Mollet de Peralada
El xoriguer petit troba un nou refugi per nidificar en un hotel d’ocells a la vinya de l’Empordà
El projecte de Paisatges Vius ha aixecat la tercera torre de bioconstrucció a La Vinyeta després de les instal·lacions de Roses i Palau-saverdera
L’edifici, una estructura de fang de cinc metres d’alçada pensada per acollir una vintena de parelles, ja està operatiu i s’espera l’arribada dels primers xoriguers aquesta primavera
La torre construïda a l'entorn del celler La Vinyeta / Empordà
Afegeix-nos a Google
A l’Alt Empordà, un conjunt de torres de bioconstrucció s’ha convertit en una de les iniciatives més singulars de conservació d’aus a Catalunya. La tercera instal·lació del projecte s’ha aixecat al celler La Vinyeta, a Mollet de Peralada, després de les experiències a Roses i Palau-saverdera.
Es tracta d’estructures fetes amb fang, pedra i fusta que formen part d’un projecte per recuperar el xoriguer petit (Falco naumanni), una espècie amenaçada que havia reduït dràsticament les seves poblacions al territori. El projecte està impulsat per Paisatges Vius i combina reintroducció d’espècies, arquitectura sostenible i gestió del paisatge agrari.
Més enllà del seu valor ecològic, la iniciativa s’ha consolidat com un referent de bioconstrucció aplicada a la conservació. La protecció del xoriguer petit ha trobat ara un nou escenari dins del món vitivinícola de la comarca.
Els nius s’ubiquen a la part superior de les torres, una estratègia que incrementa la seguretat dels polls i les cries, especialment vulnerables en les primeres etapes de desenvolupament. D’aquesta manera, es crea un hàbitat de cria òptim, protegit de la major part de depredadors terrestres.
El xoriguer petit i la vinya
La relació entre el xoriguer petit i la vinya va més enllà de la convivència. Segons els responsables del celler La Vinyeta, la presència d’aquest petit falcó pot aportar beneficis directes al cultiu. “Aquest ocell menja invertebrats que poden ser plagues i ens ajuda a espantar els pardals quan el raïm està madur”, explica Josep Serra. D’aquesta manera, l’espècie actua com a mecanisme natural de control biològic i contribueix a reduir la necessitat d’intervencions externes.
Va ser a finals de l’any passat quan es va completar la tercera torre del projecte de construccions amb terra crua a Mollet de Peralada. En aquest cas, s’ha optat per la tècnica de la tàpia, que consisteix a compactar terra humida en capes successives dins d’un encofrat fins a formar murs sòlids. “Ara posarem en marxa la torre de xoriguer petit, una estructura de fang de cinc metres d’alçada pensada per acollir una vintena de parelles”, explica Oriol Balliu, bioconstructor especialitzat en terra crua i calç. L’arquitecte tècnic encarregat del disseny és en Miquel Escobar Forcada. La torre ja està habitada per una òliba. “Si tot va bé, els xoriguers hi entraran aquesta primavera gràcies a l’alliberament de polls nascuts en captivitat”, assenyala Balliu.
Adaptar-se al territori
El programa consisteix a crear torres de nidificació perquè els polls de xoriguer petit s’adaptin al territori i hi tornin a criar un cop adults. El sistema es basa en el procés d’imprinting: els ocells reconeixen com a “lloc d’origen” l’espai on fan les primeres volades. Les torres actuen així com a punts estratègics dins del paisatge agrícola de l’Empordà, generant una xarxa de colònies distribuïdes pel territori.
La iniciativa ha donat lloc a diferents tipologies de torres adaptades a cada entorn. A l’antic abocador municipal de Palau-saverdera es va utilitzar una combinació de terra i palla, aprofitant materials procedents de la restauració ambiental.
A Roses, dins l’àmbit del Parc Natural del Cap de Creus, es va optar per una construcció d’adob i pedra. Finalment, a La Vinyeta s’ha aixecat una torre de tàpia integrada en un entorn agrícola actiu. Segons els impulsors, l’elecció de cada tècnica respon a les característiques del subsol, els materials disponibles i les condicions ambientals de cada emplaçament. La construcció de la torre també ha generat un nou espai de biodiversitat.
Construcció ecològica integrada al paisatge del Parc del Cap de Creus. / Empordà
El material extret del mateix terreny ha permès crear una bassa natural que actualment acull diferents espècies de fauna.
El conjunt de torres forma part d’un programa més ampli de recuperació del xoriguer petit a Catalunya, segons explica el director de Paisatges Vius, Guillem Mas.
Cria en captivitat
El xoriguer petit es recupera a Catalunya gràcies a un programa de cria en captivitat al Centre de Fauna de Torreferrussa, actiu des de 1986. Allà, una seixantena de parelles reproductores produeixen cada any prop d’un centenar de polls, que posteriorment són traslladats a diferents punts del territori per ser alliberats.
A l’Empordà, aquest procés es duu a terme, tal com explica Balliu, mitjançant la tècnica del hacking, que consisteix en l’alliberament controlat de polls nascuts en captivitat. Els exemplars arriben a les torres quan tenen entre 19 i 20 dies de vida. Encara no poden volar, però ja tenen el plomatge completament desenvolupat.
Durant uns dies romanen en caixes niu protegides amb reixes que els permeten observar l’entorn i familiaritzar-se amb el paisatge. Els tècnics els alimenten diàriament fins que, cap als 25 o 26 dies, les caixes s’obren i els joves xoriguers poden sortir a l’exterior. Com que encara no saben caçar, continuen tornant a la torre per alimentar-se mentre aprenen a valer-se per si mateixos observant els exemplars adults de la zona.
El sistema aprofita el comportament filopàtric de l’espècie, és a dir, la tendència dels xoriguers petits a tornar a reproduir-se al lloc on van fer les primeres volades. Després d’independitzar-se, migren cap a l’Àfrica per passar-hi l’hivern i, la primavera següent, tornen al territori on van créixer.
Tercera torre a punt d’ocupar
Les torres s’integren en una estratègia territorial més àmplia que combina diferents tipologies de punts de nidificació, incloses caixes niu instal·lades en edificis històrics. En espais com Castelló d’Empúries s’ha consolidat una de les colònies més estables de xoriguer petit a Catalunya, reforçant la connexió entre patrimoni construït i recuperació de biodiversitat. Tot i els resultats obtinguts, el model planteja reptes significatius.
Les construccions depenen de materials naturals, requereixen mà d’obra especialitzada i impliquen processos més lents que les solucions convencionals, fet que en condiciona l’extensió a gran escala. "A part de l’interès ecològic, també té un interès arquitectònic", apunta Oriol Balliu. En aquest marc, el xoriguer petit esdevé el fil conductor d’una estratègia de renaturalització del paisatge agrari que connecta intervencions disperses en un mateix sistema. A La Vinyeta, l’arribada dels primers exemplars està prevista per a aquesta primavera. Si el procés es consolida, la torre podria ser l’origen d’una nova colònia reproductora estable i un nou punt de referència per a l’espècie a l’Alt Empordà.
Subscriu-te per seguir llegint
- L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, demana 'l'expulsió del país' de dos multireincidents: 'Em diguin el que em diguin, espero que l’expulsió es faci el més ràpid possible
- Fa vergonya que una població turística com Llançà estigui així
- No pengis les trucades 'spam': aquesta és la frase que has de pronunciar per no tornar a rebre-les
- Carlos Llull, tècnic de climatització: 'Recorda això quan algú et digui 'apaga l’aire condicionat, que consumeix moltíssim'
- El petit poble de l'Empordà que connecta Sandra Barneda amb les seves arrels: "És on va néixer el meu pare i on he passat molts estius"
- Sara Carbonero (42 anys): 'El pare dels meus fills és d’un poble de 100 habitants, un poblet. I als meus fills els agrada molt
- L'emblemàtic Hotel Duran de Figueres renova el menjador sense perdre l'ànima de Ca la Teta
- Franc Molinos (38 anys), vivint en un camió amb els seus gossos: 'Fa set anys que no pago llum i amb prou feines pago aigua
