El xatrac menut torna a pondre ous a la platja tancada dels Aiguamolls de l'Empordà

La platja de Can Comes, al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, ha començat a donar els primers resultats del seu tancament permanent. Una parella de xatrac menut ha post ous en aquest espai de Castelló d'Empúries i ja hi està covant, un fet especialment rellevant en una zona litoral on la pressió humana, el trepig, la presència de gossos, la neteja mecànica i les molèsties durant l’època reproductora poden comprometre l’èxit de nidificació de les aus que crien directament a la sorra.

El director del Parc Natural, Ponç Feliu, ha interpretat aquesta posta com una confirmació de l’eficàcia de la mesura. "Els esforços i maldecaps per fer efectiu un tancament permanent a la platja de Can Comes, als Aiguamolls, han donat els seus fruits", ha afirmat. Segons Feliu, el fet que una parella de xatrac menut hagi post ous i hi estigui covant és una imatge que compensa el "petit sacrifici" de no poder fer la volta al perímetre de les Llaunes com es feia abans.

Una estratègia de protecció

El tancament de Can Comes forma part de l’estratègia del Parc per protegir els hàbitats dunars i afavorir la nidificació d’espècies vinculades als ambients litorals. La mesura afecta un tram de la platja situat dins l’àmbit de la Reserva Natural Integral de les Llaunes i restringeix l’accés tant a peu com des del mar en aquest sector. El Parc ja havia fet tancaments parcials entre abril i juny, però la nova regulació amplia la protecció durant tot l’any per reduir les molèsties i donar continuïtat a la recuperació ecològica de l’espai.

Feliu ha volgut agrair la tasca dels informadors de platges, el Cos d'Agents Rurals, els guardes rurals, l’Ajuntament de Castelló d'Empúries i la Junta Rectora del Parc, que va avalar el tancament permanent. També ha destacat la col·laboració de les persones que respecten la restricció, "especialment la gent del món de la Natura", que ha entès que evitar l’entrada a aquest espai pot tenir un retorn directe en forma de nidificació d’aus protegides. "Ara esperem que prosperi el niu, neixin els pollets i s’envolin amb èxit!", ha afegit.

El xatrac menut (Sternula albifrons) és el més petit dels xatracs presents al litoral català i cria en terrenys sorrencs, platges, illots de llacunes salobres i ambients dunars amb poca vegetació. Es tracta d’una espècie especialment sensible perquè fa el niu a terra, sovint en una petita depressió a la sorra o al llim, i els ous i pollets poden passar fàcilment desapercebuts per als visitants. La Generalitat remarca que a Catalunya cria regularment al delta de l’Ebre, que hi ha una petita població al delta del Llobregat i que alguna parella aïllada ha nidificat aquesta dècada als Aiguamolls de l'Empordà.

Absent des de 1974

La importància del cas de Can Comes també s’entén pel paper històric de l’Empordà en la distribució de l’espècie. Segons el Comitè Avifaunístic Empordanès, el xatrac menut havia criat a les platges i llacunes salobres de la badia de Roses i del Baix Ter, però les darreres cinc parelles reproductores documentades a l’Empordà daten del 1974; des de llavors, la seva presència havia estat sobretot migradora o d’individus estiuejants no reproductors. Entre el 2020 i el 2021, després del Glòria, es van detectar intents de nidificació en el Parc, però no hi ha constància que haguessin reeixit.

Tot i que sovint es parla d’una espècie "en perill" en sentit col·loquial, el xatrac menut no està catalogat a Catalunya com "en perill d’extinció", sinó com a vulnerable dins el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada. Això significa que és una espècie amenaçada i que necessita mesures de conservació, especialment perquè la població catalana ha disminuït des de la dècada de 1980 i manté una tendència negativa. La Generalitat estima la població catalana del període 2015-2018 en només 184-235 parelles.

La posta detectada a la platja de Can Comes no garanteix encara l’èxit reproductor, perquè el període de covada i els primers dies dels pollets són especialment delicats. Però sí que converteix el tancament en una prova tangible que la reducció de la pressió humana pot obrir una finestra d’oportunitat per a la biodiversitat litoral dels Aiguamolls. Si el niu prospera i els pollets arriben a envolar-se, la mesura haurà aportat un resultat de gran valor per a la recuperació d’una de les aus marines més fràgils del país.

Subscriu-te per seguir llegint