Els esquenapelats de l'Escala tindran el monument que mereixen a la Platja de les Barques

Hi ha fotografies que no necessiten gaire explicació. La imatge de Vernon Richards a la Platja de les Barques, amb els pescadors inclinats, el cos tens i l’esquena posada al servei de la barca, és una d’aquelles escenes que resumeixen una manera de viure. Abans que hi hagués port, la sorra de la Platja feia aquesta funció. Les barques entraven i sortien a força de braços, de cames i, sobretot, d’esquenes. D’aquí neix el motiu popular dels esquenapelats, aquell sobrenom que els escalencs han portat durant generacions com una marca d’identitat, nascuda de l’esforç i de la duresa de la feina marinera.

Per això és just celebrar que el projecte guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament de l’Escala per situar una escultura al giratori de la Platja estigui dedicat, precisament, als esquenapelats escalencs. La proposta de Josep Maria Viaplana Nogué, d’Arbúcies, i Esther Tenedor Solsona, de Caldes de Montbui, ha estat escollida entre un total de 27 projectes presentats i vol immortalitzar el gest col·lectiu de diverses generacions de pescadors empenyent una barca per varar-la o tornar-la a la mar.

L’obra no parteix d’una idea abstracta, sinó d’un gest físic molt concret: el d’aquells homes que feien força plegats, amb el cos vinclat, perquè la barca pogués avançar sobre la sorra. Els artistes proposen convertir aquesta escena en una imatge escultòrica contemporània, amb figures de pescadors clarament reconeixibles empenyent una embarcació. El projecte parla d’esforç, però també de comunitat: la força individual només tenia sentit quan esdevenia força compartida.

Un homenatge nascut d’un procés participatiu

El concurs té el seu origen en un procés participatiu en què més de mil veïns i veïnes van escollir que aquest espai del front marítim s’havia d’omplir amb una obra artística vinculada a les arrels marineres de l’Escala. No es tractava només de col·locar una escultura en un giratori, sinó de donar contingut simbòlic a un punt de pas molt visible, a tocar de la Platja, allà on la memòria marinera encara és fàcil d’imaginar.

La convocatòria municipal es va obrir a artistes i equips professionals, amb la voluntat que les propostes interpretessin la història marítima de l’Escala i s’integressin de manera harmònica en l’entorn. Les bases preveien un pressupost màxim de 55.000 euros i establien que les obres havien de respondre a criteris de sostenibilitat, durabilitat i adaptació al paisatge. Les candidatures es van presentar sota pseudònim i van ser valorades per un jurat especialitzat en art, patrimoni i paisatge.

La proposta guanyadora, titulada Esquenapelats, encaixa plenament amb aquesta voluntat. No només recorda un ofici, sinó una manera de relacionar-se amb el mar i amb el poble. A l’Escala, la pesca i la salaó no són només activitats econòmiques del passat, sinó una part essencial del relat col·lectiu. La futura escultura vol fer visible aquesta herència i convertir-la en un element quotidià, present tant per als veïns com per als visitants.

La força de moltes peces petites

Un dels elements més singulars del projecte és la seva resolució formal. Les figures humanes es construiran a partir de petites peces metàl·liques unides entre si. Els artistes expliquen que la pell escultòrica estarà formada per femelles d’acer inoxidable, soldades una a una, de manera que cada peça, insignificant per si sola, acabarà construint una estructura sòlida i expressiva. La metàfora és clara: igual que en la feina dels antics pescadors, la força real neix de la suma.

Aquesta textura metàl·lica també permetrà que l’obra canviï segons la llum natural o artificial. No serà una peça estàtica només en el sentit visual, sinó una escultura que dialogarà amb el lloc, amb el pas de les hores i amb el moviment del front marítim. Al centre del giratori, els esquenapelats no quedaran tancats en una vitrina de museu, sinó exposats al carrer, al trànsit diari, a la mirada ràpida de qui passa i a la mirada més pausada de qui s’hi vulgui aturar.

L’alcalde de l’Escala, Josep Bofill, ha definit el projecte com "un homenatge necessari a totes les persones que s’han dedicat i es dediquen a la pesca, i també a la funció de port que durant molts anys va tenir aquest espai". És una idea important, perquè la Platja no era només un paisatge bonic: era un lloc de feina, d’arribada i sortida de barques, de peix, de sal, de supervivència i de creixement del poble.

Una peça més en la recuperació de la memòria local

La futura escultura s’ha d’entendre també dins d’una ambició més àmplia de l’Escala: donar més vida al record de les tradicions locals i fer que la memòria no quedi reclosa en el passat. El municipi fa anys que treballa per posar en valor el seu patrimoni mariner, amb el Museu de l’Anxova i de la Sal, la Festa de la Sal, les rutes vinculades al mar i una mirada cada vegada més clara cap al patrimoni immaterial. En aquest context, els esquenapelats no són una anècdota pintoresca, sinó una clau per entendre d’on ve l’Escala.

El monument tindrà, per tant, una doble funció. D’una banda, embellirà i singularitzarà un espai urbà del front marítim. De l’altra, actuarà com un recordatori permanent del treball col·lectiu que va fer possible la vida marinera del poble. Serà una peça artística, però també una eina de transmissió: una manera d’explicar als més joves i als qui arriben de fora que la Platja va ser port, que les barques no es movien soles i que darrere cada imatge marinera hi havia suor, fred, cansament i comunitat.

La previsió municipal és que la nova escultura estigui instal·lada de cara a la tardor. Quan això passi, el giratori de la Platja deixarà de ser només un punt de trobada en el front de mar per convertir-se en un petit lloc de memòria. I potser, cada vegada que algú hi passi, podrà entendre una mica millor aquella fotografia de Vernon Richards: els cossos inclinats, les esquenes fent força, la barca avançant i tot un poble reconeixent-se en aquell gest.

Subscriu-te per seguir llegint