Nova etapa per a l'Anxova Peluda de l'Escala: "Mentre hi hagi animals que ens necessitin, continuarem lluitant"

Fa tretze anys, dues amigues van rescatar un gos a l’Escala gairebé sense imaginar que aquell gest sembraria la llavor d’una de les protectores d’animals més actives de les comarques gironines. Recentment, l’Anxova Peluda ha iniciat una nova etapa: el pas d’associació a fundació. Un canvi jurídic que, segons insisteixen, no altera l’essencial: "L’esperit de l’Anxova no canvia. Continuem sent voluntàries, amb el mateix patronat i les mateixes ganes de continuar salvant vides", explica la Laia Mundet, membre de la junta. "És simplement un canvi de figura jurídica per poder créixer". "Ens sentíem estancades", admet Mundet. "Si volem fer projectes més ambiciosos, com fer el petit refugi més autosostenible, necessitem una estructura diferent".

Des de 2013

La decisió de convertir-se en fundació els facilita l’accés a donacions privades i convenis institucionals. "Per a les empreses, és molt més atractiu fer donatius a una fundació pel tema fiscal. A més, el nou format facilita els tràmits amb els ajuntaments i reforça la transparència: els comptes anuals seran públics. Sempre hem estat transparents amb les donacions. Si sobraven diners d’algun dels casos, fins i tot oferíem retornar-los. Ara encara serà més fàcil". L’entitat va néixer el 2013 i, amb els anys, el volum de feina ha crescut exponencialment. Si als inicis rescataven una vintena d’animals anuals, actualment gestionen entre 300 i 400 casos cada any.

El motor continua sent el mateix: el voluntariat i l’amor cap als animals. "Invertim més hores que en una jornada laboral", reconeix la Laia. "Quan acabem la feina, tot està dedicat a la protectora. Però també és el nostre hobby, perquè quan estimes tant els animals no saps mirar cap a una altra banda". Actualment, l’Anxova Peluda funciona gràcies a una junta formada per vuit dones i una xarxa d’una cinquantena de voluntaris. Un dels elements que diferencia l’entitat és el seu model: no disposen d’una gossera tradicional. "Treballem amb cases d’acollida. Els animals viuen en famílies mentre esperen l’adopció". L’espai físic que tenen habilitat com a refugi només s’utilitza en situacions concretes: gossos amb traumes, inseguretats o necessitats especials que requereixen rehabilitació abans d’entrar en una llar. "No és una gossera; és com una residència canina, un lloc de pas. Surten cada dia, conviuen entre ells i només es tanquen per menjar i dormir".

La presència de l’educador caní de referència de l’Anxova, Jordi Puig, ha permès recuperar animals que semblaven impossibles de reinserir. "Hi ha gossos que avui viuen amb famílies i, en el moment del rescat, era impensable". Amb els anys, l’associació va començar a quedar-se petita per assumir nous projectes.

Creixement sostingut

El pas a fundació arriba com una evolució natural després d’anys de creixement sostingut. "És el cicle natural d’un projecte que creix. Si no fas el pas, arriba un moment en què no pots avançar". Amb la mateixa essència voluntària, però amb més eines, l’Anxova Peluda espera continuar ampliant projectes educatius, sostenibles i de conscienciació. "Si construïm una bona arrel, la societat creixerà amb més consciència". Una part clau del creixement ha estat la comunicació digital. Instagram i altres xarxes s’han convertit en eines essencials per trobar famílies. "Intentem explicar molt bé cada gos: qui és, què necessita", diu la Laia. "Però moltes vegades la gent només veu la foto i diu: ‘El vull adoptar’".

"Si construïm una bona arrel, la societat creixerà amb més consciència"

Laia Mundet

— Membre de l'Anxova Peluda

Per això insisteixen en l’adopció responsable. "Intentem ensenyar a la gent que no s’adopta per impuls. Busquem el millor per a l’animal, encara que això signifiqui dir que no en certs moments o davant determinats perfils". El fet de tenir els animals en acollida permet conèixer-los profundament abans de buscar una família definitiva: convivència amb gats, relació amb infants o necessitats emocionals. "La casa d’acollida és temporal; l’adopció hauria de ser per sempre".

Una tasca que no s'atura mai

La tasca no s’atura mai. Entrevistes d’adopció, visites veterinàries, rescats, denúncies per maltractament o seguiment d’acollides formen part del dia a dia. "Quan la gent gaudeix del seu temps lliure, nosaltres estem parlant amb veterinaris o coordinant casos", explica. "Això fa que ens quedi poc temps lliure a les nostres vides, però tampoc sabríem fer una altra cosa".

L’entitat defensa intervenir sempre que l’animal tingui qualitat de vida. "Mai prenem la decisió d’eutanàsia si existeix una possibilitat. Mentre hi hagi qualitat de vida, lluitem". L’Anxova Peluda, la primera fundació d’animals domèstics a les comarques gironines, també deixa constància d’una altra realitat: des dels seus inicis, l’entitat ha estat gestionada íntegrament per dones.

Actualment, la junta està formada per vuit membres que coordinen rescats, acollides, adopcions, gestió administrativa i comunicació. "És una entitat que sempre ha estat gestionada per dones. Mai hi ha hagut cap home a la junta". Tot i que compten amb voluntaris i professionals externs -com l’educador caní-, el nucli organitzatiu continua sent femení. Una realitat que, segons reconeixen, està molt vinculada al treball de cures. "Les cures sovint recauen en dones, i el rescat animal també forma part d’aquest cuidar", apunten durant la conversa. Lluny de presentar-se com una reivindicació explícita, el lideratge femení apareix de manera natural: un equip divers, complementari i altament implicat que ha fet créixer el projecte durant més d’una dècada. "Som molt diferents entre nosaltres", diu la Laia. "N’hi ha de més sensibles, de més racionals… però això és el que fa que hi hagi encaix i que tot funcioni".

"A Espanya, l'abandonament animal encara és una violència acceptada; si no, no tindríem la feinada que tenim",

Laia Mundet

— Membre de l'Anxova Peluda

Un equip de lluitadores

Com resumeix la Laia: "Som molt lluitadores. On no arriba una, arriba l’altra. I mentre hi hagi animals que ens necessitin, continuarem". Aquest lideratge s’ha fet especialment evident en el procés de transformació en fundació. Lluny de contractar una gestoria externa, van decidir assumir elles mateixes tot el procés. "Som vuit noies molt preparades i cadascuna va agafar una part. Ens ho hem fet nosaltres soles", recorda. Durant prop d’un any van treballar en els tràmits jurídics, administratius i organitzatius amb l’ajuda puntual de persones col·laboradores, com la notària Júlia Descamps que va facilitar el procés.

L’objectiu era evitar despeses innecessàries perquè els recursos continuessin destinats als animals. "Vam pensar que el temps que hi invertíssim seria millor que gastar diners que podien anar directament als rescats". Malgrat els avenços socials, l’abandonament animal continua sent una problemàtica greu. "A Espanya, encara és una violència acceptada; si no, no tindríem la feinada que tenim", afirmen des de la fundació. "Des d’Alemanya o Suïssa, venen a adoptar aquí perquè allà pràcticament no hi ha abandonaments". Les èpoques més crítiques continuen sent les vacances d’estiu o el període posterior a Reis. "El cadell que fa pipí o mossega el comandament deixa de fer gràcia molt ràpidament".

Ara, convertida en fundació, l’Anxova Peluda afronta el futur amb més eines, però amb la mateixa convicció que el primer dia: continuar construint una xarxa de cures on cada rescat no sigui només una salvació individual, sinó també una manera de transformar la mirada col·lectiva envers els animals.

Subscriu-te per seguir llegint