Entitats denuncien que el nou circuit ciclista de Cadaqués «posa en risc el model de poble i la seva identitat paisatgística»

Entitats ecologistes i veïnals han denunciat que el nou circuit ciclable de Cadaqués, impulsat amb finançament europeu NextGenerationEU, pot alterar el model de poble i afectar la identitat paisatgística del municipi i de l’entorn del Cap de Creus. Les crítiques se centren sobretot en l’impacte de les obres sobre espais naturals protegits i en la transformació de camins i accessos tradicionals. Els ecologistes qüestionen l’ús de fons públics, 130.000 euros del projecte per a un model que consideren insostenible.

Debat: Quin model turístic ha de seguir Cadaqués

El projecte Cadaqués, la perla sostenible del Mediterrani ha obert un conflicte sobre el model de territori, ja que la discussió ha evolucionat cap a una qüestió de fons: quin model turístic ha de seguir Cadaqués.

L’Ajuntament defensa una actuació puntual, finançada amb fons europeus i amb un impacte limitat, mentre que les entitats consideren que pot accelerar la massificació i degradar l’entorn natural. En aquest sentit, fonts municipals asseguren que «el projecte s’ha adaptat estrictament als requisits de la subvenció europea i només s’actua en trams puntuals», i afegeixen que «la major part del camí no es modifica i es manté el seu caràcter natural».

Camins del Cap de Creus

El projecte afecta diversos camins tradicionals del Parc Natural del Cap de Creus, tot i que part del traçat inicial s’ha modificat durant la redacció i execució de l’obra. Segons l’equip municipal, l’objectiu era millorar la seguretat i la connectivitat del camí sense alterar-ne substancialment l’entorn. Per la seva banda, entitats ecologistes com Amics de la Natura mantenen una oposició frontal al projecte des del seu inici. El seu portaveu, David Tibau, afirma que «el problema no és només ambiental, sinó de model de poble», i denuncia que «Cadaqués ja està saturat i aquest projecte només afavorirà més volum de visitants en un entorn fràgil».

Els ecologistes critiquen canvis concrets en el projecte. Gràcies a les al·legacions dels ecologistes s’ha evitat l’arrencada d’oliveres entre la zona del cementiri i es Quatre Camins, on s’han previst senyals lluminosos per advertir del pas de bicicletes en un punt considerat perillós.

També alerten de la transformació de diversos trams del recorregut, amb substitució de materials com el sauló per solucions amb ciment o enllosat de pedra, i denuncien que el projecte ha anat variant sense una versió definitiva clarament publicada.

Una de les principals polèmiques se centra en el pont des Barral. Segons les entitats, un informe de l’associació Gremi Margers de Catalunya advertia que «no s’hi havia d’intervenir ni permetre el pas de maquinària pesant» per la presència d’esquerdes estructurals. Tot i això, el pont s’hauria apuntalat per permetre l’execució de les obres en direcció al Mas d’en Duran.

Segons l'associació Es Cloper s’han introduït alguns canvis respecte del projecte inicial arran de les al·legacions presentades. En relació amb la protecció del pont d’en Barral, explica que s’ha descartat el pas de maquinària pesada i que s’hi ha instal·lat un sistema de control amb sensors per detectar possibles vibracions o moviments durant l’execució de les obres. També detalla que s’ha consultat un especialista en pedra seca per avaluar l’estat de l’estructura. Pel que fa als paviments, assenyala que s’ha modificat la previsió inicial de sauló estabilitzat amb resines en alguns trams, que ara es substituiran per paviments de pedra.

Tot i això, indica que no està del tot definit si es tractarà de pedra seca o bé de pedra assentada sobre sauló. Es Cloper lamenta, però, que no hi hagi cap documentació oficial per escrit sobre els canvis: “Per part de l’Ajuntament no tenim res per escrit”, afirma, i afegeix que la informació s’obté principalment per contactes amb operaris i seguiment sobre el terreny.

També confirma que s’ha pavimentat un petit tram a la cruïlla dels Quatre Camins per facilitar l’accés al camí, mentre que altres punts que inicialment es preveien protegir no s’han executat finalment. En conjunt, qualifica el projecte com un “mig-mig” respecte del que inicialment s’havia plantejat, amb modificacions parcials però sense una redefinició completa del traçat.

Les entitats recorden també que es van recollir prop de 1.000 signatures en contra del projecte, i que no s’ha modificat substancialment el seu desenvolupament. Segons Tibau, «la majoria del poble i també estiuejants veuen bé invertir en manteniment de camins, però no en transformar-los per afavorir el turisme ciclista i consideren més important altres obres com restaurar l’antic abocador del costat nord del camping tot ple d'escombraries neumàtics, uralita, plàstics, vidres, llaunes».

Els ecologistes qüestionen l’ús de fons públics, 130.000 euros del projecte per a un model que consideren insostenible i alerten que la pressió turística no prové dels camins de muntanya, sinó sobretot de la circulació de grups ciclistes a les carreteres principals.

Subscriu-te per seguir llegint