Jordi Mestre publica la història de la nissaga dels Vergés: "Sembles de can Barris"

"Tinc una família que originàriament ve de la Vajol i de Darnius. Es dedicaven al suro i aquesta família va veure molt aviat la possibilitat de fer una fortuna monstruosa", comença explicant aquest fotògraf gironí, establert a Sant Miquel de Fluvià des de l’any 2001, però que va arribar a l’Empordà al 1992. Jordi Mestre va descobrir que volia ser fotògraf quan tenia només 14 anys i un company de curs el va convidar a acompanyar-lo a revel·lar al laboratori de l’Associación Fotogràfica i Cinematogràfica (Afic) de Girona. A principis de la democràcia, entrava a treballar a El Periódico, diari del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ, i, més endavant, ho va fer a l’Avui, mentre que, ara, ha tret a la llum la seva punta per l’escriptura, publicant el llibre Sembles de can Barris (Editorial Oliveras), on hi retrata diverses generacions de la nissaga familiar, les quals van establir relacions amb la Champagne francesa.

A Sembles de can Barris, hi transmet pinzellades de la comarca altempordanesa, centrant-se en la cultura surera del besavi (Joan Vergés Barris) i del seu avi (Enric Vergés Barris). També cita molt a l’escriptor Josep Pla, el qual, confessa que "per fortuna, no era un historiador, sinó un gran prosista". També reprodueix poesia dels seus avantpassats, que escrivien en francès i en català, on tenien tendència a canviar la línia convencional.

Sembles de can Barris narra la història de la família Vergés Barris, vinculada al negoci del suro entre l’Empordà i França

Molta cultura

En aquest llibre, hi ha força salseta, amb versions còmiques, com el conte de la princesa i la granota, però al revés. Aquí, hi explica històries dels Vergés, que van invertir molts diners a la cultura catalana. "El meu avi, Enric Vergés, no va anar mai a escola, tenia un preceptor particular; va posar molts diners a la revista Joventut, on hi va publicar unes quantes de les seves poesies", recorda Mestre.

Precisament, allà va fer que s’hi publiquessin els primers capítols de la novel·la Solitud, de l’escalenca Caterina Albert (Víctor Català). Vergés fou, també, a Palafrugell, el primer editor de Josafat, l’obra de Prudenci Bertrana.

La seva carrera professional sempre ha estat indistintament lligada a la tasca de fotògraf i de conservador de fotografies, treballant amb col·leccions tant importants com la de Francesc Català-Roca, Lluís Domènech i Muntaner i Eduard Toda. Jordi Mestre, l’any 2003, va passar a ser el responsable de fotografia científica a l’Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES), una feina que el portaria a nombrosos jaciments de l’Estat espanyol, com ara Atapuerca o Orce, i a molts d’altres països, donant-li oportunitat d’exposar en múltiples museus.

Altres facetes

Fins al proper 3 de maig, es pot visitar a l’Alfolí de la Sal de l’Escala l’exposició La verema dels 80. Una emigració civilitzada, del fotògraf Jordi Mestre. Durant les dècades dels seixanta, dels setanta o dels vuitanta del segle passat, centenars de milers de persones, entre les quals famílies senceres i pobles en massa, creuaven la frontera per anar a "fer la verema" al Midi francès.

Els veïns de Sant Miquel de Fluvià ja van tenir l’oportunitat de veure, l’any 2022, aquest treball fotogràfic de Mestre, dedicat a tots aquells temporers que anaven a fer la campanya del raïm a França des d’Andalusia, Extremadura, Múrcia o el País Valencià. L’exposició va estar instal·lada a l’Abadia i el propi autor en va fer una presentació als visitants. Aquesta mostra ha recorregut al llarg dels anys nombrosos espais expositius. És el resultat d’un treball periodístic realitzat fa quatre dècades, quan el desplaçament dels treballadors temporers a la verema francesa des de l’Estat espanyol era un fet habitual cada tardor. Un retrat de vides molt particulars.

Subscriu-te per seguir llegint