Figueres clama contra la violència masclista: “Quan una dona diu que té por, ha de ser escoltada amb urgència”

Figueres ha tornat a sortir al carrer aquest dimarts per denunciar el crim masclista que ha commocionat la ciutat i reclamar responsabilitats davant una violència que, segons han reiterat les convocants, continua arribant massa sovint tard als mecanismes de protecció. La concentració, impulsada per col·lectius feministes, entitats socials i activistes de l’Alt Empordà, ha convertit la plaça Josep Tarradellas, on fa una setmana va ser assassinada la Kimberli D.G, en un espai de dol, ràbia i denúncia col·lectiva.

Més d'un centenar d'assistents

Espelmes, pancartes i missatges contra la violència masclista han acompanyat una convocatòria amb més d'un centenar d'assistents marcada per un to especialment contundent. El manifest llegit durant l’acte no només ha condemnat el crim, sinó que ha assenyalat directament les falles institucionals, la lentitud de la protecció i també la resposta social davant la violència extrema. “Això té un nom: violència masclista. I no ho rebaixarem, no ho maquillarem ni ho amagarem darrere de paraules suaus”, van expressar les portaveus a l’inici de la lectura.

Les Emporderades, col·lectiu de dones de l'Alt Empordà que han superat la violència masclista i s'han unit per trencar el silenci han descrit l’assassinat com la conseqüència d’una estructura de control i violència que continua afectant moltes dones. “Un home es va creure amb dret sobre la seva vida. Un home que va decidir que podia perseguir-la, acostar-s’hi, ignorar els límits i finalment matar-la”, han denunciat.

Manca de responsabilitats

Durant la concentració, una de les idees que més s'ha repetit és que el sistema arriba tard. Les convocants han criticat que les denúncies, les ordres de protecció i els protocols sovint no garanteixen una seguretat real per a les víctimes. “Una denúncia no pot ser només un tràmit. Una ordre de protecció no pot ser només un paper. Una amenaça no pot quedar perduda dins d’un expedient”.

El manifest també ha carregat contra la resposta institucional posterior als crims masclistes i contra el que consideren una normalització del dol públic sense assumir responsabilitats. “No n’hi ha prou amb cares serioses, plors, pancartes i fotografies institucionals. Condemnar no és protegir. Lamentar no és actuar. Fer-se la foto no salva cap vida”, han proclamat davant els assistents.

Les convocants han reclamat mesures més ràpides i contundents davant situacions de risc i han defensat que la por de les víctimes sigui tractada amb urgència. “Volem que quan una dona digui ‘tinc por’, ningú li demani que esperi, que aguanti o que ho demostri més”.

Contra la difusió d'imatges

La concentració també ha dedicat una part important del manifest a denunciar la reacció social davant el crim i la difusió d’imatges de la víctima agonitzant a les xarxes socials. Les organitzadores han qüestionat una societat que grava abans d’ajudar. “Hi va haver qui va veure una vida apagant-se i va decidir enregistrar-ho”, van lamentar. “No volem una societat espectadora. Volem una societat que actuï, que protegeixi i que no converteixi la barbàrie en un espectacle viral.”

Segons denuncien, la circulació massiva d’aquestes imatges no només exposa la víctima, sinó que contribueix a la deshumanització del dolor. “Davant d’una dona dessagnant-se a terra, gravar abans d’ajudar no és testimoni. És el retrat més fred d’una societat que ha oblidat què vol dir humanitat”.

Un dels moments més emotius de la concentració ha arribat amb la intervenció de dues amigues de la víctima, que han reclamat que el cas no desaparegui de l’espai públic quan passi l’impacte mediàtic inicial. “No deixeu que aquesta història desaparegui d’aquí una setmana. No només per ella, sinó per totes”, han demanar entre llàgrimes tot recordant que la Kimberli hagués celebrat 33 anys el dia 30 de maig. Una de les amigues també ha explicat que ella mateixa havia viscut situacions de violència i ha insistit en la importància de mantenir la mobilització social. “Si tots estem units, sempre pot haver-hi un canvi”.

"Ens sobren dones assassinades"

Durant el manifest també s'ha reivindicat explícitament la identitat de la víctima davant els discursos que han qüestionat el tractament del cas com a violència masclista. “Era una dona trans. I cap prejudici ni cap debat miserable pot qüestionar ni la seva identitat ni que això sigui violència masclista”, han defensat.

La lectura ha acabat convertint-se en una exigència directa de responsabilitats tant cap a l’assassí com cap a les institucions. “La pregunta no és només qui era ella per merèixer protecció. La pregunta és per què ell va poder matar-la. Per què no va ser aturat. Per què la violència és tan ràpida i la protecció tan lenta”, van concloure.

La concentració no ha acabat amb un minut de silenci. Les convocants han decidit tancar l’acte amb un crit col·lectiu que ha resumit el sentit de tota la protesta: “No ens falten minuts de silenci. Ens sobren dones assassinades.”

Subscriu-te per seguir llegint