Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Medi ambient

Els Aiguamolls de l'Empordà, l'últim refugi ibèric d'una planta amenaçada

El Parc Natural ha plantat 200 exemplars de Plantago cornuti a la Reserva Natural Integral de les Llaunes per reforçar l’única població coneguda d'aquesta planta a la península Ibèrica

El reforç de 'Plantago cornuti' s’ha fet en un sector protegit de les Llaunes, als Aiguamolls de l’Empordà.

El reforç de 'Plantago cornuti' s’ha fet en un sector protegit de les Llaunes, als Aiguamolls de l’Empordà. / Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Jesús Badenes

Castelló d’Empúries

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ha plantat 200 exemplars de Plantago cornuti a la Reserva Natural Integral de les Llaunes per reforçar l’única població coneguda d’aquesta planta a la península Ibèrica.

L’espècie està catalogada en perill crític a Espanya i viu en jonqueres de sòls salins que s’inunden de manera temporal, un hàbitat fràgil, molt localitzat i especialment vulnerable.

L’actuació culmina una feina iniciada el 2023 amb la recollida de llavors de les darreres poblacions naturals del parc, amb l’objectiu de garantir la supervivència d’una espècie que té als Aiguamolls el seu últim refugi ibèric.

Una sola població ibèrica als Aiguamolls

La fitxa de l’Atlas y Libro Rojo de la Flora Vascular Amenazada de España ja advertia que la Plantago cornuti tenia als Aiguamolls una sola població ibèrica, amb només sis exemplars citats i problemes per produir llavors viables.

Entre les mesures recomanades hi havia reforçar-ne el nombre, conservar-ne el germoplasma, evitar trepitjar les zones on es troba i impedir-ne la recol·lecció.

Les Llaunes formen part del sector de màxima protecció dels Aiguamolls de l’Empordà, una de les principals zones humides de Catalunya, situada a la plana empordanesa entre les desembocadures del Fluvià i la Muga.

L’entorn combina llacunes litorals, salobrars, closes, recs, prats humits i antics arrossars, un mosaic que explica el gran valor natural del parc, però també la seva vulnerabilitat.

El projecte l’ha impulsat el mateix parc i hi han participat el consorci SIGMA, el CREAF, les brigades de Drissa i el personal de l’espai natural.

El seguiment dels nous exemplars haurà de determinar si aquest reforç ajuda a consolidar una espècie amenaçada que té als Aiguamolls el seu últim refugi ibèric.

Subscriu-te per seguir llegint

Via: Diari de Girona

Tracking Pixel Contents