El somni frustrat de repoblar Molinàs: "Deu anys després, ningú de nosaltres té l'habitatge solucionat"

Molinàs és un poble fantasma i silenciós, un llogaret colerenc, enclotat a l’Albera, que a principi dels setanta del segle passat va quedar deshabitat. Ara la gent el visita unes hores i marxa, però encaras’hi respira l’esperit de la gent treballadora que l’habitava, gent que sobretot treballaven la vinya i l’olivera en parets de pedra seca.

El somni de fa una dècada

En aquest entorn carregat d’història, una visita recent al nucli ha tornat a posar en primer pla un relat recent: fa poc més d’una dècada, un grup de joves d’entre 19 i 35 anys va dedicar cinc anys a intentar donar una nova vida al poble abandonat. Van buscar aigua, van parlar amb antics habitants, van redactar projectes i van imaginar una ecoaldea. Van crear l’Associació Olea de Molinàs amb l’objectiu de repoblar-lo.

Recuperar cases, crear espais comunitaris, criar cabres per ajudar a prevenir incendis i demostrar que una altra manera de viure al món rural era possible. Abans de començar, van fer una feina gairebé arqueològica. Van buscar els antics habitants que encara eren vius. Van entrevistar persones que havien nascut a Molinàs i que ara vivien a Llançà, Banyuls o altres punts de la comarca. Van reconstruir la memòria del lloc i van intentar contactar amb tots els propietaris de les cases. "La gent que hi havia viscut estava emocionada", recorda Laura Macià, una de les impulsores del projecte. Un dels antics veïns fins i tot els va cedir casa seva perquè fes de seu de la gent de l'associació mentre rehabilitaven el mas que la Generalitat els havia cedit.

La Generalitat va acabar cedint-los durant trenta anys les ruïnes d’un gran mas situat a l’interior de la vall. Un arquitecte vinculat a la Universitat de Girona va elaborar un projecte de rehabilitació amb criteris de bioconstrucció. Paral·lelament, el grup va començar a imaginar com podria funcionar una petita comunitat autosuficient. Però hi havia un problema enorme: l’aigua.

Durant mesos van recórrer la muntanya buscant antigues fonts i pous. Ho feien seguint les indicacions dels últims habitants del poble. Fins que un dia van trobar una deu amagada. "Va ser un moment màgic", recorda la Laura. "Ens demostrava que allà encara hi havia vida". L’altra gran aposta era un ramat de cabres que ajudés a mantenir net el sotabosc en una zona especialment sensible als incendis.

Els tècnics de la Generalitat veien amb bons ulls la iniciativa. Però la història no acabaria així. Segons expliquen els promotors d’aquest vell projecte, "la relació amb l’Ajuntament de Colera va ser complicada des del primer moment". Mentre la Generalitat estudiava fórmules per facilitar la rehabilitació del mas, els impulsors asseguren que mai van aconseguir el suport municipal. Les dificultats es van anar acumulant. El camí d’accés era deficient. No hi havia serveis. Les cases particulars continuaven en mans de propietaris que, en molts casos, no volien vendre.

Després van arribar els problemes administratius. Quan el grup va començar els primers treballs de rehabilitació en una de les cases que els havien cedit, les obres van quedar aturades. I aquell va ser el cop definitiu. Després de cinc anys de reunions, projectes, jornades de treball i activitats per recaptar diners, l’aventura començava a esgotar-se i els ànims dels participants també. L’associació es va dissoldre. Els seus membres van reprendre les seves vides. Però el més sorprenent és que els motius que els havien portat fins a Molinàs continuen plenament vigents. "De les persones que estàvem allà, ningú té l’habitatge solucionat", explica avui Laura Macià.

Tretze anys després, la crisi d’habitatge s’ha agreujat, l’accés a la terra continua sent difícil i el debat sobre el despoblament rural és més viu que mai. Algunes accions desperten el poble. L'any passat es va fer la restauració del safareig de Molinàs, un punt d’aigua amb gran valor ecològic. També la Fundació Reeixida va instal·lar a Molinàs, el passat mes de maig una de les plaques commemoratives del projecte Rutes de Llibertat que recupera camins per fugir de la persecució nazi franquista. Durant l'any s'hi fan activitats puntuals com la Festa dels Capgrossos o les jornades de Pedra Seca.

Subscriu-te per seguir llegint