Obres
Castelló d’Empúries licitarà properament la reforma del Centre Agrícola i Social amb una inversió de 320.000 euros
El projecte de reforma del Centro, basat en un disseny del 2000, millorarà la platea del teatre i els serveis municipals de Joventut

La façana del 'Centro'. / Santi Coll

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries té intenció de treure a licitació, els propers mesos, les obres de reforma del Centre Agrícola i Social, conegut popularment com a Centro, recuperant un projecte bàsic que es va redactar pels volts de l’any 2000. El consistori castelloní recorda que la reforma d’aquest edifici cèntric ve dels anteriors pressupostos participatius i s’hi destinaran uns 320.000 euros.
"Aquest és un edifici de planta baixa i dos pisos i es pot reformar la platea del teatre, així com la planta baixa, on hi havia el bar i els serveis municipals de Joventut; a més, s’hi feia la restauració de mobles antics", comença explicant el regidor d’Urbanisme castelloní, Josep Maria Canet, el qual sosté que la resta d’actuacions al Centro es farien en altres fases.
Aprofitant aquesta partida pressupostària, el consistori pintaria el Centro per la part de fora "de manera que la planta baixa quedaria utilitzable per fer teatre de petit format", segons manifesta Canet. Abans de dur a terme la reforma, han hagut de buscar un espai per reubicar la seu de Joventut i d’altres matèries.
"Aquest és un edifici de començaments del segle XX i l’Ajuntament va condicionar la coberta i el teulat, que estava en mal estat, cap a l’any 2000", indica el regidor republicà. Les obres s’aturarien durant els mesos d’estiu, per la normativa municipal, i es reprendrien al setembre. "Esperem que el 2027 estiguin acabades", indica Canet.
Edifici simbòlic
L’edifici del Centro està vinculat amb la història del Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries, entitat constituïda el 25 de maig de 1911 amb l’objectiu d’oferir beneficència als pobres i mendicants, a iniciativa de la parròquia i de propietaris filantrops per donar assistència a les persones més necessitades.
El 1915, el sindicat agrícola va adquirir l’actual immoble de la plaça del Vi, conegut fins aleshores com a Can Mornau, que esdevingué, a partir de 1917, la seu del Centre Agrícola i Social. L’edifici disposava de vestíbul-cafè, sala d’espectacles i teatre amb galliner, amb un magnífic teló de tela, pati, magatzem d’eines agrícoles i un habitatge per al conserge.

L'entrada de l'edifici. / Santi Coll
El 1932, es van crear els Esplais del Sindicat com a nova secció cultural, esportiva i recreativa, que publicava la revista L’Espiga. Durant la postguerra, se li va canviar el nom per Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos i, a la dècada de 1970, s’hi va instal·lar la Cambra Agrària local.
Marina Giner, presidenta d’El Salner, explicava l’agost del 2025 en un reportatge a l’EMPORDÀ que l’edifici, "que té una vida molt llarga i molt rica, desperta molt d’interès" perquè, tot i que estava vinculat a la pagesia, s’hi duien a terme múltiples activitats que atreien tothom.
Era l’any 1915 quan el sindicat agrícola el va adquirir "per poder-se reunir" i dos anys més tard ja va ser la seu del Centre Agrícola i Social. Com recordava Giner, van adaptar l’edifici perquè donés cabuda a molts serveis, entre els quals hi havia biblioteca, sales de reunions i actes, cafè i sala d’espectacles i teatre, que van tenir "una activitat molt gran fins als anys 80, quan va iniciar-se una certa decadència".
"El van concebre, tal com es desprèn de la documentació, perquè tingués una finalitat agrària i de reunió de pagesos, també d’instrucció, perquè hi feien classes i cursets, i, al mateix temps, una activitat cultural. Era un lloc de trobada, un espai on s’entrellaçaven la vida del camp, el treball i la cultura", remarcava Marina Giner ara fa una mica menys d’un any.
En el mateix reportatge, l’arxivera municipal, Marisa Roig, explicava que durant el règim franquista el Centre Agrícola i Social va desaparèixer com a entitat i va ser absorbit per la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos i, dins d’aquesta, el 1959, es va crear la Cooperativa Agrícola.

Una placa amb el nom històric. / Santi Coll
Amb la mort de Franco i l’arribada de la democràcia, tot això va passar a mans de la Generalitat i es va reconvertir en la Cambra Agrària Local. Com a molts altres pobles, en dissoldre’s aquesta, part del patrimoni va ser cedit als ajuntaments, com també va passar a Castelló d’Empúries, als anys 90.
Paral·lelament, el nodrit i extens fons documental del Centre Agrícola, amb els llibres d’actes, de comptabilitat, llistats de socis, entre altres, i el fons bibliogràfic, amb llibres molt antics, alguns del segle XVI, van ingressar a l’Arxiu Municipal.
L’arxivera encara recordava vivament la conversa, que va precedir la cessió, amb l’aleshores president de la Cambra Agrària, Lluís Gassull, i la secretària. El passat estiu, Marisa Roig afegia que, posteriorment, un col·leccionista local, Constantí Turró, va donar tots els números de la revista L’Espiga, una publicació que s’editava des del Centro dins la secció esportiva i cultural Els Esplais, creada el 1932.
També, des del fons de l’exalcalde Esteve Ripoll, se’ls van fer arribar cartells de sessions de cinema i teatre que s’hi havien fet, documentació que es complementa amb fotografies.
Subscriu-te per seguir llegint
- Un aventurer fa més de 200 quilòmetres en bici per comprar Taps de Cadaqués: 'A la meva mare li venia de gust tastar-los
- Els Bombers treballen amb la hipòtesi que el jove desaparegut a Roses ha perdut l'armilla i s'hauria enfonsat
- Així és l'anunci d'Estrella Damm 2026: s'ha rodat a l'Empordà i el protagonitzen moltes cares conegudes
- Anna Gayolà: de fer el Camino de Santiago a gestionar un petit alberg per a pelegrins
- Els millors plans pel cap de setmana del 13 i 14 de juny de 2026 a l'Alt Empordà
- Les multes de 1.000 euros que rebran a la bústia milers de conductors després del que va passar el 2025: sancions fermes amb pèrdua de punts
- Els Bombers resseguiran per aire la costa de Roses a Begur abans de suspendre la recerca del jove de la moto d'aigua
- L'espectacular poble de Catalunya que és 'de conte': un paradís per a ornitòlegs i escaladors