La reiteració de fets delictius greus torna a posar damunt la taula la reclamació d'una regió policial pròpia a l'Alt Empordà

Els darrers successos ocorreguts a l’Alt Empordà han tornat a posar damunt la taula una reivindicació que fa anys que recorre ajuntaments, Consell Comarcal, Parlament i Departament d’Interior: la necessitat de reforçar de manera estructural la presència dels Mossos d’Esquadra a la zona nord de la demarcació de Girona i crear una Regió Policial Girona Nord. La troballa de dotze fusells tipus AK-47/Kalàixnikov en un vehicle a l’AP-7, el recent crim violent de Figueres, amb dubtes sobre l'actuació judicial inclosos, i el degoteig constant d’operacions relacionades amb el cultiu i tràfic de marihuana han tornat a evidenciar la singularitat d’una comarca fronterera, travessada per grans vies de comunicació, amb una forta pressió turística i amb problemàtiques delictives que sovint superen l’àmbit estrictament local.

El cas més impactant ha estat la localització recent de dotze armes llargues de guerra dins d’un Porsche Cayenne amb matrícula francesa a l’AP-7, a l’entorn de Figueres i Borrassà. Segons les informacions publicades, els ocupants del vehicle van fugir i la Divisió d’Investigació Criminal de Girona es va fer càrrec del cas per aclarir l’origen de les armes, la identitat dels responsables i quin havia de ser el seu destí. Pocs dies després, Figueres quedava sacsejada per la mort violenta d’una dona, amb el seu excompany sentimental en una causa oberta per homicidi dolós i trencament de condemna. A tot plegat s’hi afegeixen els operatius policials contra xarxes vinculades a la marihuana, com el desplegament de més de 600 agents en diversos municipis gironins, entre els quals l’Escala, per una investigació sobre tràfic de droga, tinença d’armes i blanqueig. De fet, les cròniques de successos dels darrers anys han situat l'Alt Empordà a portada dels mitjans de comunicació en nombroses ocasions, molt per sobre dels protagonisme policial i judicial d'altres comarques catalanes.

Alta complexitat policial

No són fets equiparables ni responen a una mateixa tipologia delictiva, però tenen un denominador comú: tornen a situar l’Alt Empordà com un territori d’alta complexitat policial. La comarca és porta d’entrada i sortida cap a la resta d'Europa, té l’AP-7, l’N-II, la línia ferroviària convencional i l’alta velocitat, concentra activitat turística i disposa del centre penitenciari del Puig de les Basses. Aquesta realitat és la que, des de fa anys, alimenta la demanda d’una estructura policial pròpia al nord de Girona.

La reclamació no és nova. El debat sobre la manca d’efectius ja apareixia l’octubre del 2020, quan el conseller d’Interior Miquel Sàmper va visitar Figueres i va prometre més Mossos per a la ciutat i la comarca. En aquella reunió, l’aleshores alcaldessa Agnès Lladó ja advertia que la futura Àrea Bàsica Policial de la Jonquera no havia de “minar” la comissaria de Figueres, i també es parlava de la problemàtica dels talls de llum i del cultiu de marihuana als barris del Culubret i Sant Joan.

Un any després, la situació operativa continuava tensionada. L’inspector de l’ABP de Figueres, Alfons Sánchez, explicava durant el Dia de les Esquadres del 2021 que els Mossos ja havien superat aquell any les 70.000 plantes de marihuana decomissades a l’àrea de Figueres, per sobre de les xifres de l’any anterior. També advertia del dèficit de vehicles i de la necessitat de sumar esforços amb altres policies, judicatura i fiscalia per fer front al fenomen del cultiu de marihuana, les ocupacions i el frau elèctric.

La primera formulació política clara de la Regió Policial Girona Nord apareix el desembre del 2021. Els regidors de Figueres Futur, encapçalats per Carles Arbolí, van proposar la creació d’una nova regió policial que englobés bàsicament l’Alt Empordà, amb l’objectiu de corregir la falta de Mossos que, segons defensaven, arrossegava el territori. El grup recordava que Girona era l’única demarcació catalana amb una sola regió policial, fet que centralitzava les unitats especialitzades a la ciutat de Girona. La proposta es va lliurar al conseller Joan Ignasi Elena durant una visita a l’Ajuntament de Figueres.

La reivindicació va fer el salt comarcal el juliol del 2022, quan Figueres Futur, Gent del Poble de Roses, Som Empuriabrava i Castelló, Alternativa per Llançà i Alternativa per Tothom de Palau-saverdera, sota el paraigua de Tots per l’Empordà, van impulsar mocions als ajuntaments per reclamar al Departament d’Interior la nova regió policial. L’argumentari posava l’accent en la frontera, els 68 municipis de la comarca, la capitalitat de Figueres, el pes turístic, la presó del Puig de les Basses i una taxa de criminalitat associada a la ubicació i les característiques del territori.

Aquell mateix estiu, el portaveu de SOM Empuriabrava i Castelló, Agustí Ayats, defensava en un article d’opinió a l’EMPORDÀ que la nova configuració havia de reforçar les ABP de Figueres i Roses i dotar la comarca d’una seu regional a l’àrea urbana de Figueres, ben connectada amb la resta del territori i amb les principals vies de comunicació. Ayats també recordava que l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ja havia aprovat la moció i convidava la resta de consistoris a sumar-s’hi.

Moció del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

La petició va arribar al Consell Comarcal de l’Alt Empordà la tardor del 2022. El ple va aprovar una moció presentada per Junts per Catalunya que reclamava al Govern la creació de la Regió Policial Girona Nord, com a mínim per als 68 municipis de la comarca, i demanava també reforçar a curt termini les plantilles de les ABP de Figueres i Roses. La moció va tirar endavant amb els vots favorables de Junts i PSC i l’abstenció d’ERC, CUP i Ciutadans.

El març del 2023, la demanda va arribar al Parlament. La Comissió d’Interior va debatre la proposta de resolució sobre la creació de la Regió Policial Girona Nord, que havia d’incloure com a mínim l’àmbit de tota la comarca de l’Alt Empordà. La reclamació es va reactivar institucionalment l’octubre del 2025, quan el Consell d’Alcaldies de l’Alt Empordà va tornar a reclamar a Interior una segona regió policial a Girona, amb capacitat per reforçar les comissaries de Figueres, la Jonquera, l’Escala i Roses, així com l’oficina de Portbou. Els alcaldes també van vincular el debat policial a la necessitat de més mitjans judicials al partit judicial de Figueres.

La Generalitat no té calendari

La Generalitat, de moment, no ha assumit la creació immediata d’aquesta nova estructura. El març del 2025, la consellera d’Interior, Núria Parlon, va visitar Figueres acompanyada del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i de la cap de la Regió Policial de Girona, Sílvia Catà. Parlon va anunciar un increment “quirúrgic” d’efectius a la comissaria de Figueres i va admetre que Interior estudiaria la creació d’una regió policial a l’Alt Empordà, però va deixar clar que no seria un projecte a curt termini. L’alcalde Jordi Masquef li va reclamar “més recursos” per combatre la “xacra de la delinqüència”. El batlle figuerenc s'ha posicionat en diverses ocasions de manera favorable a la Regió Policial reclamada.

Trapero va ser present en aquella reunió, però no va fer cap pronunciament propi del director general de la Policia sobre la conveniència de crear la Regió Policial Girona Nord. La seva presència, tanmateix, va donar rellevància institucional a una trobada que no es va limitar al despatx: la comitiva també va visitar els barris del Culubret i Sant Joan, punts calents pel frau elèctric i el tràfic de marihuana.

Nou Regions a Catalunya, només una a Girona

Actualment, la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra s’estructura territorialment en nou regions policials: Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Barcelona, Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Segons la definició oficial, cada regió agrupa diverses àrees bàsiques policials i té funcions de direcció, comandament, coordinació i planificació d’operatius que superen l’àmbit d’una ABP.

Aquest és el fons de la reivindicació altempordanesa: no es tracta només de reclamar més patrulles, sinó de disposar d’una estructura de comandament, coordinació i unitats regionals més propera a la realitat d’una comarca de frontera. Els darrers episodis —els fusells AK-47 a l’AP-7, el crim de Figueres i el constant tràfic de marihuana— han tornat a accelerar un debat que l’Alt Empordà arrossega des de fa anys i que ara torna a interpel·lar directament el Departament d’Interior.

Subscriu-te per seguir llegint