Entitats socials denuncien a Figueres com "la saturació de serveis i la desinformació" complica el dret a regularitzar vides

El procés de regularització extraordinària de persones en situació administrativa irregular ha generat un escenari de gran complexitat administrativa i incertesa entre persones migrants i entitats socials, que alerten de manca d’informació institucional, saturació dels serveis i possibles situacions de vulnerabilitat, especialment en menors i joves extutelats, segons la jurista experta en estrangeria Laia Costa.

Manca de campanya informativa

Costa adverteix que la manca d’una campanya informativa clara per part de les administracions ha provocat confusió, rumors i l’aparició de determinades persones que han aprofitat l’ocasió, ja que hi ha hagut una "nul·la informació per part de cap administració pública des del mes de febrer quan es va donar a conèixer que hi hauria el procés i fins a finals d’abril", afirma.

Segons Costa, la manca de coordinació institucional ha traslladat gran part del pes del procés a entitats del tercer sector, especialment col·lectius petits i col·laboradors acreditats, com el cas de Mifas, a l’Alt Empordà, que han assumit la tramitació d’informes de vulnerabilitat i assessorament jurídic sense suport econòmic suficient. Denuncia també que alguns ajuntaments i consells comarcals no han desplegat recursos específics per fer front a aquest procés especial: "Hi ha hagut poca previsió dels ajuntaments que saben quantes persones estan en situació irregular i no s’ha fet".

En aquest context, Figueres va acollir dijous passat una nova xerrada sobre el procés de regularització, organitzada per La Papereria, un col·lectiu autogestionat que ofereix assessorament jurídic gratuït i acompanyament en tràmits d’estrangeria en diversos municipis de les comarques gironines.

El col·lectiu va remarcar que la seva tasca no consisteix a tramitar expedients, sinó a orientar i revisar documentació perquè les persones puguin afrontar els procediments amb més autonomia. "El que fem és informar i revisar papers perquè la gent pugui fer-ho pel seu compte i informem que es tracta d’un tràmit públic, pel qual no cal pagar, a part de la taxa del tràmit". Així doncs, la inseguretat que senten les persones pel que fa al procés està afavorint que "hi ha molta gent que està pagant per tràmits que haurien de ser gratuïts", van advertir.

Bretxa territorial

A aquesta situació s’hi afegeixen desigualtats territorials en l’accés als recursos, amb municipis que depenen de serveis socials o entitats específiques i d’altres que han habilitat canals diferents, generant trajectòries administratives desiguals segons el lloc de residència. La Papereria defensa la necessitat d’apropar la informació als municipis més petits, on la manca d’entitats especialitzades dificulta l’accés als tràmits. "Si no portes els recursos als pobles petits, molta gent no hi arriba", van remarcar.

Per aquest motiu, el col·lectiu organitza xerrades en diferents punts del territori per reduir aquesta bretxa informativa. Segons van detallar, aquest tipus d’iniciatives s’han multiplicat però en els darrers mesos davant "la manca de resposta institucional i el paper creixent d’entitats socials i col·lectius antiracistes en l’acompanyament a persones migrants".

Un dels principals punts crítics del procediment, segons les entitats participants, és la dificultat que s’està trobant la gent a l’hora de demanar els antecedents penals, "perquè hi ha molts problemes en consolats espanyols com és el d’Algèria, que no dona cites per poder regularitzar". També costa aconseguir l’informe de vulnerabilitat, imprescindible com a part dels tràmits i que només poden emetre entitats autoritzades. "Les cites estan col·lapsades. Hi ha gent que les ha demanat el mes d’abril i encara no ha estat atesa". La jurista també destaca les dificultats en l’obtenció d’aquests documents clau, així com la manca de criteris unificats sobre la seva validesa i tramitació. En aquest sentit, apunta que la saturació d’entitats col·laboradores i administracions està generant colls d’ampolla que poden comprometre els terminis del procediment. Un altre dels punts difícils del procediment, segons la jurista, és la gestió de l’empadronament i la seva utilització com a prova de permanència. Costa alerta que "el tema del padró ha estat utilitzat políticament en molts municipis en el darrer any i que s’ha donat de baixa a moltes persones i s'ha reduït la possibilitat de l’empadronament sense domicili fix".

"El tema del padró ha estat utilitzat políticament en molts municipis en el darrer any: s’ha donat de baixa a moltes persones i s'ha reduiït la possibilitat de l’empadronament sense domicili fix"

Laia Costa

— Jurista

Pel que fa a la gestió dels expedients, Costa explica que algunes oficines i serveis externs, com Correus, estarien actuant amb criteris desiguals en la recepció i tramitació de documentació, fet que incrementa la incertesa entre les persones sol·licitants. També assenyala que moltes notificacions administratives es veuen afectades per situacions d’inestabilitat residencial.

Especialment vulnerables

En aquest context, les entitats alerten també de situacions especialment vulnerables, com persones sense llar, joves en situació de carrer o casos amb antecedents policials que podrien requerir acompanyament específic per a la seva regularització.

Costa defensa que el procés podria suposar una oportunitat per regularitzar milers de persones ja arrelades al territori, però considera que la manca de planificació institucional i recursos ha deixat el sistema "al límit de la saturació". Segons explica, la situació actual reflecteix una dependència elevada del tercer sector i una manca de resposta coordinada per part de les administracions. Finalment, la jurista adverteix que, si no s’implementen mesures de suport a les entitats i persones que acompanyen, el procés podria derivar en un augment de denegacions o en situacions de bloqueig per a persones en situació de vulnerabilitat, especialment aquelles amb dificultats per accedir a assessorament legal o documentació completa. 

Subscriu-te per seguir llegint