Roses, el Port dels Pirineus des de l'antiguitat

Avui m’ha vingut a les mans un retall de diari que, sense ser de cap manera transcendent, explica fins a quin punt la badia de Roses ha estat coneguda i freqüentada infinites vegades per les grans flotes que han navegat pels nostres mars, des de Gènova fins a Barcelona o des de Tàrraco fins a Roma, amb finalitats militars o econòmiques. Són moltes les escales, desembarcaments i batalles que, en èpoques antiga, medieval, moderna i contemporània, han tingut per escenari la nostra badia, posant en evidència la gran importància geoestratègica d’aquest immens port natural.

L’article, de 1983, publicat a La Vanguardia i titulat Británicos en Cataluña, el signa una persona entranyable, Narcís Díaz Romañach, militar, de mare rosinca i pare d’un altre il·lustre militar i historiador, Carlos Díaz Capmany. Diu així: "Faig referència a la carta que signa Augusto Assía, publicada el 16 d’abril de 1983. Després de llegir-ne l’apartat ‘Anglesos a Galícia’, em suggereix afegir-hi: ‘Britànics a Catalunya’".

"També tinc records de la meva infància, que va transcórrer a Roses, de quan tenia uns set anys, allà pel 1912. Anàlogament a com Assía el descriu, era freqüent que vaixells de l’esquadra de S. M. B. entressin i fondegessin a la badia de Roses. En targetes postals de l’època, que s’han extraviat amb els anys i els canvis de domicili, apareixien els vaixells fondejats. També realitzaven exercicis de desembarcament a la platja, davant les ruïnes de la Ciutadella. S’aproximaven en unes llanxes allargades, mogudes a rem, pintades de blanc, amb un petit canó a la proa".

Tot un espectacle

"En arribar a la riba, les dotacions saltaven a terra, descarregaven el canó i es desplegaven a la platja, davant la fortalesa citada; feien un petit salt fins a la muralla i després es replegaven per embarcar i tornar als vaixells. Era tot un espectacle per a xiquets i grans. Com ho era el de l’aiguada. També ho eren, com no, els efectes de la cervesa i del vi, que no tots suportaven bé. Per això, la policia militar havia d’actuar d’una manera contundent per evitar incidents amb la població, que era pacient fins a certs límits". L’escrit acaba amb una salutació i la seva signatura.

La badia de Roses és, segons l’historiador romà Tit Livi, el Port dels Pirineus i, segons el cronista peraladenc Ramon Muntaner, el port més gran i important de Catalunya, atès que, al seu redós, hi podien cabre totes les embarcacions que havia fet construir el rei de França el 1285: cent quaranta galeres majors, cent cinquanta naus més amb queviures, llenys, tarides i barques innombrables.

Probablement, les postals que acompanyen aquest article eren de la mateixa col·lecció que les que Narcís Díaz Romañach trobava a faltar.

Subscriu-te per seguir llegint