Joan, sinó també de germanor, continuïtat cultural i reivindicació de la llengua catalana. La Flama del Canigó va creuar per primer cop la frontera administrativa l’any 1966 per arribar fins a Vic. A partir d’aquell moment, es va estendre per la resta de Catalunya, tot i la dictadura franquista, i més endavant va arribar també al País Valencià. Actualment, la Flama és rebuda per més de 350 poblacions dels Països Catalans i encén prop de 3.000 fogueres de Sant Joan.
- Un llibre destapa la vida del maqui de Sant Llorenç de la Muga que va lluitar contra Franco i Hitler
- Què farà Junts a partir de dijous?
- Els experts recomanen rentar-se els peus amb sal i vinagre: aquest és el motiu
- Com fer un cim i tomba: la recepta marinera de la Costa Brava que pots cuinar a casa
- Carlos Llull, tècnic de climatització: 'Recorda això quan algú et digui 'apaga l’aire condicionat, que consumeix moltíssim'
- Josep Fernández, Premi Mestres 68: 'L’escola no ho pot fer tot, la família també ha d’educar
- No pengis les trucades 'spam': aquesta és la frase que has de pronunciar per no tornar a rebre-les
- Paneque defensa des de l'Empordà que Catalunya necessita un 'salt de modernització' tant en infraestructures com en energies renovables
