Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Mobilitat

Tornaran els peatges a l'AP-7?

La pressió dels camions, la falta d’inversions i el debat sobre com pagar el manteniment tornen a posar sobre la taula una pregunta incòmoda quatre anys després de l’aixecament de barreres

Camions circulant aquesta setmana per l'AP-7 al seu pas per Vilablareix.

Camions circulant aquesta setmana per l'AP-7 al seu pas per Vilablareix. / Marc Martí Font

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Girona

El debat sobre un possible retorn dels peatges a l’AP-7 torna a aparèixer, però sense cap decisió sobre la taula. La qüestió va sorgir aquest dilluns a Girona durant la presentació del mapa de risc iRAP del RACC i el Servei Català de Trànsit, després que l’estudi constatés el pes dels camions en els accidents greus als trams gironins de l’autopista. De fet, des del RACC es va demanar el traspàs d'aquesta via a la Generalitat per fer-ne la gestió.

El president del RACC, Josep Mateu, va defensar que el model actual de gestió de les vies d’alta capacitat "està esgotat" i va reclamar que la gestió, les inversions i el manteniment de l’AP-7 es traspassin a la Generalitat. Segons Mateu, només així Catalunya podria decidir quin sistema aplica: mantenir la gratuïtat, implantar una vinyeta, recuperar algun tipus de peatge reduït o buscar una altra fórmula.

"Al millor posem peatges, al millor posem la vinyeta, al millor no fem res, però que ens ho deixin decidir nosaltres", va afirmar el president del RACC. Mateu va insistir que la seva proposta no passa per tornar als peatges tal com existien abans de l’aixecament de barreres, sinó per estudiar fórmules molt més econòmiques i amb una finalitat concreta.

En aquest sentit, va defensar que, quan es van eliminar els peatges, hi havia una alternativa que, segons el RACC, hauria pogut evitar l’actual situació: reduir-los i mantenir-los. Segons Mateu, això hauria permès fixar imports "molt més baixos" per als transportistes i per als usuaris, però alhora garantir recursos per conservar i modernitzar les autopistes.

Un moment de la presentació de l'estudi iRAP de les comarques de Girona.

Un moment de la presentació de l'estudi iRAP de les comarques de Girona. / Aniol Resclosa

Un sistema finalista

El president del RACC va remarcar que qualsevol sistema de pagament hauria de ser finalista. És a dir, que els diners recaptats no anessin a la caixa general de l’administració, sinó directament al manteniment de les vies d’alta capacitat. "L’objectiu és que tot el que es recapti es torni a invertir, no per altres coses, sinó per finançar el manteniment i les inversions en aquestes vies", va dir.

Mateu també va admetre que una possible vinyeta podria ser una opció. "Segurament aconsellaríem algun tipus de vinyeta, però sempre que sigui finalista", va apuntar. I va concretar què vol dir això: que servís per "arreglar les carreteres, modernitzar-les i mantenir-les".

D'Irun a la Jonquera

El debat arriba en un moment en què l’AP-7 gironina suporta una forta pressió de trànsit, especialment de vehicles pesants. L’estudi iRAP conclou que els camions estan implicats en el 55,3% dels accidents greus als trams gironins de l’autopista, tot i que només representen el 27,3% del trànsit total. Girona és, segons l’informe, la demarcació catalana on l’AP-7 presenta un percentatge més alt d’accidents greus amb camions implicats.

Mateu va relacionar aquesta situació amb l’aixecament dels peatges i amb el fet que altres corredors, com l’eix atlàntic, sí que mantenen sistemes de pagament. Segons el president del RACC, una part del trànsit de camions que abans entrava a l’Estat per Irun ara ho fa per la Jonquera, fet que incrementa la pressió sobre l’eix mediterrani.

Pla general de dos operaris treballant en el desmantellament dels peatges de l'AP-7 a la Jonquera el 3 de novembre de 2021. (Horitzontal)

Dos operaris treballant en el desmantellament dels peatges de l'AP-7 a la Jonquera el 2021. / Aleix Freixas

Models de peatges

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, va evitar posicionar-se sobre si calen o no peatges perquè, va recordar, l’organisme no té competències per implantar-los. "Nosaltres no som els que posem peatges", va subratllar. Tot i això, va explicar que els peatges s’utilitzen en alguns llocs del món com una eina de regulació de la mobilitat.

Lamiel va exposar tres models possibles que existeixen internacionalment. El primer és la vinyeta, una tarifa plana que permet circular per una xarxa durant un període determinat, com passa en països com Àustria. El segon és el peatge per distància, similar al model tradicional però sense cabines. I el tercer és el peatge dinàmic, amb preus diferents segons l’hora del dia.

"Unes hores pagues més i unes hores pagues menys", va explicar Lamiel sobre aquest últim sistema. Segons el director de Trànsit, aquesta fórmula pot servir per distribuir millor els desplaçaments: "Ara pots recomanar, però si estimules, pots recomanar més".

Un accident de trànsit a l'N-II al seu pas per Figueres, en una imatge d'arxiu.

Un accident de trànsit a l'N-II al seu pas per Figueres, en una imatge d'arxiu. / ACN - arxiu

L'N-II

Amb tot, Lamiel va advertir que qualsevol peatge ha de tenir una alternativa gratuïta real. "El peatge ha de tenir vies alternatives, perquè si no té vies alternatives gratuïtes estàs fent una mal feta", va afirmar. En el cas de Girona, aquest és un dels punts més delicats, perquè l'N-II ha anat canviant de funció en molts trams i s’ha convertit en una via amb rotondes, accessos locals i usos més urbans, com va explicar el responsable del RACC.

Això complica un eventual retorn del pagament a l’AP-7. Segons Mateu, seria difícil implantar un peatge si no hi ha una alternativa clara, perquè això podria obligar els usuaris a circular per una via de pagament. Per això, el debat no és només si han de tornar o no els peatges, sinó qui ha de gestionar l’autopista, com s’ha de finançar el manteniment i quines alternatives reals tenen els conductors.

La pressió dels camions, la congestió i la falta d’un finançament clar per al manteniment mantenen viu un debat que, quatre anys després de l’aixecament de barreres, torna a aparèixer amb força a les comarques gironines.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents