El Cercle Euram reclama que les grans infraestructures impulsin la reindustrialització de l’Alt Empordà

El Cercle Euram de l’Empordà reclama que el "moment històric" que viu el territori en matèria d’infraestructures es tradueixi en una reindustrialització real de la comarca. L’entitat va reunir els seus associats en una sessió de treball estratègica per analitzar l’estat dels grans projectes que han de marcar el futur econòmic i urbà de Figueres i el seu entorn.

La trobada va comptar amb la ponència de l’economista, exalcalde de Figueres i actual president del Comissionat d’Infraestructures, Joan Armangué, sota el títol "Nova estació de Figueres i la transformació de la ciutat". Durant la sessió, el Cercle Euram va fixar la seva posició davant el nou escenari inversor i va celebrar que projectes encallats durant dècades comencin a passar de les idees sobre el paper a acords signats i adjudicacions d’obres.

El president de l’entitat, Manel Toro, va remarcar que "la situació ha canviat radicalment respecte a anys enrere: ara hi ha projectes adjudicats i pressupostos per a les infraestructures". Segons el Cercle Euram, aquest nou context obre una etapa decisiva per al futur de l’àrea urbana de Figueres.

Inversions clau a Figueres

Entre les actuacions destacades, l’entitat va assenyalar el nou Cinturó de Ronda de l'N-II, amb el tram central de més de 8 quilòmetres ja aprovat i adjudicat per més de 100 milions d’euros. Les obres han de començar a l’octubre i tenen una durada prevista de quatre anys. El Cercle Euram considera que serà l’obra viària més important dels darrers 50 anys a la ciutat.

Un altre dels projectes centrals és l'estació unificada i la variant ferroviària. La formalització del contracte per part d’ADIF per remodelar l’estació de Figueres-Vilafant ha de permetre integrar l’alta velocitat i el tren convencional, eliminar la via que travessa el centre de Figueres i acabar amb el pas de mercaderies perilloses pel nucli urbà.

La sessió també va posar el focus en la regeneració urbana que ha de permetre el nou Pla Director Urbanístic coordinat entre la Generalitat i ADIF. Aquest planejament ha de fer possible l’aixecament de les vies actuals i l’alliberament d’uns 90.000 metres quadrats al centre de la ciutat, amb una transformació de Ponent i Llevant, el futur carrer Avinyonet i nous equipaments universitaris.

Carreteres i trens com a eines

Des de la perspectiva empresarial, el Cercle Euram defensa que les carreteres i les vies de tren eren "eines, no finalitats". Per això, l’entitat va reclamar durant la jornada que el desenvolupament de les infraestructures vagi acompanyat d’una estratègia econòmica pròpia per a l’Alt Empordà.

En aquest sentit, el Cercle Euram es va mostrar exigent amb el futur del Corredor del Mediterrani, que hauria d'estar completat el 2027 des d’Algesires fins a la frontera, i amb el paper que ha de jugar la terminal intermodal de Vilamalla.

L’entitat va defensar que l’estratègia de Vilamalla no pot quedar supeditada exclusivament a interessos aliens al territori, com els del Port de Barcelona, sinó que ha d’apostar per una logística avançada i per un teixit industrial que aporti valor afegit. "El futur de l’Alt Empordà ha de ser la indústria, i és necessari que hi hagi una convicció unànime en aquest sentit; l’àrea urbana de Figueres ha de ser el gran revulsiu econòmic", es va sostenir durant la jornada al Cercle Euram.

Manel Toro va tancar la sessió amb una crida a l’empresariat local perquè s’impliqui com a "actor actiu i decisiu del futur" en aquesta nova etapa de l’entitat. El Cercle Euram també va recordar la seva voluntat de consolidar el seu paper en el teixit social i de governança de la comarca, amb accions com la recent designació de Dani Sala com a representant de l’entitat a la Fundació Salut Empordà.