El Rec del Molí, l'artèria artificial que va donar prosperitat a l'Empordà durant segles

A primer cop d’ull, el Rec del Molí sembla només una línia d’aigua quieta, una presència discreta entre camps, camins vells, canyissars i marges. Però n’hi ha prou de seguir-lo des de la resclosa de Colomers fins a l’Escala per entendre que aquest rec és una mena de riu construït: una artèria artificial que ha repartit poder, farina, arròs, electricitat i prosperitat per una part essencial de l’Empordà. Els experts que han escrit sobre la seva història aquests darrers anys així ho expliquen.

Neix a la resclosa de Colomers, s’encamina cap a Jafre i Verges, continua per la Tallada i Bellcaire d’Empordà, i acaba portant l’aigua cap a l’Escala, en direcció a l’entorn d’Empúries. La Ruta del Ter el descriu com "l’eix vertebrador" d’un sistema de regadiu que irriga la riba esquerra del Ter i que alimentava els molins de Jafre, Verges, Bellcaire i l’Escala. No és una infraestructura menor: és una de les claus per llegir el Baix Ter agrari, aquesta partió difusa entre l’Empordà de dalt i el de baix.

La història comença a Colomers, en un punt on el Ter és capturat, mesurat i desviat. La resclosa de Colomers, feta de pedra i morter de calç, té un mur d’uns 300 metres i va ser concebuda per derivar aigua cap als regadius i els molins de la riba esquerra, des de Colomers fins a l’Escala.

Aquesta escena resumeix una manera antiga d’entendre el territori, segons han interpretat els historiadors. A l’Empordà, l’aigua no ha estat mai només natura: ha estat enginyeria, propietat, conflicte i negoci. Qui decidia quan s’obria una comporta decidia també quan es podia moldre, regar, sembrar o salvar una collita. En tenim bona mostra als Aiguamolls de l’Empordà, avui convertits en parc natural protegit.

Segons la Ruta del Ter, la resclosa de Colomers i el Rec del Molí van ser construïts a mitjan segle XVII per iniciativa del senyor de la baronia de Verges, que volia alimentar els molins que tenia sota la seva propietat. A finals del segle XVIII, els drets del rec ja apareixen vinculats al marquès de Sentmenat, i s’hi afegeixen altres aprofitaments nobiliaris com el molí del marquès de Dou, a l’Escala, o el del marquès de Ciutadilla, a Bellcaire.

Però aquesta no és una història que comenci d’un dia per l’altre. A Verges, el rec i el molí es consideren documentats des del segle XIII. El rec entra en escena amb una força especial. No passa pel poble com un simple canal de reg. Hi passa com una peça urbana que val la pena visitar i que està ben senyalitzada. L’Ajuntament de Verges recorda que, en el seu pas per la vila, "el Rec del Molí servia per regar cultius, abeurar el bestiar, rentar-hi la roba i moure les moles del molí fariner i arrosser". Però també tenia una funció menys evident: feia de reforç defensiu de la muralla. Una simple passejada en dona fe.

La imatge és poderosa: una muralla de pedra i, al costat, una muralla d’aigua. En temps de guerra o d’inseguretat, el rec complicava l’accés al clos. En temps de pau, feia funcionar l’economia quotidiana. El mateix corrent que servia per defensar la vila acabava movent farina, rentant llençols o alimentant l’horta.

El Molí de Verges, situat a l’angle sud-oriental de la muralla, és un dels punts on aquesta història es pot tocar. L’edifici actual conserva remodelacions dels segles XVIII, XIX i XX, i a la porta principal encara s’hi pot veure la data de 1779. Havia estat molí hidràulic fariner dels senyors de la baronia de Verges i, just en aquell indret, s’obria l’antic portal del Molí, l’accés sud al recinte emmurallat.

A principis del segle XX, el vell molí va fer el salt de la farina a l’electricitat. Com tants altres molins catalans, va aprofitar la força de l’aigua per funcionar com a petita central hidroelèctrica. El rec, que durant segles havia mogut pedres de molí, començava a moure turbines.

Abans d’arribar a Verges, el rec ja ha deixat empremta a Jafre. El Molí de la Salvetat, també conegut com a Molí de Jafre, és un dels conjunts hidràulics més interessants del recorregut. Passat Verges, el rec deixa enrere la proximitat més estreta del Ter i s’obre cap a la plana de Bellcaire. Abans d’arribar-hi, al Mas Duran, el sistema es reparteix en tres direccions: cap al Ter Vell, cap a la plana de Bellcaire, Tor i Albons, i cap al braç principal que continua vers l’Escala.

L’arròs: riquesa i febres

El Rec del Molí també és una història d’arròs. A l’Empordà, el conreu arrosser s’introdueix aviat, ja al segle XV, però és al segle XVIII quan s’intensifica a major escala, aprofitant el rec i les terres fàcilment inundables de l’entorn de Bellcaire. L’arròs era riquesa, però també inquietud: les aigües estancades s’associaven a malalties i mortaldats, i els veïns dels pobles del Baix Ter van aconseguir que a finals del segle XVIII se’n prohibís el conreu.

La prohibició, però, no va enterrar definitivament l’arròs a l’Empordà. Entre 1903 i 1953, la família Sentmenat va impulsar una nova etapa arrossera a les antigues terres de l’estany. Per fer-ho, es va assessorar amb productors de Sueca, al País Valencià. Als camps hi van treballar veïns del Baix Ter, però també temporers de la Ràpita, Amposta i València.

El rec no transportava només aigua: transportava tècniques agrícoles, jornals, migracions estacionals, pors sanitàries i memòria oral.

El molí que va il·luminar l’Escala el 1895

El tram final porta l’aigua cap a l’Escala, a l’entorn d’Empúries. Allà, el Rec del Molí alimenta un altre gran símbol: el Molí del Marquès de Dou, conegut també com a Molí de l’Escala, avui convertit en famós espai hostaler i gastronòmic dirigit per Jordi Jacas.

Aquest molí va néixer al tombant dels segles XVIII i XIX, en un moment d’intensificació dels aprofitaments de les aigües del Baix Ter. Amb el temps, va passar de molí fariner a farinera de cilindres i també va incorporar una petita central hidroelèctrica. Aquella central va fer que el 29 d’octubre de 1895 l’Escala fos el primer poble de l’Empordà i un dels primers de Catalunya a estrenar l’enllumenat elèctric.

Davant la pagesia del futur

Avui, el Rec del Molí continua sent una infraestructura agrícola viva, però el seu paper s’està transformant. La Comunitat de Regants Presa Colomers gestiona i distribueix recursos hídrics dins del seu perímetre autoritzat. El present ja no parla només de bagants i basses, sinó de reg a pressió, basses noves, estacions de bombeig, energia fotovoltaica i telecontrol. El Ministeri d’Agricultura va informar el maig de 2025 d’una inversió de 43,3 milions d’euros per modernitzar regadius a Girona, amb dues actuacions: Presa de Colomers i Rec del Molí de Pals. En el cas de Presa de Colomers, la inversió prevista era de 32,2 milions d’euros i havia de beneficiar 631 regants.

El projecte de modernització de la Comunitat de Regants Presa de Colomers afecta 2.247,64 hectàrees situades als municipis d’Albons, Bellcaire d’Empordà, l’Escala, la Tallada d’Empordà, Torroella de Montgrí, Verges i Viladamat.

Aquest és el gran debat contemporani: modernitzar el regadiu és una necessitat en un context de sequera, costos energètics i pressió climàtica. Però, al mateix temps, el Rec del Molí no és només una canonada antiga que perd aigua: és paisatge, patrimoni, memòria i hàbitat. La Ruta del Ter ja apuntava que el rec es conserva força bé, però que caldria rehabilitar alguns punts per evitar filtracions. Aquesta possibilitat de canalitzar-lo ha aixecat polèmica per l’impacte sobre l’entorn natural.

Subscriu-te per seguir llegint