Els nous pressupostos de la Generalitat confirmen la inversió de més de 4 milions d'euros per a l'Espai Walter Benjamin de Portbou

El projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2026, pactat pel Govern d’Illa amb ERC i els Comuns, inclou una partida de fins a 4.250.000 euros per a la rehabilitació de l’antic Ajuntament i les antigues escoles de Portbou amb l’objectiu de crear l’Espai Memorial Walter Benjamin. La mesura apareix dins la disposició addicional 27, dedicada a les mesures en matèria de cooperació amb l’àmbit local, i preveu el finançament del projecte entre els anys 2026 i 2030 per convertir l’edifici en un equipament destinat a la preservació, la difusió i la recerca de la memòria democràtica i del patrimoni cultural.

La inclusió d’aquesta partida als nous comptes de la Generalitat dona continuïtat a l’anunci fet el passat mes de setembre a Portbou, quan la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, i el conseller de Justícia i Memòria Democràtica, Ramon Espadaler, van presentar al municipi una inversió de gairebé quatre milions i mig d’euros per desencallar un projecte llargament reivindicat. Aquell dia, l’alcalde Gael Rodríguez va defensar que havia arribat l’hora de "tornar a posar Portbou en marxa" i va situar la memòria com una de les potes de futur del municipi.

El projecte vol convertir l’antic edifici consistorial, situat al centre de Portbou, en un espai de referència internacional al voltant de la figura del filòsof alemany Walter Benjamin, que es va suïcidar al municipi el setembre de 1940 mentre fugia del nazisme. La seva mort ha convertit Portbou en un punt clau de la geografia europea de l’exili, reforçat també pel memorial Passatges, de Dani Karavan, al cementiri del poble.

Un projecte que fa més de vint anys que es reivindica

La nova dotació pressupostària arriba després de diversos intents fallits per tirar endavant l’Espai Memorial Walter Benjamin. El municipi havia vist passar projectes de gran ambició, com el dissenyat per Norman Foster fa més de dues dècades, o la proposta presentada el 2021 pels arquitectes Joan Falgueras i Jordi Pigem, que tampoc no va prosperar per manca de finançament.

En la presentació feta a Portbou, l’arquitecte Pere Masó va detallar la nova proposta de rehabilitació de l’edifici, que preveu una intervenció a les tres plantes de l’antic Ajuntament. La planta baixa es destinarà a usos museístics al voltant de Walter Benjamin i del fenomen dels exilis; la primera planta acollirà una biblioteca, aules de treball i un espai per a conferències; i la segona planta incorporarà "l’alberg de la memòria", amb habitacions i estances per a estudiants, intel·lectuals i artistes que hi podran desenvolupar recerques vinculades al pensador alemany.

Un equipament per reforçar la memòria i el futur de Portbou

L’objectiu del projecte és que el futur Espai Walter Benjamin no sigui només un centre museístic, sinó també un espai de recerca, formació i residència vinculat a la memòria democràtica, els exilis i el pensament contemporani. La iniciativa aspira a atraure investigadors, estudiants i visitants interessats en l’obra del filòsof i a reforçar el paper de Portbou dins els circuits culturals i memorials europeus.

Segons l’acord anunciat al setembre, el Departament de Territori assumia el cost de les obres, amb un pressupost total de 4.431.530,95 euros, mentre que la gestió del nou equipament havia d’anar a càrrec del Consorci del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME). La partida que ara apareix al projecte de pressupostos situa el finançament públic previst en fins a 4.250.000 euros i el vincula al període 2026-2030.

La incorporació d’aquesta dotació als comptes de la Generalitat suposa un pas rellevant per a un projecte que el municipi fa anys que espera. A Portbou, l’antic Ajuntament i les antigues escoles s’han convertit en un símbol d’una oportunitat pendent: la de transformar la memòria de Walter Benjamin en un motor cultural, patrimonial i de projecció exterior per a un poble fronterer que encara busca redefinir el seu futur després de la pèrdua de centralitat ferroviària i duanera.

Subscriu-te per seguir llegint