Josep Bofill, alcalde de l'Escala: "La voluntat no és créixer en extensió, sinó polir la trama urbana que ja tenim"

Josep Bofill Testart (l’Escala, 1985) és diplomat en Enginyeria Tècnica Industrial en Mecànica i Màster de Materials i Estructures. Va substituir Víctor Puga a l’alcaldia de l'Escala el 2022 i va ser reelegit amb una àmplia majoria de nou regidors a les darreres eleccions municipals en representació de la Candidatura de Progrés. És també diputat de la Diputació de Girona en la qual presideix el grup del PSC. Bofill encara la recta final del darrer any d’aquest mandat municipal.

Quin balanç fa d’aquests tres anys de mandat i quina nota es posa com a alcalde?

El balanç és positiu perquè, si mirem el programa electoral de la nostra candidatura, hem executat una part molt important del llistat que teníem. Era un programa molt treballat i molt concret pel que fa a actuacions, i veure com totes aquestes propostes han anat avançant ens fa fer una valoració positiva. No m’agrada posar-me notes numèriques, però sí que tenim detectades les coses que hem fet bé i també les que podem millorar.

Expliqui’m, doncs, quines són les principals qüestions que creu que encara han de millorar al municipi.

Tenim mancances com a municipi i crec que les tenim bastant ben detectades. Hi ha tres eixos bàsics de cara al futur. El primer són les urbanitzacions: tenim la zona dels Emperadors a Empúries en execució, que era una gran urbanització dels anys setanta que no estava posada al dia; estem encarant el Riuet, que és un altre barri enorme, i també tenim projectes redactats de trams d’urbanització dins la trama urbana que encara s’han d’executar. El segon eix és el manteniment de la via pública, perquè en neteja no estem al nivell que voldríem i també hem de millorar en mobiliari urbà, senyalització i altres elements. Presentarem un pla per actuar-hi. I el tercer eix són els equipaments. Hem fet molta inversió en via pública, amb bons resultats, però ara hem d’afrontar la millora dels equipaments actuals i també alguns que ens manquen com a municipi, hem de fer un pas endavant en aquest sentit, però són inversions importants per a les quals necessitem que les altres administracions ens ajudin.Hi estem treballant per a fer-ho possible sense que la hisenda municipal se’n ressenti.

Governar amb majoria absoluta li ha permès desplegar amb més facilitat el programa de govern, aquesta és la part positiva del mandat?

Sí, una majoria absoluta dona marge per tirar endavant. Jo he pogut participar en tres programes electorals, des del 2015, i sempre hem tingut la inèrcia de treballar-los molt, concretant propostes i projectes. Això marca un full de ruta per als quatre anys. Com a enginyer, tinc el cap bastant quadrat i no m’agrada vendre coloms: m’agrada presentar projectes realistes i viables econòmicament. El fet de treballar molt el programa electoral fa que després sigui factible executar-lo. A l’Escala portem més de vint anys amb el mateix govern, no sempre amb majoria, però sí amb grans consensos, i això ha permès tirar endavant projectes importants com el front marítim, que sense aquesta estabilitat hauria estat complicat. Avui ningú no dubta que la reforma del front de mar va ser un encert que ha posat l’Escala com a exemple de priorització de les persones per davant dels vehicles.

La Generalitat té prevista una promoció d’habitatges al Clos del Llop i vostès també han presentat un pla d’habitatge. Hi ha perspectives realistes a curt o mitjà termini que permetin pensar que el problema està en vies de solució?

És complicat, i jo sempre parlo de competències. En matèria d’habitatge, les competències no són municipals, però com a Ajuntament ens preocupa el dia a dia dels escalencs i escalenques. Hem redactat un pla d’actuació municipal d’habitatge, amb una vintena d’actuacions, per anar obrint forats i millorar l’accés a l’habitatge en la mesura que podem com a municipi. En paral·lel, això va de la mà de la promoció de l’Incasòl, que ens permetria obtenir un parc d’habitatge públic d’uns 80 pisos accessibles, de lloguer, però també és molt important la compra. Aquests terrenys estan qualificats urbanísticament com a habitatge de protecció oficial i no podran canviar de qualificació. Crec que la combinació de lloguer i compra farà que el barri s’integri molt millor.

El projecte de l’estany de Poma avança, però la gent espera veure resultats. L’obertura al públic pot ser una realitat aviat o la tramitació administrativa del projecte ens farà esperar encara un temps més?

Tenim complicacions, com passa en tots els desenvolupaments urbanístics. La llavor es va posar amb la modificació de planejament, aprovada definitivament fa dos anys, que va permetre a l’Ajuntament disposar de l’eina urbanística per fer l’obertura. Allà hi ha una activitat turítica de càmping en regla, tot i que amb molts expedients oberts per incompliments urbanístics, de normativa turística i fins i tot d’ocupació de terrenys que no són de la propietat. Tot això s’ha de lligar molt bé abans de fer l’obertura. Espero que abans que acabi aquesta legislatura ho puguem encarrilar. Hem fet un programa de desenvolupament del pla urbanístic amb diferents polígons per no atacar-ho tot de cop, i el primer que tenim previst executar és l’entorn de l’estany de Poma. Hem pogut parlar amb el gestor i hi ha la possibilitat que l’activitat de càmping continuï uns anys més, perquè té llicència, però que alhora puguem alliberar l’estany, reubicar l’entrada i permetre l’accés públic a tot aquest espai.

L’Escala té un pla general del 1993. La realitat urbanística actual no és la de fa trenta anys. És absolutament necessari un nou planejament.

Sí, és necessari. En el pla general hem fet molta feina i portem vuit anys treballant-hi. Les normatives es van renovant i ens afecten en la redacció, fet que ens ha endarrerit, i també ens ha condicionat la mobilitat de personal tècnic, perquè la figura de l’arquitecte l’hem hagut de canviar dues vegades aquests darrers anys. Però és un fet clau. La voluntat és crear un POUM o renovar el pla general amb una funció de contenció. A finals de la dictadura i els primers anys de democràcia, els plans urbanístics eren expansius, però la mentalitat de la ciutadania ha canviat. Ara hi ha més consciència mediambiental, paisatgística i cultural. La voluntat de l’Escala no és créixer en extensió, sinó polir la trama urbana que ja tenim, facilitar la incorporació d’hotels, perquè tenim mancança de places hoteleres, millorar l’habitatge protegit, crear itineraris amb zones d’ombra, adaptar-nos al canvi climàtic i protegir els béns culturals. Després d’aquests anys d’anàlisi, esperem afrontar un pla general que no canviarà massa el model, però sí que adaptarà la normativa i això ens ajudarà molt.

"Després d’aquests anys d’anàlisi, esperem afrontar un pla general que no canviarà massa el model, però sí que adaptarà la normativa i això ens ajudarà molt"

Josep Bofill

— Alcalde de l'Escala

Quina visió té del futur de l’Escala.

L’Escala, a finals dels anys noranta i principis dels dos mil, va doblar la població, i això vol dir que va venir gent a treballar, bàsicament en el turisme. Som un poble que vivim en un 80 o 85% directament del turisme, i canviar aquesta inèrcia és complicadíssim. A tots ens agradaria tenir més indústria i més llocs de treball constants durant tot l’any, però no és fàcil. Des del municipi podem intentar adaptar-nos, reforçant l’activitat cultural fora de temporada, millorant l’activitat econòmica que ja tenim i facilitant que hi hagi hotels, perquè generen ocupació més estable. De cara al futur veig un municipi que ha de saber què és i quines potencialitats té: paisatge, natura, platja, cultura i turisme. No podem pretendre convertir-nos en un municipi industrial o agrícola. La pesca intentem protegir-la, però cada vegada queda més restringida per normatives supramunicipals. Hem de saber què som i, a partir d’aquí, millorar les condicions actuals.

Una de les mancances de l’Escala és la mobilitat. El transport públic i la connectivitat condicionen els estudiants, els treballadors i la gent gran.

És una de les mancances que tenim. L’eix Figueres-Roses-Castelló està molt més dotat de transport públic que l’Escala. No tenim tren i disposem d’unes línies de bus que es van millorant, amb connexions amb Figueres i Girona, però som una mica un cul-de-sac. No som Cadaqués, que és un cul-de-sac molt concret, però tampoc tenim carreteres principals. Per això és bàsica la connexió amb Camallera i la seva opció ferroviària. Ara s’està acabant d’executar la reforma de l’estació per incorporar-hi parades de mitja distància, i la connexió l’Escala-Camallera és dins la bossa de millores en mobilitat pública. Treballar aquesta línia de cara al futur és essencial per als estudiants, els treballadors que van a Girona, Figueres o fins i tot Barcelona, i també per a la gent gran que s’ha de moure per anar al metge.

Amb el canvi climàtic i les llevantades dels darrers mesos, molta sorra ha desaparegut de les platges, sobretot les d’Empúries fins al Portitxol. No és res de nou que no hagi passat aquests darrers anys. Més enllà d’aportar-hi sorra, què preveuen fer per afrontar aquest repte ambiental i amb un fport impacte paisatgístic i turístic?

Les aportacions de sorra no deixen de ser poc sostenibles. No podem estar portant sorra constantment perquè no té sentit. Aquest últim hivern es va fer bona feina perquè es van portar sorres del mateix riu Fluvià, que d’alguna manera haurien acabat arribant de manera natural. Ja no es fan aquells dragatges d’anys anteriors que tenien un fort impacte, i quan Costes ens ho va plantejar ja vam veure que no tenia gaire sentit a dia d’avui. De cara al futur, amb les regressions que tindrem, sempre hem dit a Costes que l’espigó d’Empúries és un tema a parlar. L’espigó, creat el 1992, va canviar totalment la dinàmica de les platges, sobretot al sud. És perpendicular i fa de barrera. Quan després dels llevants d’aquest any ha fet tramuntana, hem vist que tornaven les sorres, i la tramuntana és la que ens ajuda, però l’espigó frena el moviment natural de la sorra. En altres costes, com la italiana, la francesa o la del País Valencià, es veuen malecons paral·lels a la costa, no perpendiculars. En el projecte del 1992 també hi havia prevista l’execució de dos malecons paral·lels, que haurien fet la funció de retenir i deixar passar les sorres, però no es van executar. Per això insistim que necessitem espigons com les muscleres, que de forma natural creen aquestes platges. És un tema que tenim sobre la taula i que considerem necessari perquè, si no modifiquem l’espigó, perdrem les platges d’Empúries.

Subscriu-te per seguir llegint