Anna Gayolà: de fer el Camino de Santiago a gestionar un petit alberg per a pelegrins

"Una amiga em va dir que el dia que fes el Camino de Santiago ja no el deixaria. És així. És tan especial, tan increïble que s’ha de viure", explica l’empordanesa Anna Gayolà, de Pau, qui l’estiu del 2023, fent el camí francès, el més popular, es va aturar a Agés, un petit poble de la província de Burgos on, a l’hivern, només queden deu persones, i va decidir fer realitat un somni: llogar un petit alberg de pelegrins per dur-ne la gestió tot i no tenir cap experiència prèvia en hostaleria. Ho ha fet durant dues temporades i aquest parèntesi ha estat, assegura, l’oportunitat de "viure una experiència meravellosa coneixent gent de tot el món amb històries" impressionants.

Fa uns deu anys que la filòloga Anna Gayolà, professora de català a secundària al Centre Escolar Empordà, a Roses, va fer per primer cop part del Camino, el que uneix Saint Jean Pied de Port amb Pamplona. "Em picava molt la curiositat i una noia de Roses em va comentar, a mi i a una altra noia, si volíem anar i ens vam apuntar. Des d’aleshores, cada any em guardava una setmana a l’estiu per anar-hi amb amigues". En una d’aquestes ocasions, fent-ho amb la seva parella, en una etapa entre Burgos i León "vam trobar uns catalans que tenien un alberg i ens van explicar com de bé vivien: sis mesos treballant allà i la resta a Catalunya". Així va començar a germinar la possibilitat, però amb la mirada posada més enllà en el temps. Però l’any següent, amb les amigues es van aturar a Agés i buscant allotjament Anna Gayolà va veure "alberg a la venda". Era El Pajar de Agés. Ja de retorn a l’Empordà li ho va comentar a la parella i ell la va animar a trucar i fer el pas. Així "vam travessar els 700 quilòmetres per veure’l". Era l’abril del 2023 i es van trobar amb un alberg "impecable, que només calia netejar i obrir la porta". Després d’aconseguir un contracte de lloguer amb opció de compra, van mantenir a la treballadora que hi havia i van obrir al públic l’1 de maig. El primer dia ja van omplir.

Anna Gayolà admet que la sorpresa va ser majúscula en adonar-se que allò que li havien dit aquells catalans era cert: "Hi havia gent a manta: fins a trenta persones diàries. Per molt que t’ho diguin fins que no ho veus no t’ho acabes de creure". Aquest poder d’atracció no venia de cap inversió en publicitat perquè "hi ha moltes guies i tots els albergs associats al Camino surten. La gent es guia per això, però en el Camino treballa tothom". També afavoria l’estratègica ubicació d’Agés a dos quilòmetres d’Atapuerca.

El Pajar de Agés és un dels tres albergs que hi ha al poble. Els pelegrins el conserven en la memòria durant molt temps perquè és un espai de gran calidesa, de petites dimensions, tot fet de fusta. Compta amb planta baixa i dos pisos i disposa d’una habitació doble privada que utilitzava Gayolà, una per a vuit persones, una altra per a sis, dues més per a set i tres banys per planta. Anna Gayolà obria cada dia i, tot i que admet que li exigia molt perquè estava sola, també reconeix que "quan fas una cosa que t’encanta...". El Pajar només oferia servei d’allotjament. Tot i disposar de cuina i haver pogut fer menús, va pesar més el fet d’estar sola, la dificultat de trobar personal i tenir al costat un restaurant, amb els propietaris del qual es va fer molt amiga. "Són encantadors".

Durant la segona temporada, Gayolà s’hi va bolcar molt més, ja que la treballadora que l’ajudava mentre ella exercia de professora a Roses va plegar. Va poder cobrir la plaça d’abril a juny i, tot seguit, va demanar l’excedència "amb la intenció de comprar l’alberg i quedar-m’hi". No va poder ser: "Li vaig demanar una pròrroga de tres mesos a la propietària, però no va acceptar". Així que el 31 d’octubre de l’any passat, Anna Gayolà va donar les claus i va tornar a l’Empordà on viu amb el seu home i els seus dos fills. A hores d’ara, l’alberg encara està a la venda.

Històries que emocionen

L’empordanesa reconeix que va deixar l’alberg "amb molta pena" perquè allò viscut és impagable. "Vaig conèixer gent de tot el món, d’Austràlia, Mèxic, Argentina, Sud-àfrica..., que venen expressament, fan el Camino i marxen". Tots ho fan amb optimisme i molts van compartir amb ella les seves històries de vida: molts duien les cendres de la persona estimada; altres, el rosari o, fins i tot, l’hàbit com uns seminaristes americans. Gayolà es va sorprendre de la quantitat de gent jove i de coreans. També d’una dona que s’ho havia venut tot i cada any retornava al Camino o amb l’atleta paralímpic italià Gianni Sasso qui va fer estada a l’alberg mentre recorria el Camino amb crosses i amputat d’una cama per una causa solidària. "M’he arribat a emocionar amb històries de persones que no veuré mai més", diu. Encara ara manté contacte amb alguns clients.

Hi ha moltes maneres de fer el Camino: sol, en parella o en grup; per trams, sencer, fent estades en albergs i compartint nit amb trenta persones o en habitacions privades; a peu, en bicicleta, en burro. Anna Gayolà és del parer que "el Camino és diferent per a cada persona, s’ha de viure". En el seu cas li ha dut "pau, tranquil·litat, desconnexió. És trobar-te amb tu mateix i adonar-me que pots viure amb poca cosa". Alguns hi han trobat parella o amics per a tota la vida. En el Camino, diu, "hi ha rics i pobres i no saps qui t’entra per la porta perquè tothom és igual".

Anna Gayolà mai havia fet el Camino sola, fita que va iniciar la setmana passada sortint de Pamplona amb destí a Agés on vol retrobar-se amb aquell paisatge amable que la va fer feliç i els amics i veïns que li va regalar l’alberg. "Em sento una privilegiada, això que he viscut ha estat un luxe", conclou sense descartar, més endavant, repetir-ho.

Subscriu-te per seguir llegint