L’Empordà i Llançà perden Josep Maria Salvatella, alcalde, diputat i escriptor de llarg recorregut

L’Empordà i Llançà han perdut aquest diumenge Josep Maria Salvatella i Suñer, exalcalde de Llançà, exdiputat al Parlament de Catalunya i un dels grans escriptors empordanesos a cavall de la segona meitat del segle XX i el primer quart del segle XXI. Nascut a Figueres el 1937 i establert a Llançà des de 1944, Salvatella va construir una trajectòria pública i literària indestriable del paisatge, la llengua i la memòria de la Mar d’Amunt.

Fill dels mestres Albert Salvatella i Lutgarda Suñer, va seguir també el camí de l’ensenyament. Va començar a exercir a Bàscara i, poc després, va obtenir plaça a l’escola de Llançà, on va fer de mestre durant vint-i-nou anys, dotze dels quals com a director del centre Pompeu Fabra. Aquella vocació pedagògica va conviure amb una vida política intensa, que ell assumia des de la convicció que "la política la fas o te la fan".

L'actual alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, ha expressat el seu condol "a tota la família" i ha lamentat "la pèrdua d'un personatge rellevant i clau a la història de la nostra vila i de l'Alt Empordà". un sentiment compartit per amics i excompanys de consistori com Antoni Godoy o el seu successor a l'alcaldia, l'exdiputat, exdelegat del Govern i expresident de la Diputació de Girona Pere Vila.

Convergent per convicció

Vinculat a la incipient Convergència Democràtica de Catalunya, on va entrar de la mà de Miquel Roca, i amic personal de Jordi Pujol, Salvatella va ser alcalde de Llançà en representació de CiU entre el 1979 i el 2003. També va ser ponent de Cultura de la Diputació de Girona entre el 1987 i el 1992 i diputat al Parlament de Catalunya entre el 1992 i el 2003. Des de l’escó va impulsar la llei de declaració del Parc Natural de Cap de Creus, un espai essencial del seu univers vital i literari.

Articulista de l'EMPORDÀ

La seva relació amb l’EMPORDÀ va ser llarga i fidel. Des del 1988, els lectors del setmanari van poder seguir els seus articles de manera ininterrompuda, primer amb el "Dietari Blau", després amb les cròniques "Des de l’escó" i, a partir de l’any 2000, amb l’epígraf "Mar d’amunt". El passat 13 de gener, Salvatella tancava aquesta col·laboració de gairebé quatre dècades amb el seu darrer article, "Mar d’amunt, Albera amunt", una evocació del massís de l’Albera com a frontera, paisatge i punt d’unió entre les terres catalanes del nord i de l’Alt Empordà.

En aquell comiat literari, Salvatella anunciava que havia arribat el moment d’aturar el teclat. "Per mi ha estat un plaer col·laborar tots aquests anys amb el Setmanari de l’Alt Empordà", escrivia. Ho feia fidel al seu estil, parlant del país petit que estimava, de les carenes batudes per la tramuntana, dels camins de Valleta, de Sant Genís de Terrer, de Sant Silvestre i del Puig d’Esquers, mirador íntim de Llançà, la Mar d’Amunt, el cap de Creus i la plana empordanesa.

Autor prolífic

La seva obra literària deixa títols com Planes de l’Empordà (1994), Llançà de Festa (1995), De la pàtria més bella i estranya (1998), Sol ponent (2000), Rodes i Creus (2001), Des d’un vell setembre (2004) i Empordà: alga i ginesta (2006). També va signar, amb altres autors, Llibre de Sant Silvestre (2005) i Ricard Fina, trenta anys de servei a Llançà (2006). En el pròleg d’Empordà: alga i ginesta, ell mateix es preguntava què havia volgut "vendre" amb tants articles: el país que l’acollia, les persones que havia conegut, els records, la llengua, els poetes i escriptors, o simplement allò que pensava i sentia.

Més enllà de la política i l’escriptura, Salvatella també va formar part de la vida associativa i quotidiana de Llançà: cantaire de la Coral Palandriu, jugador de bàsquet del Grifeu quan les cames ho permetien, company de sortides de pesca fins a cala Taballera i vinculat als Amics de Sant Silvestre. A casa seva, envoltat de llibres, hi convivia la literatura catalana amb les monografies empordaneses i amb la memòria d’una vida arrelada a la vila. Va ser el primer director de l'elenc teatral Llevant i un dels seus actors destacats.

Josep Maria Salvatella deixa una petja profunda en la política municipal, en la cultura empordanesa i en el periodisme d’opinió. Llançà perd un dels seus grans referents cívics i l’Empordà acomiada un escriptor que va saber convertir el paisatge, la memòria i la llengua en una manera d’entendre el món. Un empordanès, com ja havia quedat escrit, de lletra picada.

La seva esposa Paquita, les seves filles i la resta de la família compartiran la vetlla de comiat a les instal·lacions del tanatori Àltima de Llançà, aquest dilluns 1 de juny, de 10 a 13 hores. La cerimònia de comiat té lloc a l'església de Sant Vicenç, a les sis de la tarda.

Subscriu-te per seguir llegint