"Les vetlladores escolars som les grans oblidades i treballem en situacions precàries, externalitzades i invisibilitzades"

Fa mesos que el sector educatiu català viu una de les crisis més llargues i profundes dels últims anys que ha dut a confrontar els docents amb el departament de Cultura de la Generalitat. Dins aquest conflicte, que encara es manté viu i sembla lluny de tancar-se, hi ha un col·lectiu que també ha alçat la veu. Diuen ser "els grans oblidats" tot i que, al mateix temps, reivindiquen el seu paper essencial dins l'escola inclusiva que Catalunya abandera. Parlem de les vetlladores i els vetlladors escolars que, des de fa molts anys, treballen "en condicions precàries, externalitzades sota el marc d'un conveni de lleure i invisibilitzades". Per mirar de revertir tot això, s'han unit creant la Xarxa de Vetlladores i Vetlladors de Catalunya amb la qual volen defensar els seus drets i reclamar que "també som comunitat educativa i mereixem el mateix respecte".

En un text que aquestes professionals han fet públic expliquen que "som cada dia a les escoles, acompanyant infants amb Necessitats Educatives Especials (NEE), sostenint situacions molt complexes i treballant estretament amb docents i equips educatius. Però massa sovint sembla que només se’ns recordi per cobrir serveis, i no per tenir-nos en compte com a professionals de l’educació". En aquest sentit, una de les "grans injustícies" que pateixen és que les vetlladores -algunes amb vint-i-cinc anys d'experiència- estan contractades per empreses externes "sota el conveni del lleure educatiu, cobrant com a monitores de lleure, malgrat assumir responsabilitats educatives, emocionals i, fins i tot, sanitàries dins dels centres escolars". En aquest context, denuncien que el conveni de lleure no s'aplica correctament, ja que el lleure és fora d'hores lectives i no en els horaris que treballen les vetlladores als centres. A més, puntualitzen, la seva tasca és de suport educatiu i no de lleure.

Les vetlladores, diuen, "som les professionals que acompanyem infants amb necessitats educatives especials, TEA, TDAH, discapacitats, dificultats conductuals o necessitats sanitàries. Som qui estem al costat dels infants en moments de crisi, als menjadors, als patis i dins les aules. I, tot i això, continuem treballant sovint en condicions precàries i sense el reconeixement que mereix la nostra feina". En dona fe l'empordanesa Núria Genís que, com a auxiliar d'educació especial (AEE) i vetlladora, forma part de la Xarxa. Fa vint anys que es mou dins el món del lleure fent extraescolars i dirigint casals i en fa cinc que treballa com a vetlladora, actualment repartint la jornada entre l'educació primària i la secundària, en dos centres a Figueres, "dos mons totalment diferents". Genís explica que malgrat ser auxiliars d'educació especial i, fins i tot, en alguns casos fan de tècnics integració social (TIS), es troben en un carreró sense sortida perquè el departament ni obre la borsa d’AEE ni internalitza a les vetlladores/és, un punt, aquest darrer, que reclamen per a totes: "Els hi és més econòmic externalitzar el servei a una empresa de lleure -la Fundació Fundesplai, des del passat gener- i mantenir-nos en unes condicions laborals fatals tot i que som part de la solució, som el suport". En aquest sentit, reclamen que la borsa s'obri i que, qui vulgui pugui entrar "i s'hagi de formar més, ho pugui fer".

Els hi és més econòmic externalitzar el servei a una empresa de lleure -a Fundesplai, des del passat gener- i mantenir-nos en unes condicions laborals fatals tot i que som part de la solució, som el suport"

Agredida al pati amb una pedra i un pal

Núria Genís, qui també és jutgessa de pau a Vilabertran, admet que ella ha viscut situacions molt complicades a les aules i que les realitats són molt diferents a primària que a secundària "per les motxilles que porten els nens, la falta d'educació i de respecte. Sovint fas més de policia que res més i t'adones que no pots solucionar problemàtiques que venen de casa". Recorda que fa dos anys ella mateixa va ser agredida al pati amb una pedra i un pal per un alumne de secundària. "Va ser impactant. Davant de centenars d'alumnes no tens eines", admet. D’altres companyes en altres centres educatius també han estat colpejades i, fins i tot, mossegades. Rere aquestes situacions, tot i que les han denunciat i comunicat pertinentment, només hi ha hagut silenci i inacció creant "angoixa" i provocant en les professionals baixes laborals. Allò que més pateixen és que tot això s'acabi normalitzant. Genis posa en evidència que hi ha una gran diversitat a les aules i que les necessitats dels alumnes no els permeten "ni atendre el qui vol seguir, al qui pot o al qui té necessitat". La solució tampoc la troben en dividir grups perquè allò que manquen són recursos humans.

Peça imprescindible

La tasca de les vetlladores i vetlladors és àmplia. Núria Genís explica que a primària realitzen "suport educatiu a l'aula" i poden tenir cura d'un o més infants amb necessitats especials tant educatives com físiques. En el seu cas, per exemple a primària, també ha hagut de fer "contencions perquè el nen no faci mal a altres nens o a la professora". A secundària, matisa, això és molt complicat perquè poden veure's exposats a denúncies, així que allò que intenten "és acompanyar-los i ajudar-los com pots". A l'aula, diu, "vas apagant focs, intentes lidiar amb els conflictes, trobar un espai de calma per al nen". Tanmateix, admet, han de posar límits essent conscients que ells "no poden arreglar certes situacions" i que, malgrat tocar a certes portes ningú els dona solucions. Sovint, les vetlladores es troben sotmeses a molta pressió, però també a jornades fragmentades i essent obligades a moure's per diferents centres. És per això que també reclamen més organització. En el cas de Genís, fins aquest abril passat, era l'única vetlladora a l'institut on treballa, centre on s'ha sentit molt ben acollida i ha rebut el suport tant del professorat com de l'equip directiu. "Jo em sento útil", reconeix. Ara en són dues, de vetlladores, tot i que desconeix què passarà el mes de setembre. De fet, diu, senten que es troben a la cua del sistema educatiu. Dins aquesta línia, el col·lectiu conclou que "potser ha arribat el moment que l’administració deixi de veure les vetlladores com un servei secundari i comenci a entendre que som una peça imprescindible de la comunitat educativa".

Subscriu-te per seguir llegint