Protegir els fills de l'alcoholisme: "Cal trencar la cadena"

A banda de les reunions dels grups d’adults, la comunitat de suport mutu Al-Anon també disposa de la secció Alateen dirigida a joves d’entre 12 i 20 anys afectats per l’alcoholisme d’una persona propera, habitualment viscuda a casa. Aquest grup -el primer va aparèixer l’any 1957 a Califòrnia i ja n’hi ha 2.300 al món- compta amb el guiatge d’un o dos integrants d’Al-Anon convenientment formats. "Els més desprotegits sempre són els fills menors", diuen. Entre les persones addictes a l’alcohol n’hi ha d’agressives, passives o, fins i tot, d’absents, però, d’una manera o altra, els infants sempre acaben perjudicats. Per a Sara, nom fictici d'una usuària d'Al-Anon, és necessari "trencar la cadena perquè, si no, els teus fills poden acabar essent alcohòlics o al-anons". Cal, doncs, garantir-los, "una vida sana, que no caiguin en això". Alateen ho aconsegueix: "Els nens fan un canvi brutal perquè si els adults sentim pors o culpabilitat, els nens igual, i creixen així. Això s’ha de tallar". Sota el parer de Marta, una altra usuària d'Al-Anon, a les escoles caldria aplicar algun programa espiritual perquè "amb els valors actuals, molt basats en el capitalisme i les modes, cal donar als infants eines per protegir-se".

"Quan vens a les reunions, veus la vida d’una altra manera", reconeix Sara qui té molt clar que "vaig néixer quan la meva mare em va tenir, però també el dia que vaig arribar a Al-Anon". Ella sent que ha tingut molta sort perquè "amb aquesta malaltia, sols, no podem. Tu creus que pots ajudar el teu malalt d’una manera, però sempre acabes fent tot el contrari: li poses límits, dius mentides per ell, li pagues els deutes i negues totalment que el teu home, fill o filla tingui aquesta malaltia". En el seu cas, ella anava al metge i no era sincera: "Deia que em sentia deprimida i em donaven antidepressius o m’enviaven al psicòleg. Però no és això el que necessites sinó una ajuda directa perquè aquesta malaltia s’ha de vèncer des de casa, no deixar-la passar per la porta".

En recuperació constant

Segons Sara, cal saber diferenciar entre l’alcohòlic i l’alcoholisme perquè "l’alcohòlic és el teu fill o el teu home que estimes molt, però l’alcoholisme és la malaltia que té". Quan això s’aconsegueix, diu, "comences a veure la persona d’una altra manera", tot i que adverteix que les actituds que adquireixen quan beuen no desapareixen després. Això fa que les famílies mantinguin el lligam amb Al-Anon molt temps. "Aquesta malaltia es pot parar, però si beus una copa t’enganxes de nou. Ells sempre han d’estar en recuperació i nosaltres, també, perquè que hagin deixat de beure no significa que no hi tornin o que les actituds desapareguin". En aquest sentit, les recaigudes existeixen, dels uns i dels altres. En el cas dels familiars són emocionals. Una solució seria "frenar el pensament, aprendre a conèixer-te tan bé que ja veus cap on vas".

Subscriu-te per seguir llegint